Escola de Bordils - 6è (Bordils)

DÍPTICS

Escalfor, ferros roents, polit, pols, serradures de ferro, màquines, ajudant, portals, aigua, espai ple, ple de ferros, ordenat, martell...

Creatiu, concentrat, davantal de ferrer, força, memòria, paciència, precisió, duresa...

 

Vaig triar el ferrer perquè trobo que està bé retratar un ofici que es va perdent, actualment en queden pocs. En el díptic vull expressar el que costa fer de ferrer.

El taller del ferrer de Bordils, és un lloc ple de eines, reixes de ferro, dos calendaris plens d’anotacions, una taula amb tot d’eines, un aparell que feia molt de soroll i serveix  per tenir el foc encès, dos màquines grosses per tallar ferro,  un abeurador de cavalls ple d’aigua que l’utilitza per posar-hi  els ferros bullents quan els treu del foc... és un espai més aviat càlid.

Narcís Planellas

 

Vaig decidir retratar  la Maria, la meva veïna.

Per fer les foto vaig buscar uns espais  de casa seva que pogués jugar amb les ombres, el color i la llum.

En el retrat de la Maria vaig procurar enquadrar una mica de casa i les plantes. Li vaig dir que mirés a càmera, però el sol la molestava una mica i per això no se li veuen gaire els ulls; va riure una mica i la mirada és pensativa tal com és ella. Mirant la Maria veig que és una bona persona, amable i amb un somriure a la boca per tothom, tal com és ella.

L’espai és un lloc on la veig sovint. Vaig intentar enquadrar la terrassa de la casa amb el fons perquè no hi ha gaire de contrast i els colors i la llum conjunten.

Biel Frigola

 

Vaig decidir fer les fotografies a  en Joan, el meu veí, i al seu hort.

Esperava un dia en què el cel estigués ennuvolat però que també hi hagués una mica de sol. Pensava que així podia jugar amb les ombres de casa seva que queien a l’hort; quedaria una fotografia de l’espai maca.

Vaig enquadrar la fotografia del retrat de tal manera que en Joan quedava al costat dret i es podia veure, darrera seu, una mica d’hort en flou. Aquest és un lloc que ell sempre hi és, li agrada cuidar les seves plantes.

Pel retrat  va mirar a la càmera i va riure una mica, va ser un somriure natural i penso que va quedar com és ell; una mica seriós però molt amable i rialler. 

Sofia Dávila

 

En el meu avi el volia fotografiar a dins de casa  però ell em va suggerir de fotografiar-lo a la caldera. És un espai on  a l’hivern  s’hi està molta estona perquè allà hi ha els tractors.

La llum que surt del  foc  queda molt bé i a més l’il·lumina un tros de cara i del cos, és l’únic punt de l’espai on hi ha llum.

El meu avi sempre ha viscut a  pagès i li agrada molt anar al Ban i moltes vegades em porta en un nou lloc que ha descobert o en algun lloc on ha passat alguna cosa.

Miquel Pou

 

Quan vaig saber  que la primera pràctica de cinema seria fer un díptic d’una persona i un espai buit,  em va venir el cap fotografiar la meva àvia de Bordils, la Nuri.

La Nuri és una àvia molt amable, confia amb tothom, et deixa fer de tot...

Quan algun dia vaig a dormir a casa seva i estic sola em diu que sóc la “reina”, això ho diu per dir que férem tot el que jo vulgui. És la millor àvia del món!

Quan vaig començar a pensar on feria la foto, em va venir el cap de fer-la a casa seva casa, hi ha viscut una part de la seva vida i és molt important per a ella.

Buscant l’espai més adequat, vaig veure que la façana de la casa estava molt assolellada, a la paret hi havia moltes ombres i en el vidre s’hi reflectia  el  jardí, així que vaig decidir que la foto del retrat la feria a la paret de la casa i l’espai seria la casa de pedra amb una òptica més oberta.

Berta Vicens

 

A la meva àvia Antonia  li agrada molt la seva piscina, s’hi banya molt a l´estiu .Vaig pensar fer-hi la fotografia de l’espai per què és el seu lloc preferit.

Les dues fotos es relacionen per la llum  i com que duu el jersei d’un color blau i la piscina també té aquest color, he pensat que quedaria bé.

A la foto es veu que l’àvia està feliç perquè ella sempre està  contenta . A l’estiu,  sempre que hi vaig ens banyem a la piscina i ens hi estem molta estona. Fem juntes el dinar, m’ensenya a fer punta al coixí, parlem de l’escola... Quan estic amb ells em sento segura.

Aina Massot

 

Un dia de sol, del mes d’octubre, vàrem fer una sortida amb bicicleta  al riu Ter i al Ban de Bordils. A la tornada cap a l’escola, vam passar a davant de la casa de l’Agustina i vam veure que estava pelant les mongetes sota l’ombra d’un arbre, estava tranquil·la, relaxada... vam demanar-li si la podíem retratar.

L’Agustina té un hort molt gran, amb mongeteres, i també blat de moro... El voltant de la casa són camps buits.

Vaig fer moltes fotos d’ella i dels espais que hi ha al voltant de casa seva. A l’hora de triar les dues fotografies pel  díptic m’he decidit per aquelles que tenen la mateixa llum, el color semblant  i es relacionen per l’argument.

Asmaa Saidi

 

El meu avi  es diu Josep, vaig escollir aquest lloc perquè és el lloc on seu tots els matins d’hivern, és el seu lloc, sempre seu aquí.  Li agrada estar vora del foc, hi ha escalfor i és  un espai gran , també és un lloc important per a la família per què hi celebrem algunes festes.

Havia d’haver fet les fotos amb trípode per què algunes em van quedar mogudes.

Les dues fotos veig que estant relacionades per la llum i pels colors.

Sandra López

 

El retratat, que viu davant de casa meva es diu Melero. És paleta, actualment està construint la part de dalt de la casa de la fotografia.

La primera imatge és més tancada que la segona . Vaig pensar en relacionar les dues imatges per què estant en contrapicat. Les dues fotos les vaig fer el mateix dia i la llum és la mateixa. Tot i que el color de les dues fotos sembla diferent, està relacionat i funciona com a díptic. Per la forma podríem dir que a les dues fotos hi ha línies rectes.

Martí Pardo

 

Al meu avi Julián a l’hivern , li agrada molt està a vora el foc i té feina a tallar troncs.  

Pel meu díptic, vaig provar de fer fotos a molts llocs i al final vaig decidir fer-li el retrat a fora, al costat de l’arbre amb boletes vermelles per què així hi havia més color. El cobert amb la llenya el vaig triar com espai per què hi havia un punt vermell com a l’arbre i per que es veu la feina que ha fet .

L’avi va estar molt content que li fes la foto.

Ariadna López

 

 

He fotografiat a l’Angelita, és l’àvia d’un amic meu i també la conec. Abans era mestra de la meva escola i ara ja està jubilada.

Li agrada molt estar a fora de casa seva per parar el sol però els dies que vaig fer les fotografies no feia en feia. Per fer-les vaig provar primer dret i després ajupit per què ella estava assentada,  llegia un llibre i li vaig demanar que mirés a la càmera.

Per l’espai vaig fotografiar diferents llocs de casa seva, el banc, la finestra i les flors, el pou, la façana... i al final he triat la que sembla que lliga més amb el seu retrat.

Walid Annajar

 

 

He triat aquesta persona, en Josep Perich,  perquè el meu avi i ell són molt amics i perquè jo també sóc amic del seu nét,  Ferran.

A la foto de l’espai hi ha el seu hort i casa seva.L’he triat per què li agrada treballar i cuidar l’hort i els colors de les cols i enciams són bonics.

La del retrat, l’he escollit per què vaig aconseguir que el fons em quedés  flou, llàstima que surt el cable que no m’hi agrada.

Roger Garriga

 

Vaig  fotografiar l’avi Roure a l’hort de casa meva, el dia de Reis.

Aquest hort només el treballa l’avi.

L’hort és molt maco i es veu una mica el galliner i la gàbia dels galls d’indi.

Vaig fer alguna foto que les fulles es veien flou i vaig  fer servir el zoom.

Guennadi Soler

 

 

Les fotografies pel meu díptic les he fet al meu avi davant de casa seva i al carrer de la Creu que és on viu.

Vaig triar el lloc per què hi havia l’arbre que feia ombra a la paret i era molt bonic.

Al carrer també hi havia ombres dels altres arbres.

Era l’hora de dinar un dia de molt de sol.

Nil 

 

 

Per fer el meu díptic  vaig anar a casa d’en Joan, que és el senyor que ve a l’escola a ensenyar-nos a jugar a escacs.

Hi vaig anar un dia de pluja, al migdia i a la tarda.

Vaig fer les fotos d’en Joan en primer pla, li vaig dir que es posés davant del pi, perquè m’agrada com queda el color verd darrera seu.

L’espai és el pati de casa seva i quan vaig fer la foto  em va costar una mica perquè hi havia un cotxe que tapava un tros de l’arbre, vaig provar de fer una foto amb el cotxe i una altra sense. Volia que surtís el cel blanc, alguns arbres i el pisos.

Florin

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

DÍPTIC I POLÍPTIC

Què és un díptic? Al diccionari surt aquesta definició:

Imprès format per un full doblegat formant dues pàgines encarades per un doblec, que sol donar informació resumida d’un organisme, d’una activitat, d’un programa, etc.

Conjunt de dues tauletes amb imatges pintades, en baix relleu, etc., unides amb frontisses, que es poden obrir i tancar com un llibre.[

Però també hi ha altres tipus de díptics com els que farem nosaltres:  el retrat d’un personatge i un espai buit.

L’Adrià, el nostre mestre de plàstica, ens va parlar sobre el díptic i el políptic. Ens va explicar que un díptic podien ser dues fotografies, dues pintures, o dos altres objectes autònoms que tenen un sentit per si sols i que si els ajuntem poden estar  relacionats per l’argument, el color, la forma, la llum, l’estructura, la composició...

També vam parlar del  políptic, que  són més de tres fotografies, pintures o altres objectes que no tenen perquè ser del mateix tamany i que cada un són autònoms però  junts també tenen sentit, igual que el díptic.

Per explicar-nos el que era el díptic i nosaltres ho poguéssim entendre ens va ensenyar unes pintures d’en Hockney.

Aquest pintor, no les havia pintat pensant en un díptic. Vam provar d’ajuntar-les segons l’argument, el color, la forma i la composició.

A vegades les pintures o les fotografies es poden relacionar per l’argument, per exemple una foto o una pintura del retrat d’un senyor amb el d’una casa es pot dir que aquell senyor viu a la casa.

Altres díptics es relacionen per la llum, pel color... Tenen les mateixes tonalitats

Potser per les formes o la composició, ens imaginem unes  línies invisibles, rectes, corbes..

L’Adrià també ens va mostrar una altre quadre d’en Hockney format per moltes pintures i vam veure molt clar que no era un políptic ja que no eren pintures autònomes, sinó que formaven part d’un quadre sencer.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

RETRATS

Pere

Abans de fer el retrat, a classe, en vam mirar i en vam comentar uns quants de diferents fotògrafs. A partir d’aquests, havíem d’escollir-ne  un  perquè ens servís de referent i jo vaig triar el retrat VAN DER KEUEN Johan Entre Mysore et Ahmedabad, Inde, 1991.

Aquest  retrat és una dona gran que mira per la finestra i a fora plou, és un primer pla i és amb blanc i negre. La finestra i la part de davant del cos de la dona està iluminat i la resta està fosc, la llum li toca just la part de mig de la cara.

En el meu retrat hi surt la meva iaia que també mira  per una finestra però que quasi bé no es nota que està en una finestra, per què no es veu el marc.  Tampoc vaig poder-ho  fer un dia de pluja però vaig fer la foto cap a dos quarts de sis de la tarda per tenir la llum de quan comença la posta de sol.

La llum m’ha quedat molt diferent del referent que vaig escollir, és la que hi ha al capvespre que és una llum molt especial.

Li vaig voler fer a la meva àvia perquè a la gent gran en els retrats en primer pla és bonic veure les arrugues de la cara, el volum,... li dóna vida al retrat.

Mamassa

El retrat de la meva amiga, Kadijatu,  el vaig fer un matí que feia molt de fred, no feia sol. El vaig fer davant del nostre pis. Volia que sortís el fons verd de la via del tren i sobretot el seu rostre. Vaig pensar molt bé l’enquadrament perquè volia que ella sortís en un costat i a l’altre el seu entorn. Li vaig dir que mirés a la càmera, m’agrada més per què es veu millor la mirada que té, la forma els seus llavis i els ulls.

La foto, penso que també mostra que és una noia agradable i molt simpàtica, i que estava  contenta per què li feia el retrat.

 

Marc

Per fer aquest retrat, vaig agafar de referent la noia assentada a la taula d’en Depardon, però volia que el meu tingués més llum. Vaig haver d’esperar un dia de molt de sol.

Amb el retrat he après que tot no surt a la primera i que les fotos tan boniques dels fotògrafs s’han de treballar i treballar.

Ja acabat el retrat és com treure’t un pes de sobre però és molt gratificant  veure’l acabat. 

La pràctica del retrat ha sigut molt divertida fer-la a la mare per què  ha tingut molta paciència, havia de seguir les meves indicacions, jo era el fotògraf!

Al final per a ella també ha estat gratificant.

Lluc Banyeras

El retrat del meu pare el  vaig fer un dia a  la tarda, quan encara hi havia sol perquè la llum és molt diferent de la del matí.

 El fons flou representa el seu entorn i ajuda  a destacar el seu rostre ben nítid.

 Al principi el referent que vaig triar, era un retrat d’en Depardon, la  noia que estava assentada mirant alguna cosa, vaig fer forces fotos, amb enquadraments diferents i el que em va quedar bé és més tancat.

M’ha sortir força diferent del meu referent

 

 

Martí

Vaig fer la foto al matí perquè volia que li toqués el sol a la cara i que el fons no prengués protagonisme, així quan mires  la foto el primer que veus és el seu rostre.

El que volia que  transmetés el retrat és concentració i que està pensatiu, mirant a l’horitzó. 

 

 

 

Emma

Vaig decidir fer el retrat del meu pare al jardí de casa meva, perquè és un lloc que l’apassiona, li agrada contemplar-lo assegut  en una cadira, cuidar la gespa i les plantes que hi tenim...

Havia de començar buscant la llum, la correcta era la del matí, a ¾ de 9. Durant diverses setmanes he estat provant diferents fons i al final he vist que el millor fons que tenia podia ser la finestra, a on surten reflexes del jardí i del cel.

Amb aquest retrat volia transmetre una mirada pensativa, perduda en els seus pensaments, viatjant pels seus records.

 

Irina

Aquest retrat l’he anat millorant de mica en mica, al principi no tenia gens d’experiència i vaig fer el que em van demanar, una foto retrat, que per a mi era una simple foto de la cara. Però  cada vegada m’anava adonant de més coses, com per exemple no utilitzar el flash, l’expressió de la cara, la mirada, el lloc de la foto, la llum...

En el meu retrat al principi la meva principal intenció era remarcar les mans del meu pare, però fent diferents fotografies vaig descobrir que el que hauria de mostrar i destacar  eren els seus ulls marrons amb un punt de verd maragda i les seves celles que semblen pintades amb un pinzell gruixut.

Per aconseguir-ho vaig buscar un fons  neutre i la llum natural del dematí.

 

 

Laia

La Mar, els dies de sol, acostuma a mirar per la finestra i contemplar el jardí de casa, ja que per ella és un espai agradable i en el retrat volia que es veiés el món que li agrada i que l’envolta.

Fer-ho  va ser difícil, perquè havia de trobar dies amb molt de sol, volia que es reflexes al vidre el que l’envoltava. Vaig haver de tenir molt en compte la  posició, seva i meva, perquè alguns elements que hi havia fora i a dins no acabaven de ser el que buscava i alguns sobraven, no quedaven bé, però al final vaig aconseguir el meu objectiu.

Inspirada en la fotografia de d'Alexander HACKENSCHMIED

 

Pau

Vaig decidir retratar al meu pare. Havia de triar el retrat  d’un expert i fer-lo servir com a referent.

El referent era un pla americà, el retratat tenia els braços creuats, la persona estava al costat dret de la fotografia i la imatge estava feta a l’altura de l’home, (fins i tot una mica més amunt).

El color era impossible de fer igual perquè el referent era en blanc i negre i jo no ho podia fer.

Primer vaig fer unes provatures del meu pare amb una ampolla de cervesa a lamà perquè es notés que és cerveser, fa cervesa artesana. Però aviat vaig descobrir que el que jo volia no anava per aquí, i vaig apartar el tema de la cervesa.

Fent proves, de diferents espais i posicions, a classe vam analitzar les fotos i  la conclusió

 

 

 

Paula

Jo el retrat, l’he volgut fer del meu pare, m’he centrat amb la seva mirada pensativa i cansada, la barba i les celles negres i grosses.  

La foto la vaig fer un dia cap el  migdia ja que així tenia les ombres que hi ha a la paret per què  volia que el fons fos neutre.

El meu retrat, ha anat canviant, al principi era ell pintant un quadre, assegut al sofà, al jardí ... i mica en mica he anat canviant fins trobar el fons que m’agradava i arribar al retrat definitiu.       

 

Brahima

     

El meu germà és molt serio, però també li agrada fer bromes amb la gent que coneix.

En el seu retrat, volia que sortís el lloc on vivim, que és una casa de pedra. Vaig decidir fer un pla americà i que ell  estigués al mig de l’enquadrament.

 La foto li vaig fer després dinar cap a les  dos del migdia, per què a aquesta hora el sol era darrera meu,  aquest dia en feia molt i així podia posar-se davant de la porta i la casa.

Va estar molt content que li fes les fotos.

 

Rita

He aconseguit que la meva mare transmeti tranquil·litat i una sensació   pensativa. Tot el dia de feina, nens, persones, mestres, família... Necessita uns moments per a ella i  li agrada, encara que sigui al vespre, agafar-se uns moments de relaxació .

Volia que el meu retrat donés la sensació que estava  ella sola, amb els seus pensaments, volia mostrar-la tal i com és, riallera, xerraire, amb bon humor, però també tranquil·la i relaxada.

Pol

Una tarda, al sortir de l’escola vaig anar a casa de l’àvia, vaig anar-hi molt ràpid perquè no es fes fosc.

Volia llum natural i va ser la de les cinc de la tarda.

A l’enquadrament volia que si veiés la meva àvia en el seu hort i com a fons l’espai on viu.

Volia que el fotografiat no mirés a càmera, volia que la mirada fos seria, de molt treballadora i cansada.

A la meva àvia li agrada mirar el seu estimat hort  després de treballar-hi, per veure com li ha quedat, després d’una tarda llarga i esgotadora.

 

Edu

Pel meu retrat, al principi el volia fer a dins de casa però  hi havia una cadira,  la televisió o algun moble que no m’agradava que es veiés, no trobava l’enquadrament adequat i a més hi havia poca llum natural.

Després vaig provar de fer el retrat a fora, on hi havia la llum natural de la tarda cap el capvespre.

De les diferents fotos quer vaig fer penso que aquesta és la millor, tot i que podria haver escollit millor el fons potser sense les joguines dels veïns, en canvi si que m’hi agrada els arbres que hi ha, la llum natural i l’enquadrament triat en què la meva mare ocupa quasi tot el pla.

Dani

Des del principi tenia clar de fer el retrat al meu pare. Volia fer-lo quan llegia el diari assegut en un sofà, però vàrem veure que era millor que  la persona no fes cap acció i amb més bona llum, amb llum natural. Vaig provar de fer la foto en altres llocs: recolzat sobre la llibreria i també mirant per la finestra.

Al final vaig decidir que mirés per la finestra i havia de fer la foto  al matí que és quan toca el sol en aquesta finestra perquè si no per la tarda no hi ha prou llum natural i no es veuria bé la cara.

Volia  mostrar que el meu pare,  és un home seriós i pensatiu, sovint es para per pensar sobre les coses, les rumia, se les repensa,..  i he volgut captar aquest moment perquè és quan està pensant en la feina, en el temps, en nosaltres,...

En aquesta foto va ser difícil per la finestra,  que si es veia cremat que si no,...

 

Núria

Em va costar una mica triar la persona a la que volia retratar, i al final vaig decidir que la persona adequada era la meva àvia.

Vaig començar a fer fotos fins que vaig trobar el lloc  concret on fer-les,  a la sala d'estar, a la seva butaca, on li agrada  seure per relaxar-se i cosir,  s’entreté molt fent  jerseis, bufandes, gorros... també fa llençols i fundes pels coixins.

Va costar convèncer a la meva àvia per fer-li les fotos, al segon intent ja em deia que estava cansada.

La foto la vaig fer un dia al migdia, vaig veure que a aquesta hora la llum era molt maca. El que potser no quedava gaire bé era que es veia la tele, però l’enquadrament, la llum i l’expressió de la meva àvia em van convèncer per triar aquesta foto.