Escola La Popa (Castellcir)

Ja hem vist el film!

Tallers Documentals

L'altre dia vam veure tot el film sencer i ha estat espectacular, aquí teniu unes de les opinions i valoracions de veure'l tot:

- Ha estat molt emocionant, hi havia plans tètrics, però d'altres molt alegres. El moment del poema ha estat magnífic, sentia una tristesa i alegria a l'hora. Tot tenia molt sentit, tenies la intriga de què podia passar i per això ho volies seguir mirant. Aquí s'ha vist tot l'esforç i els dies que hi hem treballat, ha quedat un documental preciós!  (Lluna)

- M'agrada molt com ha quedat, sobretot al principi que et dóna una tranquil·litat i de sobte un soroll més fort. Mai havia fet cinema en curs i he quedat al·lucinada el bé que ens ha quedat, després de treballar-hi 3 mesos. Ha valgut la pena i ha estat molt divertit. (Manu)

- Quan he vist el vídeo, el principi m'ha semblat una mica tètric, però molt real i semblant a un matí qualsevol. Després el dia anava encaixant molt bé a qualsevol dia rutinari. És cert que he vist defectes que abans no havia vist, però m'ha agradat com ha quedat.   (Maria)

- Crec que ha valgut molt la pena tot el treball que hem fet! El documental complet m'ha agradat molt com ha quedat, sobretot els efectes que fan els sons amb les imatges. M'he sentit una mica trist al principi i a final perquè les imatges són molt apagades, però amb les ovelles i tots els plans lluminosos arriba l'alegria i la vida.  (Mia)

- A mi aquest film m'ha semblat extraordinari i m'ha relaxat molt. No acabava de creure que ho havíem fet nosaltres. El que més m'ha agradat ha estat el final amb la posta de Sol de Montserrat i amb els grills cantant, ha quedat molt bé.   (Noel)

- M'ha agradat molt, ha estat un treball molt costós i molt bo. He tingut sentiments de totes menes, tristesa, alegria, enyorança, tranquil·litat,... Per un moment, em pensava que no hi havia el títol, però quan ha sortit he fet: Ufff!! Al final de tot quan el poema diu: "La remor que perd cap a l'infinit", m'agrada molt com queda amb la imatge de Montserrat i el so dels grills. Ha valgut la pena esforçar-shi!   (Aina)

- M'encanta veure el documental finalitzat després de 3 mesos i mig d'esforç. El film és detallista, però a la vegada té plans molt oberts. Al veure'l m'ha recordat totes les anècdotes que hi van haver durant tot el procés.  (Helena)

- M'ha agradat molt veure una peça feta per nosaltres. Al principi de curs quan ens van dir que faríem un petit documental tenia molta por, em pensava que no ho sabríem fer. Un cop vist he tingut una sensació molt bona, crec que ens ha quedat xulíssim!  (Akashdeep)

- He al·lucinat en veure tot el que hem aconseguit amb 3 mesos i mig. Pensava que no acabaríem mai, perquè tot anava molt lent, però en veure el documental com ha quedat, ha valgut la pena tot el que hem fet. Espero que l'any que ve quedi tan bé com aquest any! (Anna)

Escola La Popa (Castellcir)

Quin és el títol més idoni?

Tallers Documentals

Uffff, quina feinada hem tingut per posar el títol....

Tots volíem coses diferents, no sabíem què fer. Primer tothom va donar un títol que li agradés, després calia explicar perquè aquell títol i no un altre. Cada alumne explicava què significava per a ell i perquè els altres l'havien d'escollir. Quan tothom havia donat la seva opinió vam votar quins eren els que ens agradaven més. Tots els títols que no tenien cap punt els vam eliminar i vam tornar a explicar per què volíem un títol o un altre. Al final només en quedaven 4... Que difícil, quin escollim? Tots ens agraden, però quin és el millor? Quin representa millor el documental que hem fet?

Finalment, després de minuts i minuts d'argumentacions entre uns i altres, tots vam quedar contents amb el títol: RERE EL ROURE GROS.

És un títol molt significatiu perquè nosaltres hem fet un treball de tot de petits detalls que hi ha a Santa Coloma i que potser no es veuen perquè tothom queda meravellat del roure del Giol. Rere el roure gros hi ha una gran quantitat de vida, de record i d'emocions que cada alumne ha experimentat amb els dies de treball.

Creiem que és el millor títol que podíem haver escollit!

Escola La Popa (Castellcir)

I per fi el muntatge!

Tallers Documentals

Ja estem acabant, només ens falta muntar i ja estarem de tot!

Tots ens pensàvem que muntar seria molt i molt fàcil, alguns ja ho havíem fet l'any passat, però n'hi havia d'altres que era la primera vegada. Ens ha agradat molt fer el muntatge, ja que gràcies a l'storyboard que havíem fet, tots anàvem a la una. Vam estar 2 dies seguits fent el muntatge i aprenent a fer anar el Premiere, és molt xulo i pots fer moltíssimes coses.

Ja ho teníem quasi tot muntat quan vam recordar que el poema no estava gravat del tot. Vam haver de buscar un lloc apartat de l'escola i del poble per poder gravar el poema amb soroll de fulles i vent. El lloc perfecte va ser un bosc a prop de la tirolina, allà hi vam anar 2 alumnes amb en Lluís i l'Eia i vam poder gravar el Poema de l'Elvira Molas.

Un cop tot muntat només ens faltava el títol, però això ja serà un altre post.....

 

Escola La Popa (Castellcir)

RODATGE: segona part

Tallers Documentals

UNA SORTIDA DIVERTIDA A STA.COLOMA

Sol, fred, càmeres i un paisatge emblemàtic, no hi ha res  millor per a agafar els cotxes i anar a filmar a Sta. Coloma.

Per començar s’han de muntar els instruments necessaris per gravar, al principi tothom va començar a agafar coses, a muntar-les, a tocar-les però ningú sabia com ho havia de fer, què havia de fer i perquè ho havia de fer. Al fer el primer pla feia molt fred i quan veiem a l’Ester al sol ens agafava una enveja que ens distreia a l’hora de treballar.

Més tard vàrem anar a gravar a la granja i més d’una persona es va enfangar de cap a peus. Vam gravar els gossos, les cabres, les ovelles, el tractor... Després d’anar a la granja vam dinar, un dinar molt divertit, parlant de coses fastigoses. A l’acabar de dinar vàrem tornar a gravar, aquest cop vam anar al cementiri, vam filmar la porta, els arbres, la soca...

Ja vàrem acabar el dia fantàstic a Sta. Coloma, era l’hora de marxar, però el grup d’en Lluís no va parar de gravar fins l’últim moment,  ja que vam filmar una pedra que hi ha al camí d’arribada a Sta. Coloma.

Una sortida molt profitosa i divertida.

Escola La Popa (Castellcir)

RODATGE: primera part

Tallers Documentals

Santa Coloma un lloc de pau i tranquil·litat!

En el moment que vam arribar a Sta Coloma ens vam parar contemplant la masia del Giol, l’església, la roureda, el roure del Giol, la creu i tot un munt d’idees se’ns van posar al cap pel moment del rodatge!

Vam muntar l’equip: la càmera, el trípode,... el director/a es pensava un pla i el càmera i el seu ajudant anaven allà, i quant ho tenien tot muntat ficaven el so. L’script apuntava el zoom, l’iris, el focus i el pla.

“Silenci! So?- si!- Càmera? –gravant?-  Seqüencia 1, pla 1, presa 1, ACCIÓ!”

Amb unes hores de pencar ens vam guanyar un bon esmorzar!

I un altre cop la mateixa rutina: filmar, dinar i una altra vegada gravar... (la roureda)

A l’hora de marxar 3 nenes i 1 nen es van quedar filmant una estona més. Van gravar coses bastant tètriques: la foscor de la nit, les branques mortes,...

Quan marxaven camí cap a l’escola en Jashan va dir –Mireu les muntanyes de Montserrat!- i quan ens vam girar vam veure el pla perfecte! Com un cotxe de formula 1 vam muntar el trípode i la càmera i vam començar a gravar. (va ser molt espontani!!!).

Un cop filmat, desmuntar-ho tot i capa l’escola!

Un dia genial i esperant a fer el muntatge!

Escola La Popa (Castellcir)

Petits racons de Santa Coloma: El roure del Giol

Tallers Documentals

El roure del Giol és un arbre centenari, situat a un poble del Vallès Oriental, Castellcir.

Actualment l'arbre està encerclat per una paret de pedra, hi ha una església al seu darrere, l'església de Santa Coloma.

S'hi pot arribar si agafes una pista forestal.

Durant el llarg dels anys s'han anat fent llegendes i històries, del lloc.

Podem dir que anar a Santa Coloma et causa unes sensacions espectaculars.

  

Escola La Popa (Castellcir)

En Lluís ja ha vingut!

Tallers Documentals

L'altre dia va venir en Lluís i la Montse a l'escola, què significa això? Que el projecte del nostre documental ja està encarrilat!

Primer li vam ensenyar les fotografies que havíem fet el dia que vam fer la bicicletada fins a Santa Coloma, mentre li explicàvem li anàvem fent una idea de com era Santa Coloma i què s'hi podia fer. Després ell ens va ensenyar uns quants fragments de cineastes. Amb els fragments vam acomençar a aprendre a analitzar-los. Vam saber què volia dir un pla contrapicat, una panoràmica, vam fer un experiment per visionar els frgaments que ens va agradar molt. Un grup de la classe només escoltava, un altre grup només veia el fragment i els altres podien escoltar i veure tot el fragment sencer. Amb aquest experiment vam poder donar-nos compte que el so és important, que la imatge també, però que tot ha d'anar lligat, perquè una cosa sense l'altre pot crear diferents sensacions.

Finalment vam estar parlant del què volíem pel documental de Santa Coloma, van sortir tot de coses molt interessants que ara haurem d'investigar.

Després del pati vam tornar a Santa Coloma, però aquest cop amb en Lluís. Quan vam arribar, en Lluís es va sorprendre del bonic que era el lloc. Després vam fer grups per començar a treballar els plans. Cada grup de 4 persones tenia una càmera i decidia què volia gravar. Al principi tots volíem gravar i anàvem d'un lloc a l'altre, però no ens fixàvem si el que gravàvem quedava bé o es sentien les veus. Quan tots havíem fet un pla en Lluís ens va dir que ara havíem de gravar un lloc i posar-hi unes paraules a sobre del pla. Ens va agradar molt poder treballar amb les càmeres.

Quan vam tornar a l'escola vam poder veure els plans que havíem gravat i els vam començar a comentar. El primer que ens vam donar compte va ser que molts dels plans duraven molt poca estona, altres es movien molt, altres es sentien les veus dels companys. De tot un dia de gravar petits fragments, n'hi havia molt pocs que es poguessin aprofitar.

Potser els primers plans no ens van quedar perfectes, però segur que el documental que farem serà fantàstic, ja que Santa Coloma té uns plans espectaculars de natura, d'historia, de tranquil·litat i tots molt relaxants.

 

Escola La Popa (Castellcir)

Santa Coloma Saserra

Tallers Documentals

Quin dia més interessant que tenir el dijous! 

Quan vam arribar a l'escola vam dir que faríem un text explicant què és Santa Coloma, per tal que en Lluís, el professional que vindrà a ajudar-nos, tingui una idea del lloc. Ahir vam llegir tots els textos i ens vam donar compte que hi havia diferents tipus de text. Uns van fer una descripció literal i altres van fer un text literari. Aquí us deixem 2 textos que ens van agradar molt.

Un passeig per Santa Coloma

Vaig arribar a Santa Coloma, era un lloc molt bonic i relaxant, de sobte un gran i frondós arbre, amb fulles verdes i envoltat amb un mur de pedres seques que semblava de l’edat mitjana em va inundar la mirada!

Captivada per tot el meu voltant vaig sentir unes esquelles de lluny que cada cop es sentien més forts, un ramat de cabres, ovelles i un gos molt bonic  van passar per davant nostre.

Vaig decidir anar a veure més espais que creia que serien molt i molt interesants. Oh! Al fons del prat hi havia una església petita però curiosa i bellíssima que em deia que hi anés a veure-la.

Allà tot estava a prop, el roure centenari, l’església, una creu curiosa per la seva situació, cabres i ovelles que de tant en tant passaven i una casa; que no vaig tardar a acostar-m’hi, tot i que per molt a prop que estava no descobria del tot el significat d’aquelles construccions que semblaven tant antigues, ni l’historia d’aquell lloc.

Després caminant en direcció cap a la casa vaig veure coralls! Sí, sí coralls fossilitzats! Això ja descrivia una mica al passat d’aquell espai, però... estic segura que aquella església i aquell roure tenen milers d’història per explicar!!!  (Maria)

 

Santa Coloma Saserra

Santa Coloma és un espai on hi ha una església, un cementiri, el roure del Giol, dues masies i un escull coralí. També hi ha molts animals.

L’església sembla grossa, té un pati i al seu costat un cementiri molt antic.

El roure del Giol, és  un roure centenari  i conegut a Castellcir. Es diu així ja que te un masia al costat que es diu o li diuen el Giol.

Com ja us he dit hi ha dues masies: el Giol i una altra que està enganxada a la església, nomes es separa per un petit corriol.

L’escull coralí hi es perquè fa molt de temps Castellcir era mar, i allà hi devia haver una barrera de corall. Si hi aneu veureu que a cada passa que feu trobareu coralls o fòssils.

Els animals són molt variats hi ha: cavalls, ponis, cabres  i ovelles. No hi són cada dia, això si, és molt fàcil trobar-te les ovelles I les cabres, ja que quasi cada dia les treuen a pasturar.

Des de Santa Coloma hi ha unes vistes molt maques perquè es poden arribar a veure: la Mola, el Montcau,  les muntanyes de Montserrat,  els Pre-Pirineu i si ens fixem molt podem veure els Pirineus.

Així és Santa Coloma, un lloc tranquil,  relaxant,  i genial per fer fotos espectaculars.  (Aina)

 

Pàgines