Institut Joan d'Àustria (Barcelona)

Estrena 'En veu baixa'

En veu baixa

Hola, bona tarda. Esperem que us hagi agradat el nostre curtmetratge.

Tota la feina que hem fet durant el curs ens ha ajudat molt per fer la nostra pel·lícula. Des de les localitzacions dels Minuts Lumière fins a les emocions treballades en els plans d’exploració i primeres seqüències. També hem visualitzat molts extrets de pel·lícules per aprendre categories i situacions emocionals. Les que ens han influenciat més han sigut: Blue Gate Crossing del director Chih-yen Yee, Els nois de Fengkuei de Hou Hsiao-hsien, Los muertos de Lisandro Alonso i Tres temps  de Hou Hsiao-hsien.

Vam escollir aquest tema perquè volíem transmetre que estimar a una persona del mateix sexe no és res estrany, que no s’ha de discriminar per això. Que és bo reflexionar i compartir les pròpies emocions i sentiments amb respecte i comprensió. I que cadascú és com és.

El procés de creació de la pel·lícula ha estat molt llarg i a vegades difícil. Especialment les sessions tan llargues del rodatge. Volíem també tractar altres subtemes (com veu l’entorn més proper d’amics i familiars aquestes relacions) però no hem tingut temps ni hi cabien en deu minuts de film. Però a la fi estem molt satisfets de la nostra feina perquè hem anat superant quasi totes les dificultats que hem tingut. 

Institut Joan d'Àustria (Barcelona)

Estrena 'On vaig?'

On vaig?, realitzat pels alumnes d’Aula Oberta (3r i 4rt) d’ESO de l’Institut Joan d’Àustria.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

 

Avui ha estat un dia molt especial i emocionant. Hem vist els 11 curtmetratges a la Filmoteca. En teníem moltes ganes!

La nostra classe vàrem encarar l’inici del film amb moltes coses treballades durant el curs. A la pissarra vam fer junts una llista de temes dels quals era possible i ens interessava parlar. Eren sobre experiències i vivències personals. Va ser un moment molt emocionant perquè vam compartir sentiments de la nostra vida i vam saber coses interessants dels nostres companys.

Volíem tractar el tema dels amics i de la relació amb els pares. El guió el vam anar elaborant a partir de la construcció del nostre personatge i també de les fotos amb les primeres localitzacions. Ja havíem començat els primers estats emocionals.

Els visionats dels extrets de pel·lícules ens van ajudar molt. Alguns no els vam entendre o no ens van comunicar massa, però d’altres ens van emocionar molt.

Han estat motius d’inspiració:

  • Ciutat 24 de Jia Zhang Ke, en la panoràmica quan el Joan està sol al terrat escoltant la música.
  • La Promesa dels germans Dardenne:

     - En tancat. Extret en tancat de l’anell.

     - Distàncies emocionals. Caminant pel carrer junts però lluny. Quan els amics surten de la porteria i quan el Joan estén la roba amb la mare.

     - Ocultar el rostre. Quan li dóna la notícia de la mort del seu marit.

  • El circ de Charles Chaplin. Canvis d’escala. Quan també ocultem la conversa del Joan i els seus amics al parc.
  • Blue Gate Crossing de Chih-yen Yee. La seqüència de les bicicletes. Elements interposats. Relació d’amistat. La càmera va canviant de personatge. En el pla on mare i fill estenen roba. Vam fer preses diferents : unes seguint només la mare i d’altres el fill. Volíem treballar-ho en el muntatge però finalment no ens agradava com quedava per problemes amb la llum.
  • Un treball que ens va agradar molt de l’Escola Bordils. El vàrem visionar del bloc de Cinema en curs. Una seqüència que ens va transmetre molta emoció i ens va agradar l’expressió de tensió amb les mans. Quan en Joan està estirat al llit i la mare li parla.
  • Kiseki i Miracle d’Hirosaku Kore-eda: Ocultar la conversa.
  • Els 400 cops de F. Truffaut: fer el final a la platja.
  • Cafè Lumière d’Hou Hsiao-hsien: el pge s’allunya i desapareix entre la gent.

 

Hem après tantes coses!! A treballar en grup, a decidir les coses per consens, a tenir paciència, a saber defensar les idees i opinions, a escoltar, a utilitzar el material de cinema.

 

Paraules que ens han ajudat a fer el curt: paciència, creativitat, sensibilitat, imaginació, responsabilitat, esforç i molta il.lusió.

Amb els nervis que teníem a la Filmoteca ens va quedar una mica el regust de no haver explicat massa bé la pregunta que ens van fer sobre el sentit dela roba” al nostre film. Ara ho ampliem:

 

Tot va començar quan el nostre company Fernando ens va portar fotos de les primeres localitzacions. Del parc, dels privats. Després de casa seva i del terrat. Ens va agradar una foto del terrat. No perquè fós especial, sinó perquè ens va donar bones vibracions i vam començar a imaginar possibles estats emocionals i accions del personatge. Algú de la classe va comentar que hi havia un estenedor i que és molt maco quan fa vent i la roba es mou, el soroll que fa. Això va quedar en el Sac del Cinema que també portàvam als nostres caps, però no en vàrem parlar més. Fins el primer dia de rodatge: quan esperàvam que plogués per rodar un pla especial. Vam treure informació a internet i deia que era a la tarda quan hi havia 100% de probabilitat de pluja. En aquests moments ens vam desorientar però de seguida va sortir una senyora al balcó a treure la roba estesa i ens va activar. Amb uns reflexos impressionants, tan ràpid com vam poder ja teníem el pla recurs a punt. Després, al tercer dia de rodatge, estàvam fent recursos des del terrat (ciutat, xemeneies, etc) i un senyor al terrat va aprofitar l’estona de sol amb vent per treure la roba estesa i també el vàrem filmar. Aquell vespre estàvam una mica encallats amb la manera i el lloc on volíem mostrar la mare i el fill, junts, per treballar les distàncies emocionals. Havíem parlat de l’ascensor però no ens convencia. El Pablo ens parlava de sistemes d’imatges i algú de la classe va proposar mostrar-los en l’estenedor del terrat. A tothom li va semblar molt bona idea: amb llum, vent, llençols blancs, moviment de la roba i personatges a prop. Tot quadrava. En el muntatge no tots vèiem del tot clar que sortís tanta roba. Algú va proposar treure’n. Però van quedar convençuts quan la resta de companys van argumentar-ho amb solidesa: “la roba” vol dir que la vida segueix, el pas del temps, el món continua. A més es tracta d’una activitat quotidiana molt important que no valorem prou. Ens agrada com el vent mou la roba, el cel i la pluja tenen una presència especial.  

 

Ens ha agradat moltíssim tot el treball del curs. El nostre esforç ha tingut recompensa.

Agraïments especials: al Pablo i l’Enric, a A Bao A Qu,  i a tothom que ens ha ajudat a fer el curtmetratge.

Institut Joan d'Àustria (Barcelona)

Retrats

La vida de la meva àvia

És la meva àvia, té 84 anys. M'agrada que surti amb la mirada tranquil.la a les dues fotografies.

He intentat que al fons surtin fotos de moments importants de la seva vida.

 

El clip groc

 

Jo vaig fer aquesta foto a la Jenni, la meva companya de classe. Vaig elegir·la perquè m'agrada molt les ombres reflexades que té.

Ella ja estava al costat de la finestra i m'ha agradat el tons de llum que hi havia. També volia destacar el clip groc i el mocador blanc.

 

El retrat de la meva amiga

Hola em dic Marina. En aquestes fotos surt una amiga meva des de que tenia 6 o 7 anys.

En la foto de dreta surt en una classe que és buida, ella està fent un avió a un nen perquè ell no ho sap fer.

Volia que surtís un punt de llum molt fort darrera del personatge.

En la foto de l'esquerra surt una mica igual que l'altre, la diferencia és que ella esta mirant a la càmera i el color de la paret.

M'agradaria que algú comentés aquesta foto i quina sensació us dóna.

 

La meva àvia i el contrast del lloc i de la seva roba

Hola!

Em dic Alexa, vaig retratar a la meva àvia.

Em va agradar molt fotografiar-la perquè jo l'admiro molt, és una persona molt bona i  molt social amb els demés, i en resum que és una de les millors persones que tinc en la meva família a més de ser molt especial per a mi.

A la meva àvia li vaig dir que és posés com segura de sí mateixa i en una postura molt còmoda.

 

La mirada i la finestra

Hola jo em dic Yos.

Jo vaig fer les fotos a una companya de la meva classe.

La primera foto la vaig fer en un fons neutra per què volia que sortís el seu reflex.

La segona foto volia que sortís, com està pensant en una altre cosa.

 

La meva mare

Jo vaig  fer a queste fotos a la meva mare. Li vaig dir que esposes com si estigués re cordant coses de la fotografia que ella está mirant

Jo  sóc jennifer , ambaquet treball jo he aprés algunes coses de fotografia , com per exemples que surti ombres.