Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena de 'Sense mirar enrere'

Sense mirar enrere

Bona tarda, som els nois i noies de 6è de l’escola Montserrat Solà, de Mataró.

Estem molt contents, i alhora molt nerviosos per compartir amb vosaltres el nostre curt. I ens fa molta il·lusió presentar-lo aquí davant de tots vosaltres que sabeu del valor de l’esforç que implica.

Vàrem anar entrant en el nostre guió quan vam començar a pensar en les nostres primeres seqüències. Com podia sentir-se el nostre personatge? Quin estat d’ànim el dominaria? Tristesa, alegria, preocupació, .... I al fer el muntatge d’aquestes, el vam anar perfilant.

Vàrem anar visionant de forma periòdica fragments i, amb cada visionat el nostre personatge va anar creixent, quedant més clar i definit.

Al principi per buscar el tema vam partir de les nostres preocupacions, del que ens agrada, dels sentiments que compartim, del que volem, de les nostres pors...Primer el nostre personatge volia, sí o sí, un mòbil d’última generació, després, molt lentament, tot va anar desapareixent. A finals de març, a partir dels gustos i coses que li agradava fer al nostre protagonista, vam tenir clar , que havia de ser una noia i, què havia de ser important al curt que es veiés. Finalment va aparèixer la Carla.

En definitiva, la Carla és una noia sensible, responsable, atenta i amiga de les seves amigues, que no està en el seu millor moment. A casa hi ha tensions, petits problemes, els pares discuteixen sovint i això l’afecta en la seva manera d’estar a l’escola, en els seus resultats. No vol ser un motiu més de preocupació dels seus pares. Ha de prendre decisions, mirar endavant. Hem volgut mostrar  l’emoció de la Carla en els diferents plans, sense parlar, donant un valor al rostre. Imatges impregnades del personatge, del seu neguit. Per a fer-ho algunes de les categories que hem treballat són:

-       En tancat

-       Moviments d’acostament i allunyament

-       Elements interposats

-       Filmar d’esquena per intensificar el primer pla

-       Primers plans

-       L’emoció ressona al món

En relació a les regles del joc vam aprofitar una primera seqüència filmada a 'L’aranya de la platja' quan la nostra Carla està pensativa, dubtosa, preocupada... Dins la categoria d’elements interposats i els plans del món vam utilitzar aquells on la Carla està voltant per Mataró, i passa pel pas soterrani. En aquests últims plans d’ella voltant per la platja i la ciutat, sola, hem intentat gravar a la manera de Contes de Toquio de Yasujiro Ozu  per treballar l’emoció ressona al món.

La categoria que hem compartit amb el nostre centre agermanat –l’Escola Rafael Alberti- ha estat el valor del rostre, en els primers plans seguint el model de Persona d'Igmar Bergman a l’habitació.

I per últim, a la tercera, la llum i les hores del dia i,  el pas del temps sobre el personatge, ens ve donada a la seqüència quan la Carla és a casa a la seva habitació, on pren la decisió que cal mirar endavant . Dóna un valor més intens a l’acció que realitza i a la seva expressió.

El treball sonor ha estat valorat com a molt positiu i molt agraït per la majoria de nosaltres. Ens hem adonat de quantes coses es pot arribar a escoltar. Us explicarem una anècdota que vam viure en el rodatge a la platja: el temps havia anat canviant. Havia fet molta calor. Anàvem d’estiu. Un dels nostres sonidistes en una de les preses, l’escript li pregunta al sonidista: -Què has sentit?  El sonidista respongué: -Molt fred!

No tot ha estat senzill, per exemple la gravació del primer pla de la Carla a la seva habitació va ser com fer contorsionisme sobre la taula, el braç sobre l’ampit de la finestra, patint, aguantant el pes de la càmera amb un braç... El resultat, però, ha valgut la pena doncs hem aconseguit un rostre ple de llum, d’expressió. La veritat és que no pensàvem que fos tan difícil quan ho vàrem programar.

Hem après, per una banda, com és d’important l’organització, la responsabilitat en cadascun dels càrrecs que realitzem en el treball d’equip..., per l’altra banda que quan tenim una idea hem d’argumentar-la davant dels altres i que és molt important saber explicar perquè no estem d’acord amb una decisió.

Volem donar les gràcies a la Associació A Bao A Qu, per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest projecte a l’escola, i a l’Alex Garcia i en Daniel Lacasa per haver-nos ensenyat tantes coses del cinema, la seva disponibilitat per venir en diferents dies i hores i, sobretot per tenir tanta paciència en les sessions.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Presentació de 'El meu món és la meva presó'

Els alumnes de 6è de l'Escola Montserrat Solà presentem 'El meu món és la meva presó' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola de Bordils ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena 'El meu món és la meva presó'

El meu món és la meva presó

Som els alumnes de 6è de l’escola Montserrat Solà, de Mataró. Volem dir, primer de tot, que ens ha il·lusionat participar en aquest gran projecte de cinema i, especialment fer aquest film, que esperem que us hagi agradat. A continuació us presentem una mica el nostre treball. 

El guió del nostre curt es va anar construint a partir de com vam decidir que seria el nostre personatge, l’Arnau.

L’Arnau té pocs amics, és sociable però cada vegada es veu més diferent dels seus companys. A ell li agrada molt l’aventura, dibuixar i llegir. I a casa, se sent sol, doncs els seus pares treballen tot el dia.

Al principi, quan vam pensar què li podia passar a l’Arnau en el curt, què podia fer, vam començar a imaginar que es podria perdre, trobar un tresor, però a l’hora de fer i escriure el guió això no ens va convèncer gens i vam decidir que seria millor mostrar la relació que té el nostre personatge amb l’escola, els amics, la família, amb el món que l’envolta.

Algunes de les categories que hem treballat són:

-       En tancat

-       Moviments d’acostament i allunyament

-       L’emoció ressona al món

-       Passatges entre el personatge i el món.

Vàrem voler començar amb un pla tancat a casa, per mostrar com ja de bon matí, l’Arnau es queda sol. Ens vam inspirar en el fragment de Ningú no sap del director Hirokazu Kore-eda.

Tots els plans tancats són per mostrar el món propi del personatge, i els oberts per mostrar la realitat que l’envolta. A més, per intensificar aquest aïllament i desconnexió que l’Arnau fa respecte a la realitat de l’escola, les obligacions, etc.. Hem acompanyat aquests plans tancats amb un efecte de so, per ficar-nos més en el seu cap.

El tràveling el vam decidir fer a la platja, ja que tant per la llum del dia, com pel lloc, era ideal per acompanyar a l’Arnau amb els seus pensaments i preocupacions. Ens vam inspirar una mica en el fragment de Estranys al paradís del director Jim Jarmusch.

La seqüència de la biblioteca la vam fer per mostrar que ell intenta canviar, estar més per la feina de l’escola, però, com heu pogut veure li costa molt i es distreu ràpidament en allò que li agrada, en aquest cas amb el llibre Tom Sawyer de Mark Twain. En aquesta seqüència, el reflexa dels vitralls en els llibres el vam aprofitar per mostrar, a través d’aquells colors vius, la part més somiadora de l’Arnau.

En els diferents plans on treballem moviments d’acostament i allunyament, en especial a les últimes seqüències, hem volgut mostrar com l’Arnau s’allunya física i emocionalment de l’escola, de casa, de les obligacions i preocupacions, i s’acosta, en aquest cas a les Cinc Sènies, que és on se sent a gust, on pot crear i tenir aventures, etc. Fins acabar en un últim pla de l’Arnau ficat en els seus pensaments, mirant la ciutat llunyana, emboirada, com una metàfora visual de com ell veu aquella realitat.

Volem donar les gràcies a la A Bao A Qu, per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest projecte a l’escola, i a l’Alex Garcia per haver-nos ensenyat tantes coses del cinema, la seva disponibilitat per venir en diferents dies i hores i, sobretot per tenir paciència en les sessions.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Ja tenim els nostres Minuts Lumière!

TRENCANT PROVETES DE FORMIGÓ

Un cop vist el Minut, ens donem conte que en sí ens ha quedat una mica "fluix", l'acció principal es dona massa aprop del minut i ens queda un espai de temps massa llarg sense veure cap acció. Tanmateix estem molt contents de com ho vam fer i de l'enquadrament, tot i que veiem que es pot millorar. A més va ser un ofici que no coneixíem i va ser molt interessant.

 

DINS EL TÚNEL DE RENTAT

Símplement ens va sorprendre molt! doncs, mentres gravàvem teníem posada la ràdio, però la veritat és que ni escoltàvem la cançó amb l'emoció del moment. I en veure el resultat final ens va encantar! La música acompanya molt bé el moviment del minut. Esperem que us agradi!

 

PANORAMA DEL MAR ARRIBANT A MATARÓ

Tot i el dia que vam anar, que no era una matinada molt soleiada, ens pensàvem que sortiria amb més claror. Tanmateix ens ha agradat la pau i tranquil·litat que transmet.

 

CANVI DE NEUMÀTIC

Tot i els nervis que vam passar mentres gravàvem, per si donaria temps al mecànic de treure la roda i si es sentiria molt a les altres persones que xerraven, estem molt contents del resultat final!

 

TALLANT MARBRE

Estem molt contents del resultat final, tot i els problemes de so que hi vam patir.

 

ENTRADA DELS PARES A L'ESCOLA

Vam estar molt contents de la feina feta, però veient el Minut, ens hem donat conte que la càmera estava com torta, i que ens ha quedat un espai sense acció, doncs els pares no van anar avançant com esperàvem. Tot i això, estem molt contents de tot el que hem après de Cinema i del treball en grup.

 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena 'Quan una porta es tanca'

Quan una porta es tanca, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Montserrat Solà.

 

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

 

La nostra història sorgeix parlant de situacions emocionals que coneixem. Alguns tenien l’experiència que algun familiar va haver de marxar durant un temps i el trobàvem a faltar, però tots podíem entendre l’emoció i el neguit del canvi d’escola a institut, amb tots els canvis que implica.

Sense saber-ho, quan ja en el segon trimestre van escollir com seria el nostre personatge per a les primeres seqüències, la historia ja estava feta i en el moment de pensar en el guió del film, aquest va sortir sol.

 

Definir el personatge ens va costar, mica en mica el vam anar polint fins arribar al que heu vist a la pel·lícula. Un nen extrovertit, amb un millor amic i una amiga especial, que sent tristesa quan sap que anirà sòl a l’institut, sense cap company.

També vam pensar en l’estat emocional del personatge, per escollir cada pla i les localitzacions. 

Algunes de les categories que hem treballat són:

  • Acompanyar el desplaçament, sobretot quan va a mirar les llistes del principi, acompanyat d’un so insistent per amplificar l’emoció del moment.
  • Des d’un altre espai a través del vidre, on teníem com a referent el fragment del “Els 400 cops”, de Truffaut
  • Canvi d’escala i aproximacions progressives, on volíem mostrar sobretot quan el nostre personatge es troba sol, com a “El circ” de Chaplin
  • Pas del temps, on hem jugat més amb el so ja sigui per simular que passava l’estiu, com per ajudar-nos a fixar-nos en aquella acció que feia el personatge, com a “Llums al capvespre” d’Aki Kaurismaki

Hi ha hagut plans que ens han costat de fer pels sorolls que no podíem controlar, pels reflexes, per la llum. Tot i així hem buscat solucions interessants per poder gravar tots els plans.

Tots els plans estaven força programats en la concepció global de les seqüències, però al passar pel parc vam tenir la idea de gravar a sobre la roda. I ens va sortir una seqüència molt important per a la nostra pel·lícula i per expressar emocions des de la vivència del personatge.

Vam veure que hem d’estar atents al que pugui passar d’imprevist.

 

El tema de l’any han estat les distàncies i tenint en compte aquest concepte hem fet el nostre “film final” “QUAN UNA PORTA ES TANCA”

Hem visionat molts fragments de pel·lícules de diferents categories que ens han ajudat a enriquir la nostra mirada i saber-ne més.

Amb aquest projecte hem après a fer anar les eines per fer una pel·lícula, que fer una pel·lícula no és gens fàcil, a tenir paciència i a treballar en equip, ajudant-nos i amb esforç.

Durant aquest curs a més, hem compartit, hem gaudit i ens hem emocionat.

 

Esperem que us hagi agradat!!!

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Continuem amb els últims Retrats

Té el cabell curt, negre com el carbó i arrissat. Els ulls els té grans i molt foscos i té unes pestanyes llargues, arrissades i al•lucinants. El nas el té aixafat sobre una boca grossa i carnosa. La cara és arrodonida. És alta i es vesteix de forma tradicional com a Gambia.

 

El meu mestre de gimnàstica es diu ROC. Ell és simpàtic i graciós,... En ROC té el ulls marrons, un nas una mica punxegut, les orelles petites i la boca una mica grossa. Ell quan era una mica més jove jugava en el barça amb en Pep Guardiola.

 

Mihaela és la meva germana. Té ulls verds, és alta, la pell la té clara amb algunes pigues. És simpàtica i amable. El color de seu cabell és castany. Li agrada mirar la tele i el facebook. És bona persona, tot i que m'agafa les meves coses, i li agrada anar amb les seves amigues.

Pàgines