Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Estrena de 'Mirar endavant'

Mirar endavant

Hola a tots i a totes, esperem que us hagi agradat el nostre curt. Fa temps que esperàvem amb il·lusió aquest dia, per poder-vos presentar el nostre film. Ara us explicarem allò que hem considerat més important del procés de creació del curt i del projecte de Cinema en curs.

Després d’uns mesos fent visionats, gravant tràvelings, plans del món, retrats... Ens tocava començar el film final, i el primer que havíem de pensar, era en la situació emocional.

Primer de tot, a la llibreta de cinema en curs vam escriure diferents situacions emocionals que ens podrien servir pel curt. Per compartir-les , les vam escriure a la pissarra i vam anar descartant les que creiem que no eren interessants, ens va anar bé valorar si ens eren pròximes i si eren riques cinematogràficament i emocionalment. En aquesta part del procés, el consens hi va tenir un paper molt important ja que no en totes les decisions hi estàvem tots d’acord.  Sort que alguns alumnes van trobar com acabar de decidir-nos, va ser  fent sortir tres situacions emocionals: separació dels pares, passar molt temps amb l’avi i absència del pare.

La concepció global, va ser un pas important pel nostre curt. Moltes vegades havíem  d’arribar a un consens, per molts, va ser difícil, ja que costa que tots ens posem d’acord.

A partir del personatge que ja havíem creat i de la situació emocional, per grups vam fer una pluja d’idees de possibles escenes i d’imatges que ens venien al cap,  va ser complicat i  hi vam dedicar moltes sessions.

Primer de tot, entre tots vam decidir una mica què passaria a cada escena i l’ordre que seguirien. Vam pensar molt en els extrets visionats i que ens podíem inspirar per afegir riquesa en el nostre curt. Va ser molt interessant trobar  plans de grans cineastes que tinguessin relació amb les nostres idees. En el curt, no només ens vam inspirar en extrets de grans cineastes, sinó que també ens vam inspirar en plans del món, tràvelings i retrats que havíem filmat nosaltres.

Llavors, en grups petits, vam concretar més què passaria a cada escena: vam pensar molt en les emocions del personatge, en l’hora del dia i la llum que volíem, en el so que se sentiria i en les possibles localitzacions. Després, en parella, vam filmar els plans de ficció de cada escena, va anar molt bé pel rodatge.

Durant la concepció global vam pensar en quin moment del nostre curt podríem fer sortir les tres regles del joc:

- La de filmar el mateix espai dues vegades amb diferents llums/hores del dia, en el nostre film ho vam fer en els plans gravats a la cuina i al cotxe.

- La d’incorporar  plans del món.  Vam decidir incorporar plans de nit i tràvelings, n’havíem gravat molts,  ens agradaven i crèiem que jugava molt bé amb les emocions de la història.

-Per últim, la de compartir amb l’escola agermanada una categoria. A través del bloc, ens vam escriure amb els alumnes de l’escola dels Xiprers i vam intercanviar opinions sobre les possibles categories a treballar. Finalment ens vam decidir per les quatre categories que més ens havien agradat, de les moltes treballades.  Ens vam posar d’acord fàcilment, en les categories: mostrar l'emoció ocultant la mirada, elements interposats i primers plans.

Durant el curs, hem fet diferents tipus de visionats, el primer trimestre vam visionar fragments de pel·lícules on hi havia: plans del món, tràvelings i retrats. A partir del   segon trimestre vam començar a visionar més extrets de ficció, molts, en les diferents categories. Quan estàvem fent la concepció global, ens va anar bé recordar-los per agafar idees,  veure’n de nou  i poder  filmar a la manera d’algun gran cineasta.

Els que més ens van inspirar van ser:

·         Javier Rebollo amb el tràveling de nit en  La mujer sin piano quan el personatge surt del cotxe a la primera escena de la pel·lícula,  és un tràveling lateral.

·         Al principi del film, quan el protagonista és a dins el cotxe i el fons és flou, és com el pla de Chantal Akerman a Les trobades de l’Anna. I  els tràvelings del món del principi i alguns tràvelings del final com a D’Est.

·          Ingmar Bergman a Persona un pla molt fort i difícil de gravar, en el qual el protagonista mira a càmera.

·         Jose Luis Guerín a Innisfree en el pla en el que el personatge marxa corrents cap a casa l’avi.

·         Quan el protagonista està esmorzant el vam voler gravar com l’Arnaud  Desplechin a Les meves discussions.

·         Nicholas Ray a Els amants de la nit en el pla en que el  personatge surt del cotxe.

  • Per gravar el pla en què  el personatge està assegut al llit, esperant que la mare li vingui a dir bona nit, ens vam inspirar en l’Isaki Lacuesta a La leyenda del tiempo , utilitzant la categoria ‘Mostrar l’emoció ocultant la mirada’.

·         I per últim, Jonas Mekas a Tornant a Nova York des de Buffalo a Walden pels tràvelings, sobretot els del final.

Per acompanyar les imatges del nostre curt i intensificar les emocions que volíem transmetre, vam composar les nostres músiques.

Una de les primeres activitats que vam fer va ser escoltar músiques de pel·lícules i escriure quins instruments apareixien, de quin gènere era la pel·lícula i quines emocions transmetien aquestes músiques. Per Nadal, vam mirar pel·lícules de Filmin i havíem de triar-ne una per comentar com era la seva banda sonora. Un altre dia, amb una seqüència d'imatges, ens havíem d'inventar una melodia i/o ritme que transmetés el que volia dir i els companys van endevinar quina de les dues seqüències havíem triat.  A casa, per deures, vam inventar o crear una melodia amb qualsevol instrument que tinguéssim, pensant en el gènere o emoció que podria transmetre. Alguns es van inspirar en melodies que havíem escoltat i treballat. A l'escola vam posar en comú les melodies, vam fer una graella incloent com era la melodia, amb quin instrument, la persona, les notes i el gènere.

Una vegada vam tenir els grups de 3 o 4 persones fets, vam anar a l'aula de música a triar quins instruments faríem servir. Alguns nens també van portar els seus instruments de casa. Cada grup va anar a un espai diferent de l'escola per crear la seva cançó amb els instruments seleccionats. Després d'assajar alguns dies, finalment les vam enregistrar amb la gravadora de so. Tots junts vam escoltar les gravacions i vam triar quina havia sortit millor. Durant el muntatge del curt vam pensar quina música podia anar bé a cada seqüència i li vam afegir. Finalment, no hem utilitzat totes les nostres creacions, només algunes, però estem molt contents de com ens ha quedat.

No tots vam viure igual el rodatge, cada un de nosaltres va experimentar  emocions diferents:  il·lusió de gravar a la manera d’un gran cineasta, desesperació quan les preses eren dolentes o ens quedàvem sense la llum desitjada,  papallones a la panxa, inseguretat en el rodatge de plans difícils...

Tots vam trobar un càrrec amb el que ens vam sentir més a gust:  uns per la responsabilitat  de  fer de director, uns altres pel privilegi que té el sonidista de quedar aïllat amb els sons i experimentar una transformació de l’espai quan es posa els auriculars, també el protagonista per seguir bé les instruccions que li donen i altres fent de càmera capaços de concentrar-se molt quan havien de fer de càmera i seguir el personatge.

Els que vam tenir la sort de gravar els plans de nit ho vam gaudir molt, ens vam sentir especials, va ser una experiència mai viscuda. Hi va haver moments esgotadors produïts per la repetició del mateix pla però també d’alegria, quan després de la vuitena presa, el director diu “Bona”

Tot i que els actors no són professionals vam va quedar fascinat amb la complicitat de l’avi i el protagonista que de ben segur heu pogut apreciar en el pla que juguen a cartes, semblava que ho haguessin fet sempre.

Ha sigut molt emocionant  muntar els plans que vam gravar, veure els plans que has filmat per primera vegada, retallar aquells segons que no ens agradaven, que no els trobàvem imprescindibles i sobretot  anar donant forma a la nostra  pel·lícula.

Tot i així, ens ha fet una mica de llàstima renunciar a alguns fragments , la majoria per culpa de la llarga durada del curtmetratge, el primer muntatge durava 15 minuts, per sort, vam aconseguir trobar la manera d’escurçar-lo.

Una decisió inesperada va ser plantejar-nos treure l’últim pla, per tant canviar el final del curt que teníem tots clar des del començament. Vam estar provant diverses maneres per veure quina era la millor opció, després, vam presentar-ho davant de tot el grup, finalment, tothom va estar d’acord en treure’l.

A més a més de muntar plans, havíem de trobar els moments on posar les diferents músiques que havíem composat i interpretat, vam haver de pensar en quina seqüència, escena o pla podia quedar millor, on podria intensificar l’emoció del moment, requeria molta concentració i treball en grup.

Gràcies a aquest projecte, ara mirem les pel·lícules d’una altra manera, ens fixem amb els diferents paràmetres, les categories, els noms dels cineastes, pensem en què ens vol transmetre el director, vol intensificar l’emoció amb l’ajuda del so, ha fet servir  música...  i  pensem amb tot el treball que hi ha darrera,.

Abans, quan volíem gravar un pla, només fèiem dues coses: buscar el lloc i gravar. Ara, en canvi, primer observem molt l’entorn, busquem l’enquadrament, mirem quina és la millor hora per gravar-lo, pensem si s’assembla a algun pla d’un extret que hàgim visionat... no conformar-nos amb la primera idea que tenim. 

 

Estem molt contents de formar part d’aquest projecte, d’haver-hi participat  des dels seus inicis i esperem haver col·laborat en fer-lo  créixer.

Volem acabar compartim el que ha suposat per nosaltres tenir a la Meritxell com a cineasta. Ella ha fet que ens sentíssim: tranquils, segurs, acompanyats, pacients, confiats, i ha estat  un bon model i guia,  un gran suport, que deixava que nosaltres aprenguéssim sols coses noves sense fent-nos –ho.

Ha estat una mestra més i un regal per tots nosaltres.

Treball en equip, paciència, il·lusió, creació, esforç, sensibilitat, gaudir, argumentar,  consensuar, emocions... AIXÒ ÉS CINEMA EN CURS, 10 anys.

10 ANYS!!

Volem felicitar a les noies d’ ”A bao A qu” i a tota la gent de “Cinema en curs” que han fet possible aquest projecte durant 10 anys.

Esperem que segueixi endavant molts anys més.

Moltes felicitats!  

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

COMPOSEM LA MÚSICA DEL NOSTRE CURT

Per acompanyar les imatges del nostre curt i intensificar les emocions que volíem transmetre, vam composar diferents músiques.

Una de les primeres activitats que vam fer va ser escoltar músiques de pel·lícules i escriure quins instruments apareixien, de quin gènere era la pel·lícula i quines emocions transmetien aquestes músiques.

Durant les vacances de Nadal, vam mirar pel·lícules de Filmin i havíem de triar-ne una per comentar com era la seva banda sonora.

Un altre dia, amb una seqüència d'imatges, ens havíem d'inventar una melodia i/o ritme que transmetés el que volia dir i els companys endevinaven quina de les dues seqüències havíem triat.

A casa, per deures, vam inventar o crear una melodia amb qualsevol instrument que tinguéssim, pensant en el gènere o emoció que podria transmetre. Alguns es van inspirar en melodies que havíem escoltat i treballat, després a l'escola vam posar en comú les melodies, vam fer una graella incloent com era la melodia, amb quin instrument, la persona, les notes i el gènere.

Una vegada vam tenir els grups de 3 o 4 persones fets, vam anar a l'aula de música a triar quins instruments faríem servir. Alguns nens també van portar els seus instruments de casa. Cada grup va anar a un espai diferent de l'escola per crear la seva cançó amb els instruments seleccionats. Després d'assajar alguns dies, finalment les vam enregistrar amb la gravadora de so.Tots junts vam escoltar les gravacions i vam triar quines havien sortit millor.

Durant el muntatge del curt vam pensar quines músiques podien anar bé a cada seqüència i els hi  vam afegir. Finalment, no hem utilitzat totes les nostres creacions, només algunes, però estem molt contents de com ens ha quedat.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

VIVÈNCIES RODATGE FILM FINAL

COM UNA CINEASTA!

Mentre estàvem gravant, em sentia com una autèntica cineasta donant indicacions a l’equip. Era un pla filmat a la manera de Javier Rebollo a “La mujer sin piano” , llum fosca que dóna força al pla i transmet la sensació que la noia estigui  trista, dolguda, desanimada, camina poc a poc, la música que està entre mig, sembla que hagi superat alguna cosa, el personatge ens va apareixent i desapareixent del pla gràcies a les poques llums que hi ha al carrer i als cotxes.

 I... a mesura que anava gravant, m’anava sentint el pla més meu.

El fet de fer de director, era un paper molt important, una part important de la feina estava a les meves mans, si la presa no sortia bé, s’havia de tornar a repetir, era cansat i pesat. Ens havíem d’esforçar al màxim. Aquest moment va ser molt interesant i alhora esgotador!

Tura

SENSE LLUM

Estàvem gravant l’últim pla de la seqüència al roure, hi sortia l’avi i el protagonista. Ens havíem entretingut amb els altres plans, ja es ponia el sol i ens estàvem quedant sense llum. Els directors d’aquell pla, s’estaven posant cada cop més nerviosos, l’equip li posava pressió. Tants nervis van fer que ens oblidéssim de fer el protocol de rodatge i el protocol de claqueta. Jo feia de sonidista, havia de gravar el so de quan el protagonista s’aixecava. Com que estaven tant ocupats, vaig haver de decidir el so tota sola, no sabia què havia de captar, em sentia insegura, el que sentia era el que volien els directors? Estava nerviosa i impacient, desitjant que aquell pla s’acabés i valoréssim que havia anat bé. Només vam poder fer una presa, dolenta, perquè llavors el sol es va pondre. Per sort, vam poder tornar-hi un altre dia!

Anna

SILENCI AL ROURE

 

Quan estava assentat contemplant el roure mentre els del grup  muntaven el trípode, buscaven el pla, trobaven els sons, apuntaven  a la graella de l’escript,... Tothom estava concentrat amb la feina i no deien res, moment de tranquil·litat i jo em sentia relaxat, calmat,... Escoltant  el piupiueig dels ocells, el frec de l’herba amb l’herba, el brunzit de les mosques, dels mosquits, de les abelles, el so dels grills, el so del vent,... Moment de silenci que sempre recordaré !

Pol

 

UNA PARTIDA ANORMAL

Vam decidir gravar un pla  on l’avi i el personatge jugaven a cartes, optarem per rodar l’escena a casa de l’avi. Un cop allà i, havent comentat la nostra idea, vam començar a planificar com seria el pla. Els dos protagonistes es van posar tant en el personatge que, abans i després del rodatge, seguien jugant envoltats de càmeres, mestres, nens, cineastes... que comentaven com havia anat el pla, ells seguien jugant i rient, mentre els altres amb rostre seriós esperàvem  per començar a gravar de nou. Va ser molt divertit, ja que normalment, si penses que et veuran més de cinc-cents nens, tot el teu poble, i tothom qui vulgui de tot el món, hauries d’estar tens, però no, ells no, no ho estaven gens.

Albert

TOT BÉ FINS QUE....

 

Era fosc, només ens faltaven tres  seqüències per fer i ens en anàvem, em tocava fer  de director i com que el pla era en un cotxe i era molt tancat, només hi cabíem el protagonista i jo. Vam començar a filmar, estava replet de nervis perquè no sabia si quedaria bé o malament, però de cop i volta, un cotxe va fer llums... va quedar espectacular! Ja feia segons que estava gravant  i no sabia si tallar o continuar, finalment vaig tallar. Em van dir ” –Però, deixa-ho més estona... “, vam haver de repetir el pla. Aquell dia vaig aprendre una cosa, sempre és millor gravar durant més estona que menys!

Bruno

 

LA NIT

Ja s’havia fet fosc i vam aprofitar per gravar els últims plans. Tot l’equip de rodatge havia entrat en un carreró humit i amagat, semblava que el món s’havia quedat parat. Recordo que em va tocar fer de sonidista,  no ho controlava gaire, poques vegades havia fet aquell càrrec, em sentia un inexpert. Vaig agafar la perxa i em vaig posar els auriculars; aquell espai es va transformar. Sentia tots els sons de la nit, m’entraven d’una manera única, em sentia lliure, relaxat i, per sobre de tot, un privilegiat. 

Guillem

RODATGE A LA FOSCOR

 

Era un dia de primavera, el sol començava a pondre’s, jo em sentia enfredolida. Entrada la nit, un grup d’alumnes vam anar a gravar pels carrers de Bordils, tot era fosc i silenciós, no hi havia ningú. Estava nerviosa i neguitosa, era el primer cop que rodava de nit. El poble era tant diferent al de dia... sense ambient, amb molt de silenci, sense llum, sense cotxes ni motos,... La nit em produïa intriga i por, no podíem parlar fort i el cel era negre, negre com la gola d’un llop...

Nora

 

MALEÏDA TACA!!

Una tarda, aproximadament cap a les set, vam anar al roure del pla de les Arenes. Buscàvem l’hora en que el sol es ponia rere les muntanyes. El pla era preciós, i jo feia de càmera, havia de controlar amb l’ajuda de les indicacions de la directora, que el pla sortís perfecte. De cop i volta ens vam adonar que hi havia un problema gros! Una enorme taca provocada per la llum del sol ens espatllava el pla, i per això vam haver de repetir la pressa tantes vegades com va caldre!, provar com ho podíem tapar amb la claqueta va ser un cansament per tots! Finalment, vam aconseguir que aquella maleïda taca s’esfumés!!!

Paula

PRESES I MÉS PRESES!

Un divendres a la nit de rodatge, estàvem gravant a la meva habitació, el protagonista estava estirat al llit. Va ser molt còmic, el personatge estava en una postura força incòmode i per nosaltres divertida; cada vegada que començàvem a gravar, ens venia un atac de riure i havíem de tallar. No ens podíem aguantar. Just en el moment en que el protagonista es girava i mirava a càmera, esclatàvem a riure, no sabíem perquè però ens enriolàvem. Finalment, vam aconseguir concentrar-nos, i ens va sortir la presa bona; això sí, després de molts intents! Quan vam visionar el curt a la classe i vam veure el pla, em vaig sorprendre de com de bé havia quedat  i de la fantàstica actuació d’en Pol ja que mirar a càmera és difícil. També recordava el dia del rodatge, la paciència que va tenir en Pol, aguantant-se el riure presa rere presa sense queixar-se, mentre nosaltres rèiem i dèiem -Tallem! Tornem a repetir!-. Era l’únic que s’aguantava mentre filmàvem, però quan paràvem la gravació, esclatava a riure igual que nosaltres. Aquell dia va ser intens ja que vam haver de rodar fins a altes hores de la nit.

Aina

FAIG DE DIRECTOR

Estàvem gravant una seqüència  a casa del protagonista, apunt de fer de sonidista, quan, de cop, em vaig trobar fent de director. Estava inquiet no podia triar el pla perquè el protagonista es movia, em sentia pressionat per això mateix de totes formes m’ho passava molt bé. Vaig arribar a trobar l’enquadrament del pla, Just com volia i em vaig sentir molt alleugerit, més tranquil. Orgullós del meu treball vaig donar la càmera al següent director.   Emili

 

 

ENS HA SORTIT RODÓ!

Quan havíem de gravar la sortida d’escola, jo representava l’amic del protagonista. Em vaig quedar a la classe mentre l’equip de rodatge estaven preparant el pla i mentrestant, explicaven el que el protagonista hauria de fer. Quan van acabar, ja era hora de marxar cap a casa i el moment en què el protagonista i jo sortíem de l’escola. Jo no sabia el que havia de fer i em sentia intranquil i desorientat, vaig haver d’improvisar, ja estàvem gravant el pla quan vaig trobar un moment i li vaig preguntar al meu company què havíem de fer. Al sentir les seves paraules em vaig relaxar i tranquil·litzar.

Pau Bancells

TRÀVELING AMB EL COTXE

Estàvem dins el cotxe, havíem de gravar el pla de quan el protagonista sortia de l’escola. Feia de càmera i estava molt nerviosa perquè només teníem una oportunitat, només podíem gravar una presa. Vaig fer tot el possible perquè ens sortís bé, estava molt nerviosa gravant el tràveling, jo havia de donar indicacions a en Pol.  Teníem la sort de gravar sense so i podia dir-li de paraula com havia de caminar, si ràpid o a poc a poc, per tal que el cotxe i el protagonista anessin a la mateixa velocitat. De tant en tant ens sortia del pla i dèiem:- Et perdem, et perdem!! Ell ràpidament reduïa el pas. Sabia que aquest pla seria difícil, sentia papallones a la panxa, volia que ens sortís tot molt bé i va ser així.

Andrea

FENT DE SONIDISTA

 

Feia de sonidista a la cuina del protagonista , escoltava el so. Tots estaven callats, silenci, l’únic que sentia sons era jo:  passes baixant escales, vent, persiana pujant,  motor de nevera, el mastegar de galetes, el moviment d’un plat i d’un got,.... Estava acompanyat amb  l’equip de rodatge, em sentia diferent perquè els altres no podien escoltar  el que jo sentia, també important  perquè tenia la perxa i era l’encarregat de buscar el so, ho havia de fer amb molt de compte perquè els moviments del meu cos no quedessin gravats.  

Hamidou.    

 

QUAN ES VA FER FOSC...

Hi havia una escena en tràveling i jo feia de sonidista, havia d’estar molt atenta  al motor del  cotxe, vaig estar molt concentrada. Era fosc i feia una mica de fred, havíem de portar la finestra oberta, el corrent d’aire que passava feia que cada cop sentís més fred. Tot plegat va valdre la pena perquè el pla va quedar molt maco. Aquell dia m’ho vaig passar molt bé amb els companys de rodatge.

Idoia

MOMENT D’INSPIRACIÓ

La càmera és un objecte gran i molt robust, però molt delicat i pensar que un petit cop o moviment pot espatllar el pla em feia posar molt més nerviós del que ja estava.

Fer de director en un pla del curt va fer que em sentís diferent, pensava: quan surti aquest pla en el curt... quina emoció. La posta de sol em va ajudar a imaginar-me el pla, em va fer reflexionar sobre com podia quedar: un primer pla del protagonista, li tocava la llum del sol a la cara i les ombres de les fulles del roure feien que el pla quedés molt més maco.

Enric

 

QUIN ESTRÉS!

Estava amb el grup de rodatge, en el roure del Pla de les Arenes, gravant un pla. Era el segon d’aquella seqüència, i el primer ja ens havia portat molta feina, el sol ens molestava i el pla quedava cremat. La primera presa, no va sortir bé, vaig pensar: No passa res, segur que la segona serà bona. Però no, va tornar a sortir malament. Jo feia d’escript, començava a sentir-me una mica esgotada, desitjava que la directora digués: - “és bona!” Però no hi va haver manera! Em vaig començar a estressar, a atabalar. M’esforçava en fer bé tot allò que estava a les meves mans,  no fer soroll, no moure’m,... Tot perquè la presa sortís bé, però no. L’equip es va començar a desconcentrar,  no fèiem els càrrecs com tocava, posàvem massa pressió al  director i a la càmera, tothom rondinava... Després em vaig adonar que no era perquè algú fes soroll, o perquè el protagonista no ho fes bé, sinó perquè el sol es ponia i no aconseguíem la llum que buscàvem en el pla. Al final, a la sisena presa vaig sentir: - “és bona!”. Em vaig posar contentíssima, per fi havíem acabat de gravar aquell pla! Va ser d’allò més estressant! 

Estel

ESPAI INCÒMODE PER UN DIRECTOR

 

Estàvem gravant l’últim pla de la 8ª escena del curt. Jo era el director i tenia la responsabilitat del pla perquè era l’únic que el podia veure; era meravellós i fenomenal que confiessin amb mi. Estava dins del cotxe assegut sobre els seients plegats i hi havia un ferro que em molestava, em sentia comprimit, xafat, però també segur de poder-ho fer. Vam donar per bona la presa, però necessitava veure-la en pantalla per tenir la seguretat de que havia quedat bé. Ara que he vist el curt em sento tranquil, content i satisfet pel pla que vam gravar i que jo vaig dirigir. Mai oblidaré aquesta experiència cinematogràfica fent de director i cineasta.

Óscar

 

EL CRIT!

Feia de sonidista amb un company, estàvem gravant unes passes en el parc, prop delpavelló, allunyats de l’equip de rodatge, hi havia silenci absolut, poca llum. Sentia un caminar que s’acostava i s’allunyava...  de sobte, un company de l’equip va cridar. Aquell crit va trencar la tranquil·litat i a través dels auriculars es va sentir molt fort.  Vaig pensar que algú s’hauria fet mal, o que ja n’hauria passat alguna de grossa. Ens vam desconcentrar, ja no sabíem si gravàvem o no, i resulta que sí! Ho vam acabar repetint quatre cops! Fer de sonidista de nit va ser molt  emocionant, la foscor i la pau d’aquelles hores   van intensificar  les sensacions.

Mia

PLA DIFÍCIL!

A la seqüència que el protagonista va a casa seva,  jo era el càmera i vaig gravar un pla molt difícil: el cotxe havia de seguir el personatge quan caminava per la vorera i havia d’anar a la mateixa velocitat, aquest tràveling va costar molt.  No paràvem de fer preses perquè no sortia com volíem, pensava que mai acabaríem, estava una mica cansat de gravar, nerviós i amb ganes d’anar a dormir...No m´imaginava que estaríem tanta estona gravant.

 

Pau A.

 

 

 

AMB ELS AMICS

Jo feia de càmera, tot l’equip de rodatge m’ajudava i m’explicava com ho havia de fer perquè dubtava i no tenia clares algunes coses: no sabia on havia de prémer per començar a gravar,  com es feia el zoom,... Em vaig sentir molt bé perquè feia una feina important per mi i per tothom. Va ser una mica difícil trobar el pla, volíem que fos obert, que es veiés com arribava l’avi però també un primer pla del protagonista. 

Georgian

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

La música pel nostre curt "Fer-se gran".

Havíem decidit que posaríem música en algunes seqüències del curt que estàvem gravant. Per això ja feia dies que amb la mestra de música escoltàvem i analitzàvem músiques de pel·lícules de diferents gèneres, per esbrinar quines eines  (instruments, repetició de ritmes, melodies agudes, notes greus llargues, ...) utilitzen els compositors per expressar diferents emocions o ambients. 

Vam experimentar amb els instruments de l’escola per a més endavant crear alguna partitura pel curt. Vam tocar amb la flauta, el xilòfon, la guitarra, els bombos, el carilló, les maraques, el piano, la flauta Irlandesa, la pandereta, la flauta melòdica, flauta greu, entre d’altres.

Cadascú es va inventar una melodia i la vam posar en comú a la resta de companys. A l'escoltar-la tots vam comentar amb quin instrument quedaria millor, què podia expressar la melodia i a quina part del film quedaria bé.

Vam fer varies gravacions de les melodies amb diferents instruments fins  aconseguir el que volíem.

No va ser fins el muntatge que vam decidir quines de les músiques gravades posaríem que intensifiquessin les emocions que volíem expressar.

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

COM HA SER L'ALUMNE QUE FACI DE PROTAGONISTA?

Entre tots hem definit les característiques que hauria de tenir l'alumne/a que es vulgui reponzabiltzar de fer d'actor o actriu en el nostre curt.

-Ha d’estar motivat i il·lusionat però s’ha d’agafar la feina seriosament.

-No pot riure en cap moment perquè és perd temps.

-Ha de tenir paciència,  ha de fer cas del que li diu el director i el càmera perquè li donaran moltes ordres .

-Ha de saber expressar els sentiments i les emocions a cada escena. 

-Ha de rebre bé les ordres que li donen, però el director i el càmera també les hauran de donar amb respecte.

-Ha d ‘estar disponible i ha d’estar disposat a saltar-se extraescolars.

-No enfadar-se ni desanimar-se  per si li fan repetir els plans.

-Tenir molt clar les escenes del curt i conèixer bé la història.   

-No s’ha de posar nerviós ni ha de tenir vergonya.  

-Ha d’estar per la feina i quan planifiquen els plans ajudar o descansar.

-Ha de ser responsable amb el vestuari, estar a atent a les indicacions i intentar fer les coses tan bé com sàpiga.

-Ha de ser conscient que hem de gravar 2 dies i mig perquè no es cansi.

A partir d'aquí els alumnes que volem ser els protagonistes es presentaran.

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

PRINCIPIS DEL FILM FINAL

  • Filmarem el món com és, per transmetre emocions i saber on som
  • Podem jugar amb la llum, amb les hores del dia
  • Hem de tenir en compte el so, la música
  • És important el rostre del personatge
  • Els paràmetres ens ajudaran a mostrar el que volem transmetre (emocions, sensacions)
  • No farem gaire diàleg
  • Que sigui senzill
  • Ens basem en el personatge i els sentiments
  • Que sigui subtil
  • La casa tindrà un paper important com a espai del personatge
  • Ens inspirarem en els extrets  visionats de diferents cineastes i en les categories que tenim definides.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

DESCRIPCIÓ PERSONATGE FILM FINAL

ESTAT EMOCIONAL

  • Trist
  • Hi ha moments que se sent sol.
  • Preocupat, no sap com ajudar als pares
  • Estressat
  • Cansat d’ocupar-se dels germans petits.
  • Fart de ser el germà gran.
  • Amoïnat, vol explicar a la mare com se sent i no pot. No vol que la mare es preocupi encara més.
  • Nerviós, inquiet
  • Hi ha moments que necessita esplaiar-se, prendre l’aire...
  • Enveja dels amics que tenen la família més estable i amb els dos pares a prop.
  • Enrabiat
  • A l’inici està tancat en sí mateix, però a mesura que avança el film es va fent gran i madura.
  • A vegades té necessitat de plorar i ha de marxar.
  • Troba a faltar l’afecte i l’atenció dels pares. Se sent una mica sol però al mateix temps ho admet, ho accepta.
  • Pensatiu
  • Necessita compartir els problemes amb el seu amic.
  • Al final el nostre personatge madura i aprèn a acceptar la situació i que la vida és com és i un s’ha d’enfrontar a les situacions. Ja no té por, se sent orgullós de sí mateix.

CARÀCTER

  • Té moltes inquietuds
  • És reservat, es queda les coses per ell mateix: és introvertit
  • A vegades li agrada estar sol
  • Tranquil
  • Té molta paciència
  • Aguanta molt però quan explota ho fa de manera exagerada.
  • Sentimental.
  • Amable
  • “Carinyós” Afectuós
  • Treballador
  • Responsable.
  • Es porta bé amb tothom perquè és amable però només té confiança amb la colla d’amics.
  • Actiu
  • Generós
  • Reflexiu
  • Perfeccionista però no sempre li surt tot bé. Quan no li surt bé es desanima.
  • Li costa assumir els canvis però són coses noves.
  • S’aferra molt a les coses. Molt arrelat al seu món.
  • Sensible
  • Autònom
  • Creatiu
  • Imaginatiu
  • Curiós
  • Té moltes inquietuds, interessos.
  • A vegades fa coses que no li agraden però ho fa perquè és responsable.

   QUINA RELACIÓ TÉ AMB ELS SEUS PARES?

  • Bona. Està a gust amb ells. Els necessita.
  • En algun moment se sent dolgut amb els pares perquè sent que no es preocupen per ell però al mateix temps sap que no poden.
  • No s’atreveix a explicar als pares el que sap i com se sent. No té una bona comunicació amb ells.

QUAN ESTÀ PREOCUPAT AMB QUI PARLA, A QUI LI EXPLICA EL QUE LI PASSA?

  • Són cinc  amics que sempre van junts però només té confiança amb un, que és qui li fa cas quan es troba sol.

     QUÈ LI AGRADA?

  • Té un lloc especial que quan està trist hi va.
  • Li agrada sortir amb tota la família
  • Jugar a jocs de taula.
  • Menjar coses diferents
  • Anar a l’escola, li agrada aprendre
  • Li agrada molt fer esport
  • Anar a la piscina
  • Sortir amb els amics
  • Llegir
  • Escoltar música quan està sol.
  • La guitarra, el piano i la gralla.
  • Anar a concerts de música
  • Manualitats de construccions
  • Pintar

   QUINS ESPAIS LI AGRADEN?

  • Un racó del Ban molt tranquil
  • Terrassa o jardí de casa seva amb l’hamaca o “tumbona”.
  • La palanca. S’hi relaxa
  • El bosc de la Pepa
  • L’alzina
  • La sèquia, prop del cementiri. El pont de fusta o pont de pedra
  • La caseta del Ban
  • Racó de l’església. Carreró de la plaça del poble a la plaça de l’església
  • Bassa de Can Marturi de Celrà
  • Parc solitari o un prat (espai obert) o camp de futbol
  • Saltant d’aigua. Les soques.
  • Espai on desemboca el torrent (riu)
  • La illa del salze
  • Refugis
  • Barri d’en Rissec
  • Casa
  • La font de Vilosa
  • Camps de terra

Pàgines