Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Evaluation of Portabella´s fragment of Miró Tapís

Introduction

We watched this fragment Miró Tapís by Pere Portabella in 5th and 6th level in preparation for creating our own short film of Can Torra. The following article is an example of how we evaluate film fragments.

Evaluation

The clip/fragment begins with views of the fields surrounding the rural home, in the town behind them using a panoramic in order to the property, Mas Miró. By the light of dawn, in silence the views see Mas Miró as it is in early morning. Suddenly, the viewer hears the natural sounds of the environment: birds, roosters, chickens, and ducks, building emotional intensity. Sounds allow the viewer to enter into this space with all senses, walking up the closer along with the rest of the town. The house is first seen in a worm´s eye view while listening to the sounds of the environment. The second view of this old farm house is from far away; a fixed shot of the majority of the house, with views of the garden in front of the farmhouse. In a fixed plane there is an interposed tree. The majority of the planes are panoramic. There are 6 different shots and 2 or 3 changes of light. 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN "LE QUATTRO VOLTE"

“Le Quatro Volte” és un film italià de Michelangelo Frammartino, es va estrenar l’any 2010 i va ser la millor pel·lícula europea de l’any 2011.

Després d’haver vist la pel·lícula i haver llegit la sinopsis, sabem que el significat del títol són quatre vides entrellaçades entre sí però que són completament diferents les unes de les altres; la del pastor, la de la cabreta, la del pi i la del carbó vegetal. Quan un mor, neix l’altre. (Amb aquest ordre).

Aquesta pel·lícula podria estar a la categoria “Pas del temps amb el món” ja que és un pas del temps en aquest poble i hi ha plans amb el mateix enquadrament però gravats a diferents hores del dia. Hi ha forces panoràmiques i algunes al mateix lloc que d’altres. Hi ha plans del món, tràvelings i retrats. En aquest film, el director aconsegueix expressar les emocions i fer que entenguem el que vol dir-nos sense diàleg.

“Le Quattro Volte” és un cicle de la vida ambientat en un poble petit, de pagès i força antic. En aquesta història, els personatges són figurants, els protagonistes són l’espai i el dia a dia d’aquest poble.

L’escena que m’ha agradat més ha estat quan al final, uns senyors estan construint una carbonera i al costat n’hi ha una altra que treu fum, és molt bonic ja que el fum va fent aparèixer i desaparèixer la carbonera que estan construint, com un element interposat. (AINA)

El meu pla preferit és quan el pastor s’asseu a terra, a l’ombra d’un arbre a reposar i li toca una mica de llum a la cara, també m’agrada pel joc que fan les ombres de l’arbre a terra i a sobre del senyor. (ENRIC)

 

Trobo interessant l’escena en que neix la cabreta ja que aquesta és una de les quatre vides entrellaçades. Tots tres són plans tancats, tant de la cabreta petita com de la gran. (PAU.B)

Recomanaríem “Le Quattro Volte” per a nens a partir de Cicle Superior perquè és difícil d’entendre per a nens més petits i se’ls hi faria pesada. És una pel·lícula molt interessant que tracta del cicle de la vida.

Aina, Enric i Pau B

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN - "EL CIRC"

 

“El circ” és una pel·lícula en que en Charles Chaplin fa de director i de protagonista, és en blanc i negre, muda i còmica. Es va gravar i estrenar als Estats Units l’any 1928, va tenir diferents premis  i molt d’èxit.

Quan vam veure el cartell a Filmin, ens va animar a veure la pel·lícula ja que hi surt en Charlot, en Charles Chaplin, parlant amb un pallasso, un personatge divertit.

El títol  té molta relació amb la història, perquè quasi totes les escenes estan gravades en un circ. Tracta d’un senyor pobre que no té ni feina ni diners i caminant per una fira,  és confós per un lladre i  perseguit per la policia. Fugint de l’oficial entra en un circ i sense adonar-se’n es converteix en la estrella de la funció, fa riure a la gent i el contracten.

Tot i no haver-hi diàleg, la història s’entén perfectament, perquè els personatges es saben expressar  molt bé. A la pel·lícula no hi ha moviments de càmera, en aquella època encara ningú els utilitzava, tot són plans fixes. En tot moment, hi ha una música d’en Günter Kockan que acompanya la pel·lícula.

L’escena que m’ha emocionat més ha sigut la que el protagonista passa per la corda fluixa del circ, és un pla molt bonic. (Óscar)

 En canvi a mi, l’escena que m’ha agradat més és la que el protagonista entra en una sala de miralls, com que en aquella època encara no hi havia  moviments de càmera, s’havia de buscar el moviment d’una altra manera, i en aquesta escena hi ha molt de moviment. És molt divertida! (Estel)

Ens ha agradat un dels últims plans en el qual els cavalls aixequen pols i  això crea un efecte molt bonic.  (Anna i Pau A.)

La recomanaríem perquè és d’humor, moltes escenes fan riure i per molt que sigui muda entenem perfectament totes les escenes i moments, a més a més, la música ajuda molt perquè en les escenes tristes hi posen una música de violí, en canvi en altres com  la que es queda atrapat en una gàbia amb un lleó posa una música que sembla realment que tingui por. En els nens les pel·lícules d’en Chaplin els hi agraden molt,  passa el temps molt ràpid, t’ho passes molt bé, és d’un cineasta molt conegut i podem aprendre moltes coses sobre com gravaven abans.

Creiem que no canviaríem res ja que la pel·lícula tal com està filmada és original i única.

Anna, Estel, Óscar, Pau A. i Pol

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN "SER Y TENER"

SER I TENIR de NICOLAS PHILIBERT

L’última setmana de desembre ens va arribar un regal, quina sorpresa! Podríem començar a veure pel·lícules gratuïtes a Filmin. De la selecció que teníem, nosaltres  vam triar  “Ser y tener”,  pel·lícula dirigida per Nicolas Philibert i estrenada el 2002.

Aquesta pel·lícula és un film documental que ens mostra una escola rural i unitària francesa, amb alumnes de diferents edats i un sol mestre. Aquest s’estima molt als  nens i és l’últim curs que treballa ja que quan s’acabi es jubilarà.

Durant la pel·lícula, hem vist què fan a classe, com s’ajuden i algun conflicte entre els alumnes. També ens ensenya com fan els deures a casa i com ajuden a les seves famílies. Ens han agradat molt els plans del món que hi ha ja que ens ajuda a conèixer l’entorn d’on viuen, també quina meteorologia tenen i ajuda  a conèixer el seu context. Encara que pensem que alguns plans són massa llargs.

Hi ha una seqüència molt maca en què els nens són a l’escola i no fan les coses bé, el mestre té molta paciència, no és gens autoritari i els hi explica les coses molt bé.

Alguns plans del principi, ens han recordat  la correspondència de José Luis Guerin a Jonas Mekas.

Ens ha sorprès que no hi ha molta música, però ens ha agradat  quan l’utilitza.

Quan el mestre ensenya als nens com és el número 7, hi ha dues panoràmiques, és un moment molt maco, igual que  el pla d’un arbre, és un pla molt obert i molt bonic. El director ha volgut que es  veiés molt aquest  arbre. Es  sent el so de la natura, els ocells, el vent. Ens transmet tranquil·litat,  hi ha molta llum, els colors són tons de verd i de la natura.

Ens hem sentit identificats  amb els nens més grans d’aquesta escola que el pròxim any aniran a l’ institut perquè això és el que ens passarà a nosaltres el proper curs. Ens ha fet pensar i recordar quan nosaltres érem petits; trapelles, juganers, entremaliats, moguts...

Alguns no han vist cap relació entre el títol i la història que explica, però uns altres pensem que no cal tenir moltes coses per aprendre i ser feliç.

El final és obert, et venen moltes ganes de saber què passa llavors, sembla que la pel·lícula no acabi i et permet pensar com seguiria.

Ens pensàvem que el nen del cartell era molt entremaliat però després de veure  la pel·lícula és tot el contrari, és tranquil. Si en el cartell el nen no hi fos i només hi hagués el títol no ens haguessin vingut tantes ganes de veure-la, la imatge és important pel cartell d’una pel·lícula, a nosaltres va ser el que ens va fer decidir a triar-la.

En general ha estat bé. Nosaltres la recomanaríem perquè així tenim l’oportunitat  de veure com es treballa a escoles diferents de la nostra i com es pot gravar per ensenyar-ho.

 

Nora, Paula, Anna, Enric, Emili, Bruno i Pau B

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

ELS QUATRE-CENTS COPS

Els alumnes de l’Escola de Bordils, tot i no haver anat a Barcelona a veure la pel·lícula “Els 400 cops” de François Truffaut,  hem buscat una estona a la classe per veure-la juntament amb els companys de 5è.

Després de veure-la, la recomanaríem per  alumnes de cicle superior perquè el tema no és gaire adequat per a nens més petits ja que és bastant dur i hi ha algunes escenes complicades d’entendre. Ens ha anat bé veure-la, està carregada d’emocions/situacions emocionals i, ara que estem treballant en el curt, ens ha servit de molt per adonar-nos de com el director aconsegueix expressar-les. En aquesta pel·lícula hi ha molts aspectes a comentar ja que  tant la situació del personatge com la manera com està filmada, donen molt de joc. És un film molt emotiu, trist i  mostra una vida complicada plena de dificultats. Hem notat que el director ha pensat molt en com és el personatge, una persona no sempre és bona, tot depèn de les persones amb qui es relaciona, el que fa, com és el que l’envolta,... Aquesta pel·lícula ens ha ajudat a reflexionar, a entendre que no tothom és sempre igual i que no tot es fa amb mala intenció; les mentides de l’Antoine no eren per dolenteria sinó perquè l’ajudaven a defensar-se, pensem que si l’Antoine no tingués tants problemes, segurament seria molt bona persona ja que el que fa ho fa per sobreviure.

 

ESPAIS I SENSACIONS QUE S’HI VINCULEN (des del punt de vista de l’Antoine)

Casa seva: inseguretat, intranquil·litat, tristesa, incomoditat, por, fredor, soledat.

Escola: injustícia, incomoditat, inseguretat, despreci, inhòspit, incomprensió, avorriment. Ciutat: llibertat, felicitat, acompanyat, integrat, comoditat, despreocupació, independència. Menys quan la furgoneta el porta a l’internat (pla molt emotiu): tristesa, abandonament, incertesa...

Internat: enyorança, desconfiança, desig de llibertat, desil·lusionat...

Platja: il·lusió, llibertat, alegria, felicitat, emocionat, lleugeresa...

TÍTOL

No són 400 cops com bufetades, sinó 400 cops emocionals. 400 cops és una manera de dir moltes vegades, té un sentit figurat. 

“400 cops” és una frase feta francesa que vol dir: “passar-se de la ratlla”. 

PERSONATGES

Relació amb els pares: freda, distant, poc comunicativa, no sincera, desatenta, interessada. El pare passa a mostrar-se despreocupat a sever, mentre que la mare és molt egoista.

Relació amb el mestre: el mestre es mostra poc reflexiu, poc comunicatiu, no s’interessa per allò que pugui passar/interessar als seus alumnes. Relació basada en l’autoritarisme (mestre) i la submissió (de l’Antoine). 

QUÈ PODRIA AJUDAR A L’ANTOINE A SUPERAR AQUESTS COPS?

Li diria...

... que penses en les coses bones que els seus pares han fer per ell, ni que fos una vegada (ser positiu).

... que intentés parlar amb els pares.

... que comptés amb mi per qualsevol cosa (dormir, menjar, suport emocional...).

... que  cal buscar a algú (adult) que pugui ajudar-lo a parlar amb els seus pares i l’ajudaria a trobar-lo.

LA MÚSICA

La música té un paper molt important perquè t’ajuda a entendre l’emoció de les escenes i del personatge : quan se l’emporten a l’internat, quan se n’escapa i arriba a la platja, a les fires, ..

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“WHITE MATERIAL” de Claire Denis

Després de visionar l'extret de " White material", per grups hem parlat de com se sentia la protagonista. Tots els grups hem coincidit que, al principi quan va amb autobús, la veiem  enyorada, trista, pensativa i després  hi ha un gran canvi, està feliç, contenta, lliure, tranquil·la, despreocupada...

En quan a la situació emocional cada grup ha fet la seva hipòtesis.

  • És una noia que s’ha exiliat i fa poc que ha arribat a un nou país. En el segon pla de l'extert, ens sembla que no se sent molt a gust, pensa, enyora casa seva, no està molt segura del que fa. Despés canvia , han passat uns dies i ja se sent més segura i lliure per anar descobrint el lloc on viu ara.
  • La protagonista se'n va a viure a un altre lloc, no sap com li anirà i mentre hi va amb un autobús, està trista, reflexiona del perquè canvia, comença a sentir enyorança de casa seva  i recorda els moments feliços que va viure quan podia anar amb moto, quan es sentia lliure i sense preocupacions. 
  • És una noia que torna al país on va néixer i en el  pla que va amb autobús  està com dubtant de si ha fet bé de prendre la  decisió de tornar . En el següents plans que va amb  moto  la veiem que se sent lliure, segura, contenta i convençuda de que sí , que ha pres la decisió correcta i està molt feliç. Necessitava respirar l’aire d’on havia viscut de petita.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

COMENTARI DÍPTICS (ESPAI I PERSONA)

SHER: VIATGE ENLLOC

                                             Les dues  imatges tenen molta relació:

                                                      Els colors, blanc, negre, marró i gris.

                                                      La neu.

                                                      Semblen llocs propers

                                                      Les dues es veuen molt nítides.

                                                      No hi ha gaires ombres.

                                                      Transmeten  tranquil·litat, sensació de fred

                                                                  Són plans oberts però la segona és més tancada

                                               La jaqueta de la senyora destaca molt.

                                                Laia i Roger

 

ARTHUR Olivia, Isfahan 2007

Pensem que la fotògraf va fer les fotografies des d’un balcó o finestra d’un altre bloc de pisos i que va esperar al capvespre perquè hi hagués molts llums encesos, els tons càlids serveixen per unir les dues fotografies. La llum està ben aconseguida.

La primera fotografia és nítida i en canvi  la segona,  la fotògraf la va fer en  flou, potser és perquè la persona està en moviment. Pensem que vol que la noia representi algú desconegut, podria ser qualsevol de les  persones que hi ha a les altres finestres.

Hi ha un canvi d'escala  gran,  un pla obert i l’altre més tancat.

Sembla que hagi plogut, la llum ens diu que és el capvespre, és maco veure algunes llums enceses i altres apagades.

 

Biel Feliu i Sofia

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

VISIONAT DE DÍPTICS (ESPAI I PERSONA)

DEPARDON    Raymond Maurice Clément 2007

La llum de les fotos està ben triada. Depardon va col·locar el senyor de tal manera que la llum li toqués a la cara.

La fotografia del tractor té més llum perquè sembla que hi ha un portal o una finestra i el pla es més obert.

La primera foto és un primer pla  del senyor, suposem que quan era jove feia de pagès.

Mentre que en el retrat el rostre que es troba en primer pla és  nítid i el fons es veu flou, en la  fotografia de l’espai que hi ha el tractor es veu quasi tot nítid.

El retratat  no mira a la càmera, sembla que estigui trist, amb la mirada perduda i pensativa.

A les dos fotos predominen els colors càlids, marrons,  groc, vermell..

Ariadna i Narcís

 

CASTRO PRIETO    J. Manuel Maremagnum 2007

La primera fotografia està feta a través d’un vidre, en picat, el fotògraf és a dalt d’un edifici, se sap perquè es veuen uns llums en el cel. Pensem que poden ser els llums d’una oficina molt gran.

La segona imatge, el port de Barcelona, és molt bonica, perquè al fons hi ha boira, que fa que es vegin les siluetes de l’estàtua de Colom i edificis. Pensem que el fotògraf estava dret quan va fer la fotografia.

Les dos fotografies són plans oberts i les imatges estan nítides. Els colors són blaus, verds, blanc, grisos a les dues fotos.

Estan fetes a hores diferents. La segona imatge, s’ha fet a primera hora del matí, per la boira, per la llum i per què es veu tot molt tranquil.

Ens sembla que el senyor està trist i ensopit, li agrada està sol.

Al principi ens ha costat trobar la relació de les dues fotografies. Hem suposat que és el Port de Barcelona i un carrer de la mateixa ciutat, que és on viu el retratat.

 

Júlia i Sandra

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

INNISFREE de José Luís Guerín

Aquest extret ens mostra una situació emocional molt forta, la separació de dos amics. La distància entre els personatges i la càmera  serveix per mostrar els sentiments dels nois i la noia. 

El principi de l’extret es grava amb un tràveling lateral, després canvia de pla i d’enquadrament, és més  tancat, la càmera es posa a davant  i el director decideix fer flou el fons i a ell nítid. Comença un altre tràveling en què la distància entre   la càmera i el personatge es manté  fixa, però  quan es gira i marxa, la càmera continua movent-se a la mateixa velocitat i direcció i es van allunyant, la distància va augmentant, com també l’amistat dels amics. Tot forma un fil elàstic, d’anada i tornada.

Quan la parella marxa es sent una música alegre, dura molt poc. També hi ha moments de silenci, el so ambient és bonic perquè sentim les passes trepitjant les fulles seques,  les campanes, els ocells…

L’extret és molt fàcil situar-lo a  la tardor, pels arbres i  les fulles seques.          

Aina i Núria

Pàgines