Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat)

Estrena 'Decisions'

Decisions, realitzat pels alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Bellvitge.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

El guió

Vam triar aquesta historia perquè de cara a l’any que ve quasi tots haurem d’escollir el que farem en un futur.

Ens identifiquem amb el personatge, amb els seus problemes i decisions. Des d’un principi sabíem que el personatge té pocs recursos econòmics, problemes amb els estudis i també amb la família. Però també és pacient i amb capacitat de tirar endavant.No hem construït una trama concreta. El que volíem era expressar l’evolució emocional del nostre personatge, que va del nerviosisme, la inseguretat i l’ansietat passant per la preocupació i fins al final, fins a l’esperança i les ganes de tirar endavant gràcies a ella mateixa i a  l’ajuda de l’amiga. 

Aspectes formals

Per acompanyar aquest recorregut emocional del personatge vam pensar que la primera seqüència hauria de tenir molts moviments de càmera i ser molt sorollosa, així com la seqüència final es faria amb plans fixes i un ambient sonor més tranquil i constant. Vam fer tràvelings amb el carro d’Ikea que tenim a l’institut, i diverses panoràmiques, així com canvis d’escala en els plans.

El color de la roba del personatge, la Iris, també havia d’acompanyar els seus estats emocionals. A més de poder destacar en els plans oberts de la primera seqüència.

 

Regles del joc

El moment en que la Iris, el nostre personatge, passa per l'estat de preocupació i reflexió que la portarà a prendre alguna decisió sobre la seva vida vàrem pensar que el millor seria filmar-la a la intimitat del seu espai més personal, la seva habitació. Ho vàrem rodar a casa del Dennis. Vam veure que la llum que entrava per la finestra de l'habitació de Dennis ens ajudaria molt a acompanyar aquest moment.Al final de la primera seqüència, on baixem el ritme i veiem la Iris mirant el tren, en el tràveling d'esquena i en la conversa que té amb la seva amiga al parc vam decidir mostrar l'emoció de l'Iris ocultant parcial o totalment la seva mirada.  

So

En la primera seqüència vam treballar especialment la intensificació emocional del so amb una bona quantitat de wild tracks. A part dels que havíem de fer per als tràvelings per a que no se sentís el carro i les nostres passes, també en vam fer del cascavell que du el personatge penjat al coll, de cotorres, de cotxes, d'ambients de cada localització, etc. Tota la primera seqüència té molta feina en el muntatge del so. En la seqüència de la casa el so es basa en el silenci quan està pensativa i en la música quan necessita escapar del seus pensaments.

 

Muntatge

Vam dedicar 2 dies al muntatge. Hem descartat plans per que de sobte no ens encaixaven en el muntatge o bé no ens donàven allò que esperàvem. Com és el cas d’un pla que vam rodar al mercadillo i vam esperar molt per fer però que finalment no vam incloure perquè era prescindible i no ens acabava de convèncer el que aportava.

Per a alguns plans vam gravar moltes preses. Quan vam muntar la seqüència del personatge a casa  ens va costar triar una de totes les diferents preses que teníem, ja que  n’hi havia moltes de bones i requeria molta concentració decidir en quin moment era millor passar al pla tancat de la seva cara.

 

Fragments i visionats

En tot el procés de desenvolupament i treball del curs i del film hem vist molts extrets de pel·lícules entre les quals ens han ajudat i inspirat especialment:

“Estranys al paradís” de Jim Jarmush, “Elephant”  de Gus Van San i  “Els quatre-cents cops” de François Truffaut per a acompanyar el desplaçament del personatge, adherir-nos a ella, o fer un moviment afectiu de la càmera en els nostres tràvelings.

“El lloc de treball” d’ Ermanno Olmi ,  “La dolce vita” de Federico Felinni o "Ningú no sap" d’Hirokazu Kore-eda per a posar en pràctica  la intensificació emocional del so i mostrar o ocultar la conversa gràcies al so.

“Cafè Lumiere” de Hou hsiao- hsien per interposar elements entre el personatge i la càmera.

“La Promesa “ de Jean-Pierre i Luc Dardenne per a mostrar l’emoció ocultant la mirada,

“Control” d’ Anton  Corbijn per a fer una aproximació progressiva al personatge amb diferents escales de pla.

“Mel” de Semih Kaplanoglu per a deixar que el nostre personatge s’allunyi de nosaltres.

o “Contes de Toquio” de Yasijiro Ozu  per a la nostra digressió on deixem una estona el nostre personatge i observem com la vida continua allà fora, més enllà d’ella el temps transcorre.

 

Què hem aprés

Hem aprés a gravar, a dirigir un rodatge, que fer cinema es un treball molt difícil i molt cansat, però creatiu i divertit.

Hem vist el cinema des d’un altre punt de vista, el del director, el del tècnic de so, el càmera i fins i tot els actors. I fora de la part tècnica també hem aprés a treballar en grup i inclús hem treballat amb gent que mai ho hauríem fet. Hem vist que cal tenir molta paciència i respecte amb els companys.

Esperem que us hagi agradat. Gràcies!

Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiències de les primeres seqüències

Alex Escamilla

A la nostra seqüència hem fet cinc plans:

1-    Surto anant cap a fora de l’institut, fent un tràveling en adhesió al personatge. En aquesta seqüència vam haver de fer primer la gravació de les imatges i després del so.

2-    Surto fora de l’institut, vaig cap al pont del Gornal, tot això passant per un pas de zebra.

3-    Pujo les escales del pont i em segueixen amb la càmera fixa al terra.

4-    Fixem la càmera a dalt del pont i m’allunyo de la càmera, baixant les escales.

5-    La càmera continua fixa a dalt del pont i gravem el paisatge:  les vies del  pont, una part de Bellvitge i a l’altra banda de la via es veu una part del Gornal, i al final del pla es veu Collserola i el Tibidabo.

 

Dennis Pizarro

Per la nostra seqüència hem fet 5 plans, el que em va agradar més va ser el de l’interior de l ’institut;  vam posar en practica l’adhesió,  va sortir molt bé fins i tot amb els problemes que van sorgir (passadissos estrets, so del carro) i el final del pla sortia cremat per la llum del carrer i mentre estàvem fent l’últim gir un de nosaltres va haver de modificar l’iris. Per últim, vam haver de gravar el so a part perquè si gravàvem el so a la vegada que la imatge s’escoltava el carro. 

El segon pla  va ser a l’exterior de l’institut; vam posar en pràctica elements interposats, en un pas de zebra la càmera estava posada a un extrem, i el personatge en un altre i els cotxes passaven, quan el semàfor es posa verd el personatge s’apropa a la càmera i s’allunya.

Al tercer pla vam posar el zoom al màxim i vam seguir el personatge mentre pujava el pont, el moviment de la càmera apuntant el personatge havia de ser molt suau.

El quart pla va ser sobre el pont, la càmera fixa i el personatge s’allunya fins arribar a l’altre extrem del pont i baixar les escales.

El cinquè pla va ser també sobre el pont, la càmera fixa gravant el paisatge urbà a la llunyania.

 

Iván Piñero Núñez

La meva experiència ha estat molt positiva, ja que l’oportunitat de poder treballar amb material professional és molt excitant. M‘ha agradat molt filmar al carrer perquè era com a les pel·lícules, tots els membres del grup hem passat pels diferents càrrecs  que hi ha. A mi el que més em va agradar va ser el de càmera i fer de director. Vam fer quatre plans, però jo només vaig poder estar en els dos primers; el primer el vam gravar al passeig de Bellvitge on passava molta gent i era una mica complicat per al so i perquè molta gent es quedava mirant la càmera i no quedava del tot bé, el segon pla va ser al parc on hi havia poca gent,  però feia molt de vent i això distorsionava una mica el soroll; tot i això ,  en conclusió va estar molt bé.

 

Marc Sánchez

Va ser molt divertit;  al principi havia de  fer claqueta, així per fer la primera escena. Més tard jo havia d’anar descalç, per captar el so dels peus del meu company. A la tercera sessió vam sortir de l’institut a gravar a qui feia d’actor. Era a la carretera i jo feia del que gravava, era bastant divertit perquè era bastant fàcil. I a la quarta sessió vaig fer de director, jo havia de dir quan es gravava i quan es feia STOP.

 

Maria del Carmen Mitjans

Em va agradar molt! Jo vaig començar fent el full d’script,  al principi no m’agradava gaire perquè no entenia el que s’havia de fer, però després  ho vaig entendre i em va agradar molt.

Després vaig fer de claqueta i havia de dir el pla i la presa que fèiem i el grup que érem,  això ja em va agradar més .

La primera seqüència vam fer-la a dins de l’institut,  per fer el so per a la primera seqüència el càmera i el sonidista havien d’anar descalços perquè les seves passes no es sentissin al mateix temps que les del personatge.

La segona seqüència va ser en un pas de vianants, vam pensar que seria més interessant que quan el personatge s’apropés i s’allunyés cap el pont es veiés el tren .

Al tercer pla jo feia de càmera i havia de  seguir el personatge que anava pel pont, era una mica difícil i ho vam haver de repetir dues vegades. A mi em va agradar molt ser el càmera perquè al principi costa controlar la càmera,  però desprès ja no costa tant.

El quart pla era a sobre, el personatge havia de passar fins al final del pont i baixar les escales jo feia de sonidista també; ja ho avia fet abans quan vam fer els minuts lumiere .

L‘últim pla vam fer-lo del paisatge en el qual sortia el tren i el paisatge i va quedar molt bonic perquè feia sol.

A mi m’ha agradat molt tot perquè hi havia coses que no sabia fer i ara ja en sé una mica més. Ha estat  una experiència molt bona.

 

Marta Valero

Jo no vaig poder gaudir molt de l’experiència de gravar, perquè vaig haver d’anar al metge, però el primer film el  vaig filmar i dirigir jo. Va ser bastant divertit, al principi vaig muntar la càmera amb el trípode i vam haver de fer nivell un munt de vegades perquè no sabíem com fixar la càmera.

A l’actriu, Pamela, li va costar molt fer bé l’escena, perquè no entenia del tot el que havia de  fer. També la gent de l’institut que passava pel passadís no ens deixaven treballar bé.

Al final,  després de tot,  ens vam quedar amb una de les escenes.

 

Nona Khalatyan

Hem posat en pràctica aproximacions progressives i el personatge s’allunya i s’apropa  i a la vegada elements interposats. A l’hora del rodatge vam tenir problemes perquè feia molt vent i havíem de tenir molta cura amb el so. Vam fer diverses  preses  per cada pla . No pensava que trigaríem tant en el rodatge però vam estar quasi tot el matí rodant. Al final vam gravar un Wild Track per si a l’hora de muntar ho necessitàvem.

Muntar la seqüència ha estat més fàcil,  però no sabíem quina presa agafar de cada pla i també ens ha costat igualar el so, perquè canviava amb cada pla.Crec que al final ha quedat molt bé .Vaig fer d’actriu, creia que seria més fàcil, però sempre hi havia alguna cosa que no estava bé.  També vaig fer de sonidista al gravar el Wild Track. Les coses s’escoltaven d’una manera molt atraient.Gravar va ser molt entretingut,  però ens vam cansar una mica. M’ha agradat molt. 

 

Pamela Aguileta

Me ha gustado mucho rodar una secuencia, he aprendido cosas nuevas e interesantes. Disfruté mucho al saber cómo filmar con los ángulos correctos y la temperatura ideal en la cámara. Lamentablemente,  no pude tener experiencia como cámara o sonidista, pero tengo experiencia como actriz y eso significa mucho también, porque es parte de la grabación y trabajo final. Al principio tuve miedo porque muchas personas me vieran en pantalla grande, pero creo que es una experiencia única y ¡hay que aprovecharla! Cuando trabajas con las personas indicadas y el ambiente correcto es más agradable filmar y aprender y así fue como me sucedió. Fue fenomenal y espero con muchas ganas poder tener nuevas experiencias en Cinema como sonidista o cámara. 

Montaje:

Nuestro grupo ha estado experimentando con la secuencia “a  través del cristal”  en varias escenas, acompañadas de sombras y ángulos.

 

Raquel Ruiz

La meva experiència va ser molt bona, em va agradar molt. Primer vam anar a la Rambla Marina. Quan vam ser-hi  vam decidir quin lloc de la Rambla ens agradava més. Ens va agradar més veure com passava la gent quan venia la Nona, així a part del personatge que s’apropa a la càmera també vèiem elements interposats. Vam haver de fer quatre preses perquè a la primera la Nona va riure, la segona la gent mirava, però no es notava molt,  la tercera havia quedat bé, però va sortir un home corrents per darrere i la quarta va ser la definitiva. Després vam anar cap al Parc Nou i vam escollir el banc on anàvem a gravar, i quan el vam escollir vam començar a muntar una altra vegada. Eren quatre plans i de cadascun  vam fer com a mínim tres preses. Al final vam fer un wiltd track per si de cas el necessitàvem. També va venir la Laia i ens va fer fotos i va veure con gravàvem els tres últims plans.

 

Tehmina Safdar

L’experiència que vaig tenir al rodatge va ser molt bona i emocionant, em va agradar molt.  Jo al començament vaig fer de claqueta i apuntava el que fèiem, també vaig  fer de sonidista, directora i càmera. Quan vaig filmar  em va agradar perquè vaig dirigir, he après molt  sobre com filmar i moltes més coses.  M’ha agradat moltíssim tot el que vam fer  en el rodatge. Aquesta experiència ha sigut una de les mes bones que he viscut, també perquè m’agrada molt el cinema i totes les coses relacionades amb cinema o fotografies. També fent aquest rodatge he sabut més, encara que sigui difícil rodar però ho intentem,  les coses surten millor i si no una altra vegada i al final surt molt bé.

Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat)

Primeres seqüències

Ja podeu veure les nostres primeres seqüències de ficció.

A través del vidre – El personatge s’allunya /s’apropa (Grup A)

 

A través del vidre – El personatge s’allunya /s’apropa (Grup B)

 

Adhesió – Elements interposats (Grup A)

 

Adhesió – Elements interposats (Grup B)

 

Aproximacions progressives – Elements interposats – El personatge s’allunya / s’apropa (Grup A)

 

Aproximacions progressives – Elements interposats – El personatge s’allunya / s’apropa (Grup B)