Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN "LE QUATTRO VOLTE"

“Le Quatro Volte” és un film italià de Michelangelo Frammartino, es va estrenar l’any 2010 i va ser la millor pel·lícula europea de l’any 2011.

Després d’haver vist la pel·lícula i haver llegit la sinopsis, sabem que el significat del títol són quatre vides entrellaçades entre sí però que són completament diferents les unes de les altres; la del pastor, la de la cabreta, la del pi i la del carbó vegetal. Quan un mor, neix l’altre. (Amb aquest ordre).

Aquesta pel·lícula podria estar a la categoria “Pas del temps amb el món” ja que és un pas del temps en aquest poble i hi ha plans amb el mateix enquadrament però gravats a diferents hores del dia. Hi ha forces panoràmiques i algunes al mateix lloc que d’altres. Hi ha plans del món, tràvelings i retrats. En aquest film, el director aconsegueix expressar les emocions i fer que entenguem el que vol dir-nos sense diàleg.

“Le Quattro Volte” és un cicle de la vida ambientat en un poble petit, de pagès i força antic. En aquesta història, els personatges són figurants, els protagonistes són l’espai i el dia a dia d’aquest poble.

L’escena que m’ha agradat més ha estat quan al final, uns senyors estan construint una carbonera i al costat n’hi ha una altra que treu fum, és molt bonic ja que el fum va fent aparèixer i desaparèixer la carbonera que estan construint, com un element interposat. (AINA)

El meu pla preferit és quan el pastor s’asseu a terra, a l’ombra d’un arbre a reposar i li toca una mica de llum a la cara, també m’agrada pel joc que fan les ombres de l’arbre a terra i a sobre del senyor. (ENRIC)

 

Trobo interessant l’escena en que neix la cabreta ja que aquesta és una de les quatre vides entrellaçades. Tots tres són plans tancats, tant de la cabreta petita com de la gran. (PAU.B)

Recomanaríem “Le Quattro Volte” per a nens a partir de Cicle Superior perquè és difícil d’entendre per a nens més petits i se’ls hi faria pesada. És una pel·lícula molt interessant que tracta del cicle de la vida.

Aina, Enric i Pau B

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN - "EL CIRC"

 

“El circ” és una pel·lícula en que en Charles Chaplin fa de director i de protagonista, és en blanc i negre, muda i còmica. Es va gravar i estrenar als Estats Units l’any 1928, va tenir diferents premis  i molt d’èxit.

Quan vam veure el cartell a Filmin, ens va animar a veure la pel·lícula ja que hi surt en Charlot, en Charles Chaplin, parlant amb un pallasso, un personatge divertit.

El títol  té molta relació amb la història, perquè quasi totes les escenes estan gravades en un circ. Tracta d’un senyor pobre que no té ni feina ni diners i caminant per una fira,  és confós per un lladre i  perseguit per la policia. Fugint de l’oficial entra en un circ i sense adonar-se’n es converteix en la estrella de la funció, fa riure a la gent i el contracten.

Tot i no haver-hi diàleg, la història s’entén perfectament, perquè els personatges es saben expressar  molt bé. A la pel·lícula no hi ha moviments de càmera, en aquella època encara ningú els utilitzava, tot són plans fixes. En tot moment, hi ha una música d’en Günter Kockan que acompanya la pel·lícula.

L’escena que m’ha emocionat més ha sigut la que el protagonista passa per la corda fluixa del circ, és un pla molt bonic. (Óscar)

 En canvi a mi, l’escena que m’ha agradat més és la que el protagonista entra en una sala de miralls, com que en aquella època encara no hi havia  moviments de càmera, s’havia de buscar el moviment d’una altra manera, i en aquesta escena hi ha molt de moviment. És molt divertida! (Estel)

Ens ha agradat un dels últims plans en el qual els cavalls aixequen pols i  això crea un efecte molt bonic.  (Anna i Pau A.)

La recomanaríem perquè és d’humor, moltes escenes fan riure i per molt que sigui muda entenem perfectament totes les escenes i moments, a més a més, la música ajuda molt perquè en les escenes tristes hi posen una música de violí, en canvi en altres com  la que es queda atrapat en una gàbia amb un lleó posa una música que sembla realment que tingui por. En els nens les pel·lícules d’en Chaplin els hi agraden molt,  passa el temps molt ràpid, t’ho passes molt bé, és d’un cineasta molt conegut i podem aprendre moltes coses sobre com gravaven abans.

Creiem que no canviaríem res ja que la pel·lícula tal com està filmada és original i única.

Anna, Estel, Óscar, Pau A. i Pol

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN "SER Y TENER"

SER I TENIR de NICOLAS PHILIBERT

L’última setmana de desembre ens va arribar un regal, quina sorpresa! Podríem començar a veure pel·lícules gratuïtes a Filmin. De la selecció que teníem, nosaltres  vam triar  “Ser y tener”,  pel·lícula dirigida per Nicolas Philibert i estrenada el 2002.

Aquesta pel·lícula és un film documental que ens mostra una escola rural i unitària francesa, amb alumnes de diferents edats i un sol mestre. Aquest s’estima molt als  nens i és l’últim curs que treballa ja que quan s’acabi es jubilarà.

Durant la pel·lícula, hem vist què fan a classe, com s’ajuden i algun conflicte entre els alumnes. També ens ensenya com fan els deures a casa i com ajuden a les seves famílies. Ens han agradat molt els plans del món que hi ha ja que ens ajuda a conèixer l’entorn d’on viuen, també quina meteorologia tenen i ajuda  a conèixer el seu context. Encara que pensem que alguns plans són massa llargs.

Hi ha una seqüència molt maca en què els nens són a l’escola i no fan les coses bé, el mestre té molta paciència, no és gens autoritari i els hi explica les coses molt bé.

Alguns plans del principi, ens han recordat  la correspondència de José Luis Guerin a Jonas Mekas.

Ens ha sorprès que no hi ha molta música, però ens ha agradat  quan l’utilitza.

Quan el mestre ensenya als nens com és el número 7, hi ha dues panoràmiques, és un moment molt maco, igual que  el pla d’un arbre, és un pla molt obert i molt bonic. El director ha volgut que es  veiés molt aquest  arbre. Es  sent el so de la natura, els ocells, el vent. Ens transmet tranquil·litat,  hi ha molta llum, els colors són tons de verd i de la natura.

Ens hem sentit identificats  amb els nens més grans d’aquesta escola que el pròxim any aniran a l’ institut perquè això és el que ens passarà a nosaltres el proper curs. Ens ha fet pensar i recordar quan nosaltres érem petits; trapelles, juganers, entremaliats, moguts...

Alguns no han vist cap relació entre el títol i la història que explica, però uns altres pensem que no cal tenir moltes coses per aprendre i ser feliç.

El final és obert, et venen moltes ganes de saber què passa llavors, sembla que la pel·lícula no acabi i et permet pensar com seguiria.

Ens pensàvem que el nen del cartell era molt entremaliat però després de veure  la pel·lícula és tot el contrari, és tranquil. Si en el cartell el nen no hi fos i només hi hagués el títol no ens haguessin vingut tantes ganes de veure-la, la imatge és important pel cartell d’una pel·lícula, a nosaltres va ser el que ens va fer decidir a triar-la.

En general ha estat bé. Nosaltres la recomanaríem perquè així tenim l’oportunitat  de veure com es treballa a escoles diferents de la nostra i com es pot gravar per ensenyar-ho.

 

Nora, Paula, Anna, Enric, Emili, Bruno i Pau B