Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Estrena de 'Mirar endavant'

Mirar endavant

Hola a tots i a totes, esperem que us hagi agradat el nostre curt. Fa temps que esperàvem amb il·lusió aquest dia, per poder-vos presentar el nostre film. Ara us explicarem allò que hem considerat més important del procés de creació del curt i del projecte de Cinema en curs.

Després d’uns mesos fent visionats, gravant tràvelings, plans del món, retrats... Ens tocava començar el film final, i el primer que havíem de pensar, era en la situació emocional.

Primer de tot, a la llibreta de cinema en curs vam escriure diferents situacions emocionals que ens podrien servir pel curt. Per compartir-les , les vam escriure a la pissarra i vam anar descartant les que creiem que no eren interessants, ens va anar bé valorar si ens eren pròximes i si eren riques cinematogràficament i emocionalment. En aquesta part del procés, el consens hi va tenir un paper molt important ja que no en totes les decisions hi estàvem tots d’acord.  Sort que alguns alumnes van trobar com acabar de decidir-nos, va ser  fent sortir tres situacions emocionals: separació dels pares, passar molt temps amb l’avi i absència del pare.

La concepció global, va ser un pas important pel nostre curt. Moltes vegades havíem  d’arribar a un consens, per molts, va ser difícil, ja que costa que tots ens posem d’acord.

A partir del personatge que ja havíem creat i de la situació emocional, per grups vam fer una pluja d’idees de possibles escenes i d’imatges que ens venien al cap,  va ser complicat i  hi vam dedicar moltes sessions.

Primer de tot, entre tots vam decidir una mica què passaria a cada escena i l’ordre que seguirien. Vam pensar molt en els extrets visionats i que ens podíem inspirar per afegir riquesa en el nostre curt. Va ser molt interessant trobar  plans de grans cineastes que tinguessin relació amb les nostres idees. En el curt, no només ens vam inspirar en extrets de grans cineastes, sinó que també ens vam inspirar en plans del món, tràvelings i retrats que havíem filmat nosaltres.

Llavors, en grups petits, vam concretar més què passaria a cada escena: vam pensar molt en les emocions del personatge, en l’hora del dia i la llum que volíem, en el so que se sentiria i en les possibles localitzacions. Després, en parella, vam filmar els plans de ficció de cada escena, va anar molt bé pel rodatge.

Durant la concepció global vam pensar en quin moment del nostre curt podríem fer sortir les tres regles del joc:

- La de filmar el mateix espai dues vegades amb diferents llums/hores del dia, en el nostre film ho vam fer en els plans gravats a la cuina i al cotxe.

- La d’incorporar  plans del món.  Vam decidir incorporar plans de nit i tràvelings, n’havíem gravat molts,  ens agradaven i crèiem que jugava molt bé amb les emocions de la història.

-Per últim, la de compartir amb l’escola agermanada una categoria. A través del bloc, ens vam escriure amb els alumnes de l’escola dels Xiprers i vam intercanviar opinions sobre les possibles categories a treballar. Finalment ens vam decidir per les quatre categories que més ens havien agradat, de les moltes treballades.  Ens vam posar d’acord fàcilment, en les categories: mostrar l'emoció ocultant la mirada, elements interposats i primers plans.

Durant el curs, hem fet diferents tipus de visionats, el primer trimestre vam visionar fragments de pel·lícules on hi havia: plans del món, tràvelings i retrats. A partir del   segon trimestre vam començar a visionar més extrets de ficció, molts, en les diferents categories. Quan estàvem fent la concepció global, ens va anar bé recordar-los per agafar idees,  veure’n de nou  i poder  filmar a la manera d’algun gran cineasta.

Els que més ens van inspirar van ser:

·         Javier Rebollo amb el tràveling de nit en  La mujer sin piano quan el personatge surt del cotxe a la primera escena de la pel·lícula,  és un tràveling lateral.

·         Al principi del film, quan el protagonista és a dins el cotxe i el fons és flou, és com el pla de Chantal Akerman a Les trobades de l’Anna. I  els tràvelings del món del principi i alguns tràvelings del final com a D’Est.

·          Ingmar Bergman a Persona un pla molt fort i difícil de gravar, en el qual el protagonista mira a càmera.

·         Jose Luis Guerín a Innisfree en el pla en el que el personatge marxa corrents cap a casa l’avi.

·         Quan el protagonista està esmorzant el vam voler gravar com l’Arnaud  Desplechin a Les meves discussions.

·         Nicholas Ray a Els amants de la nit en el pla en que el  personatge surt del cotxe.

  • Per gravar el pla en què  el personatge està assegut al llit, esperant que la mare li vingui a dir bona nit, ens vam inspirar en l’Isaki Lacuesta a La leyenda del tiempo , utilitzant la categoria ‘Mostrar l’emoció ocultant la mirada’.

·         I per últim, Jonas Mekas a Tornant a Nova York des de Buffalo a Walden pels tràvelings, sobretot els del final.

Per acompanyar les imatges del nostre curt i intensificar les emocions que volíem transmetre, vam composar les nostres músiques.

Una de les primeres activitats que vam fer va ser escoltar músiques de pel·lícules i escriure quins instruments apareixien, de quin gènere era la pel·lícula i quines emocions transmetien aquestes músiques. Per Nadal, vam mirar pel·lícules de Filmin i havíem de triar-ne una per comentar com era la seva banda sonora. Un altre dia, amb una seqüència d'imatges, ens havíem d'inventar una melodia i/o ritme que transmetés el que volia dir i els companys van endevinar quina de les dues seqüències havíem triat.  A casa, per deures, vam inventar o crear una melodia amb qualsevol instrument que tinguéssim, pensant en el gènere o emoció que podria transmetre. Alguns es van inspirar en melodies que havíem escoltat i treballat. A l'escola vam posar en comú les melodies, vam fer una graella incloent com era la melodia, amb quin instrument, la persona, les notes i el gènere.

Una vegada vam tenir els grups de 3 o 4 persones fets, vam anar a l'aula de música a triar quins instruments faríem servir. Alguns nens també van portar els seus instruments de casa. Cada grup va anar a un espai diferent de l'escola per crear la seva cançó amb els instruments seleccionats. Després d'assajar alguns dies, finalment les vam enregistrar amb la gravadora de so. Tots junts vam escoltar les gravacions i vam triar quina havia sortit millor. Durant el muntatge del curt vam pensar quina música podia anar bé a cada seqüència i li vam afegir. Finalment, no hem utilitzat totes les nostres creacions, només algunes, però estem molt contents de com ens ha quedat.

No tots vam viure igual el rodatge, cada un de nosaltres va experimentar  emocions diferents:  il·lusió de gravar a la manera d’un gran cineasta, desesperació quan les preses eren dolentes o ens quedàvem sense la llum desitjada,  papallones a la panxa, inseguretat en el rodatge de plans difícils...

Tots vam trobar un càrrec amb el que ens vam sentir més a gust:  uns per la responsabilitat  de  fer de director, uns altres pel privilegi que té el sonidista de quedar aïllat amb els sons i experimentar una transformació de l’espai quan es posa els auriculars, també el protagonista per seguir bé les instruccions que li donen i altres fent de càmera capaços de concentrar-se molt quan havien de fer de càmera i seguir el personatge.

Els que vam tenir la sort de gravar els plans de nit ho vam gaudir molt, ens vam sentir especials, va ser una experiència mai viscuda. Hi va haver moments esgotadors produïts per la repetició del mateix pla però també d’alegria, quan després de la vuitena presa, el director diu “Bona”

Tot i que els actors no són professionals vam va quedar fascinat amb la complicitat de l’avi i el protagonista que de ben segur heu pogut apreciar en el pla que juguen a cartes, semblava que ho haguessin fet sempre.

Ha sigut molt emocionant  muntar els plans que vam gravar, veure els plans que has filmat per primera vegada, retallar aquells segons que no ens agradaven, que no els trobàvem imprescindibles i sobretot  anar donant forma a la nostra  pel·lícula.

Tot i així, ens ha fet una mica de llàstima renunciar a alguns fragments , la majoria per culpa de la llarga durada del curtmetratge, el primer muntatge durava 15 minuts, per sort, vam aconseguir trobar la manera d’escurçar-lo.

Una decisió inesperada va ser plantejar-nos treure l’últim pla, per tant canviar el final del curt que teníem tots clar des del començament. Vam estar provant diverses maneres per veure quina era la millor opció, després, vam presentar-ho davant de tot el grup, finalment, tothom va estar d’acord en treure’l.

A més a més de muntar plans, havíem de trobar els moments on posar les diferents músiques que havíem composat i interpretat, vam haver de pensar en quina seqüència, escena o pla podia quedar millor, on podria intensificar l’emoció del moment, requeria molta concentració i treball en grup.

Gràcies a aquest projecte, ara mirem les pel·lícules d’una altra manera, ens fixem amb els diferents paràmetres, les categories, els noms dels cineastes, pensem en què ens vol transmetre el director, vol intensificar l’emoció amb l’ajuda del so, ha fet servir  música...  i  pensem amb tot el treball que hi ha darrera,.

Abans, quan volíem gravar un pla, només fèiem dues coses: buscar el lloc i gravar. Ara, en canvi, primer observem molt l’entorn, busquem l’enquadrament, mirem quina és la millor hora per gravar-lo, pensem si s’assembla a algun pla d’un extret que hàgim visionat... no conformar-nos amb la primera idea que tenim. 

 

Estem molt contents de formar part d’aquest projecte, d’haver-hi participat  des dels seus inicis i esperem haver col·laborat en fer-lo  créixer.

Volem acabar compartim el que ha suposat per nosaltres tenir a la Meritxell com a cineasta. Ella ha fet que ens sentíssim: tranquils, segurs, acompanyats, pacients, confiats, i ha estat  un bon model i guia,  un gran suport, que deixava que nosaltres aprenguéssim sols coses noves sense fent-nos –ho.

Ha estat una mestra més i un regal per tots nosaltres.

Treball en equip, paciència, il·lusió, creació, esforç, sensibilitat, gaudir, argumentar,  consensuar, emocions... AIXÒ ÉS CINEMA EN CURS, 10 anys.

10 ANYS!!

Volem felicitar a les noies d’ ”A bao A qu” i a tota la gent de “Cinema en curs” que han fet possible aquest projecte durant 10 anys.

Esperem que segueixi endavant molts anys més.

Moltes felicitats!  

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Estrena 'Fer-se gran'

Fer-se gran

Esperem que us hagi agradat el nostre curt, ens  fa  molta il·lusió  presentar-lo!

Des de principi de curs havíem anat fent diferents pràctiques i tots teníem moltes ganes d’iniciar el curt; vam començar parlant de situacions emocionals que ens havia passat a cada un de nosaltres, com per exemple, la pèrdua d’un familiar, l’enyorança d’un amic que ha marxat, el naixement d’un germà, els nervis d’una primera vegada, els pares no tenen feina, la responsabilitat de ser germà gran.. i després de parlar-ne molt, una companya va compartir una experiència pròpia amb la que tots ens vam sentir “empàtics” i que ens interessava per iniciar el guió del nostre film.

Li passa que el pare treballa a França i se sent sola. L’enyora, a partir d’aquesta situació hi vam afegir la responsabilitat que té un germà gran a casa.

Per començar a pensar en les escenes de la nostra pel·lícula, ho vam fer per grups i va anar bé pensar en imatges que ens imaginàvem amb el nostre personatge. Com per exemple el germà gran quan  porta a dormir els germans petits, quan prepara l’esmorzar, quan van a l’escola, quan seu a un butaca a fora de casa és un moment de tranquil·litat. Cada grup s’imaginava el personatge en situacions diferents. Després ho vam posar en comú i vam veure que es podien relacionar entre elles.

 

Regles del joc

La part final del guió i el treball de la concepció global va ser intens i va ser quan vam haver de decidir en quina seqüència aplicaríem les regles el joc.

La dels tràvelings, a tots ens feia il·lusió gravar-ne. En vam gravar tres. El més difícil va ser quan el protagonista està assentat reflexionant en el camp de colzes, com Gerry, era un tràveling circular sense trípode i  en el muntatge vam haver de decidir que si el posàvem havia de ser tallat ja que la càmera es movia molt.

La intensificació emocional del so la vam tenir força clara des d’un principi.A la seqüència 6 sona el telèfon cada cop més fort perquè és un moment important del curt, el personatge es nega a parlar amb el pare. També el so dels gots i dels plats dels germans, irritants, que fan créixer la tensió.

Un altre moment és quan cau el got i es trenca. Aquest so l’hem intensificat perquè és el moment que el protagonista arribava als seus límits i marxa corrents...

I per últim hi ha les passes de quan corre, perquè és com si marquessin el pas d’ell decidit i enfadat.

Són tres moments emocionalment forts.

Per últim, la tercera regla,  la llum l’hem tingut en compte en diferents seqüències per mostrar el pas del temps, vam gravar a diferents hores del dia, quan surt el sol, al capvespre (tarda fina) i a la nit. Des del guió ens va agradar la idea de començar quan ja s’ha post el sol i acabar quan surt el sol (acompanyant l’evolució del personatge).

 

Protagonistes

Abans de decidir qui seria el o la protagonista, entre tots vam  definir com havia de ser: pacient, no tenir vergonya, expressar-se amb naturalitat, respectuós, estar disponible els dies del rodatge, Il·lusionat, havia de conèixer molt bé la història i la planificació del curt. D’aquesta manera qui volia ser-ho havia de pensar si ell complia aquestes premisses.

Cada un de nosaltres va haver d’argumentar qui ens semblava que podia fer de protagonista. No va ser fàcil arribar al final. Després vam filmar a varis companys interpretant una de les escenes del film.

 

Categories i extrets

Al llarg del curs hem anat visionant els extrets que teníem classificats per categories i els vam tenir en compte a l’hora de planificar el curt i alguns plans els hem gravat a la manera d’alguns cineastes, i ara, que ja hem acabat el curt, ens hem adonat de que hem utilitzat més categories i extrets dels que havíem planificat (categories: 16 Extrets: 5).

També, vam filmar a la manera de Tomas Alfredson a l’extret de Deixa’m entrar, que ens va inspirar perquè volíem transmetre el mateix: filmar de lluny el retrobament amb el pare, ja que és un moment molt íntim i generar un pas del temps.

L’extret de 35 Roms, de Claire Denis, ens va donar la idea de que el personatge , a la nit, mirés per la finestra i passar al món de nit.

En el tràveling en el que el nostre personatge s’allunya i llavors es va fent petit, volíem gravar com va fer  la Béla Tarr a l’extret de Les harmonies de Werckmeister.

L’extret El menyspreu, de Jean-Luc Godard ens va servir per pensar en la llum que voldríem pel nostre curt. Quan el protagonista està al camp de colzes, el seu lloc preferit, vam intentar jugar amb la llum. Preteníem que es veiés el pas del temps a través de la llum.

 

Rodatge

Durant els dies de rodatge, depèn del càrrec que fèiem  sentíem diferent emocions, quan fèiem de director ens sentíem més importants perquè havíem de decidir el pla, el cap se’ns emplenava d’idees... fent de sonidista ens relaxàvem, ens paralitzàvem escoltant el nostre entorn, quedàvem aïllats dins del món que sentíem. 

 

Reflexions finals

Després d’un curs fent cinema ens hem adonat que hem après molt de cinema però també de nosaltres mateixos, hem après que som capaços d’expressar emocions i sentiments, que quan tenim idees o opinions, les hem de raonar,  i si creiem que poden funcionar, les hem de perseguir, i defensar-les , però també he après a  respectar les idees dels altres, a ser pacients, organitzats, responsables, sensibles, i sabem fixar-nos i apreciar més el nostre entorn, com si veiéssim plans.

Ara quan mirem  pel·lícules no només ens fixem amb l’argument, ens adonem de com està filmat,  com són els plans, la llum que han triat, si hi ha moviments de càmera....Hi ha moments, que quan mirem una pel·lícula només volem fixar-nos amb la història, però no podem parar de mirar com està gravada.

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

PRIMERES SEQÜÈNCIES

PASSATGES ENTRE EL PERSONATGE I EL MÓN-MOVIMENTS D'ACOSTAMENT I ALLUMYAMENT

El dia 25 de febrer vam anar a gravar les primeres seqüències a la barraca d’en Farreras, en una zona del Ban. Allà hi ha un petit turó amb aquesta caseta abandonada, i era bonic per què el sol es filtrava entre les copes dels pollancres.

Havíem triat filmar  la categoria de “Passatges entre el personatge i el món” i “Moviments d’acostament o allunyament”.

Ens vam fixar en l’extret de  “Los Muertos” i en el de “La nostra música” perquè  els personatges anaven caminant s’apropaven  i s’allunyaven fent una panoràmica, nosaltres vam decidir imitar-los.

Quan vam ser a la localització cada persona va  buscar un pla per gravar, els vam posar en comú  i  vam decidir els tres que  filmaríem.

El primer pla seria una panoràmica dels pollancres fins a la casa i per un turó apareixeria el nostre protagonista.

En el segon pla el protagonista assentat en un banc, mirava el sol, mentre les fulles li feien ombres a la cara, intentàvem captar l’emoció del personatge.

I l’últim pla va ser igual que el primer però el personatge s’allunyava de la càmera en una renglera de pollancres, fins que quasi no es veu. Fent el muntatge com que aquest pla era molt llarg vam decidir posar els crèdits mentre el protagonista es va allunyant.

En algun pla hi vam estar força temps degut a què la directora i la càmera no es posàvem d’acord

Hi vam estar tot el matí, ens ho vam passar molt bé i vam aprendre més coses que ens serviran per quan gravem el curt final.  En Miquel que era l’actor va poder comprovar que per ser actor s’ha de tenir molta paciència.

Estem il·lusionats  per començar a gravar el curt.

Laia i Miquel

 

GRUP 3 from Escola Bordils. Cinema en curs on Vimeo.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

PRIMERES SEQÜÈNCIES

MOVIMENTS D'ACOSTAMENT I ALLUNYAMENT - ELEMENTS INTERPOSATS

Les categories que van triar el nostre grup van ser “Moviments d’acostament i allunyament” i “Elements interposats”. El visionat que  ens va ajudar va ser el de la pel·lícula “Mel”, va d’un nen, en Yusuf, que quan  tornava del col·legi i arriba a casa seva, veu com li diuen a la seva mare que el pare s’ha mort.  en Yusuf,marxa corrents seguint  un ocell pel bosc. El director ho va filmar de manera que el nen s’acostés i s’allunyés, és el que nosaltres vam intentar gravar en la pràctica de les primeres seqüències.

Vam decidir gravar tres plans:

El primer pla  és un pla tancat de la cara de la protagonista que està recolzada a un arbre amb cara trista i està pensativa.

El segon mentre la protagonista s’allunya  el càmera fa una panoràmica.

I la primera idea per l’últim pla va ser  filmar una panoràmica començant als peus mentre camina, anar pujant la càmera fins que se li veiés el rostre i que al final s’assentés a terra a mig de les flors. Però després vam pensar que un pla fixe d’ella, assentada i amb les  flors com elements interposats  ens quedaria millor.

Fer aquesta pràctica va anar bé per filmar amb les categories que havíem visionat  i també per fer els diferents càrrecs que hi ha en un rodatge i mirar quin ens agrada més.

Pel muntatge vam fer dos grups i tenim dues versions.

Filmar les primeres seqüències semblava molt difícil però no ho va ser tant.

Narcís i Biel feliu

 

GRUP 1 muntatge 2 from Escola Bordils. Cinema en curs on Vimeo.

GRUP 1 from Escola Bordils. Cinema en curs on Vimeo.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Presentació a la Filmoteca

Esperem que us hagi agradat el curt. A nosaltres ens ha entusiasmat gravar-lo i creiem que ha valgut la pena fer aquest gran esforç.

Ha estat una bona experiència, hem treballat en equip, hem creat, hem escoltat, ens hem posat d’acord sense votar, hem pres decisions, les hem compartit, ens ha ajudat a descobrir espais molt bonics del nostre entorn i també ens hem emocionat.

Vam començar el nostre curt aportant idees de diferents històries/temes i conjuntament anàvem imaginant imatges que ens van ajudar a acabar de decidir.

 Després de definir el personatge i les seqüències havíem de començar la concepció global i va anar molt bé que mentre la fèiem anàvem visionant extrets.

Durant tot el  curs, hem estat visionant extrets, per aprendre a fer cinema, i ens ha ajudat a trobar idees pel curt final.

Per exemple:

A la seqüència 3, quan el personatge és a casa dels avis i volem ensenyar el seu entorn, on viu i la seva família, ens vans inspirar amb el que va fer Claire Denis en un extret de “35 roms”

L’extret de  “Persona”  d’Ingmar Bergman, s’assembla a un pla de la seqüència 4, pel pla que estava a casa els avis de nit en el llit, que tanca a poc a poc el llum i es queda de perfil.

En aquesta mateixa seqüència, quan el personatge no pot dormir,  vam filmar espais buits igual que Yasujirô Ozu a “Contes de Tòquio .”

El pla en què el  personatge es posa el jersei i marxa corrents, està inspirat en una seqüència que el director Semih Kaplanoglu va gravar en la pel·lícula “Mel”, quan en Yusuf  veu la seva mare parlant  amb altres persones, i sent que el seu pare ha mort.

També ens hem inspirat en el tràveling de “ 400 cops”, quan l’Antoine corre cap el mar, en François Truffaut  va decidir fer aquest  pla augmentant la velocitat de manera progressiva. El mar, era per l’Antoine, un lloc molt fort emocionalment.

Nosaltres hem fet servir aquesta idea per quan el nostre personatge marxa del seu espai  preferit corrent, amb direcció a casa del pare, un moment també fort emocionalment.

També vam gravar un pla inspirat en l’extret “Un estiu amb Monika”,  del director Ingmar Bergman, que ens va suggerir  un tràveling molt difícil que el final entre discussions i raonaments, hem decidit treure’l del curt.

Ens agradaria destacar que durant quatre dies de la setmana de St. Jordi vam dedicar moltes hores al rodatge, no ens esperàvem haver de gravar fins a quarts de dotze de la nit.

Durant el rodatge, en alguns moments ens quedàvem paralitzats de tantes hores gravant, ens sentíem insegurs a l’hora de decidir algun pla, altres vegades ens venien tants plans al cap, que no sabíem quin escollir. 

Alguns dies per culpa del temps hi van haver escenes que no pensàvem fer-les amb pluja però ens vam adaptar i ens hem adonat que al final hi ha quedat bé per ajudar a mostrar l’estat d’ànim del personatge.

Una altre experiència del rodatge que mai havíem viscut va ser gravar de nit i sopar a l’escola!

Després del rodatge, en petits grups tocava muntar el curt, estàvem molt il·lusionats, veuríem els plans que havíem gravat per primera vegada.

Era força difícil,  havíem de: decidir, ordenar,  ajustar, renunciar…escollir de cada pla quina presa aniria més bé i quin tros de la presa triàvem. Era important tenir en compte el que l’script havia apuntat al quadern de rodatge.

El curt ens va quedar massa llarg i vam haver de sacrificar alguns plans del món i un  tràveling que no ens havia quedat prou bé perquè la càmera es movia, ens va saber molt de greu ja que aquest pla ens havia costat molt de gravar.

Quan vam tenir el curt muntat amb el  so ajustat només quedava la música.

A classe de música, vam anar tocant diferents instruments i escrivint quina sensació creaven i per a quina escena del curt podia servir.

Teníem un contrabaix, dos guitarres normals i una elèctrica, una flauta travessera, un saxo, la flauta melòdica, el carrilló i altres instruments de percussió com els bongos, el djembé, els esquellerincs,...  i nou alumnes de la classe disposats a tocar-los.

Va ser complicat trobar les melodies i buscar amb quins instruments les podíem tocar perquè alguns eren greus i altres aguts i estaven afinats en diferents tonalitats. Vam gravar melodies molt boniques però no totes les vam poder posar en el curt.

També calia trobar en quins plans posàvem cada música i amb el grup que havíem composat i tocat, vam mirar diferents opcions de llocs on col·locar les nostres músiques, fins trobar la que ens va semblar millor. Finalment, al visionar el curt amb la música ja posada amb tota la classe tothom hi va estar d’acord.

Creiem que ha estat bé compondre i tocar la música perquè fem el curt més nostre.

Estem orgullosos i també  contents d’haver pogut participar en aquest projecte i haver viscut una experiència com aquesta que potser mai més tornarem a viure.

Aquest any, hem après fent cinema.

Volem donar moltes gràcies a la assosiació A Bao A Qu i a la Meritxell per haver-nos ajudat en aquest projecte cinematogràfic.