Escola Els Xiprers (Barcelona)

Estrena 'Traços'

Traços

Som els nens i nenes de sisè de l’escola Els Xiprers de Barcelona, a Vallvidrera.Estem molt contents d’estar aquí compartint la nostra pel·lícula amb vosaltres i ara explicarem una mica el procés que hem seguit, les categories i fragments que hem fet servir i algunes de les dificultats per fer-la.

 

Procés de guió

Pel guió vam partir de la creació del personatge principal de la pel·lícula i la seva situació i que tindria una germana. Dies després vam pensar que ens faria molta il·lusió que la germana fos la Irene, ja que així podíem explicar una situació que és normal i natural per nosaltres.

Vam comentar situacions emocionals nostres i va sortir amb força el tema del que ens arriba a afectar les coses que li passen a la gent que estimem. O sigui el que es pateix pels que estimes i que de vegades no ho acabes d'entendre.

Partim d'una situació inicial del personatge enfadat amb el món i les seves normes i volíem explicar com va entenent millor les coses per acabar en un estat més relaxat i tranquil amb ell mateix. Res no se soluciona però se’n fa més el càrrec.

 

Categories i fragments

Aquestes diferents emocions per les quals va passant el protagonista, a l’hora de fer la concepció global, les hem volgut explicar a partir de categories com:

- El personatge i el món / L’emoció ressona al món, amb els edificis de nit i recordant 35 Roms de Claire Denis.

- En tancat i en obert (el sopar, el plat d’arròs, el protagonista escoltant la discussió (primer pla recordant Persona d'Ingmar Bergman) i sobretot les mans dibuixant molt inspirades en Ningú no sap de  Hirokazu Kore-eda.

- Elements interposats al carrer en el tràveling recordant El mirall de Jafar Panahi o El lloc de treball d'Ermanno Olmi.

- Canvi d'escala com per exemple als dos darrers plans de la pel·lícula.

- Intensificació emocional del so (els coberts del sopar i  l'arribada a casa). Volíem expressar la solitud del protagonista i poca comunicació entre mare i fill amb silencis i so de coberts.

- Situacions narratives / Pas del temps / A casa. La tarda que va passant el protagonista amb la germana la volíem explicar com el pas de temps que hi ha a Ningú no sap inclòs el pla de dibuix amb colors.

 

Rodatge - llum 

El rodatge ha estat divertit i a la vegada difícil i cansat, però ha resultat una gran experiència. A casa del Quirze vam estar moltes hores tancats. I al carrer et sents important perquè la gent et mira i portes un equip de rodatge.

L'organització va ser complicada perquè surten altres actors amb papers importants, la part tècnica de l'skype, els desplaçaments de la Irene, etc.

La llum era molt important per nosaltres perquè el personatge va evolucionant en les seves emocions a la vegada que va passant el dia i vam intentar gravar en les hores del dia reals.

El tràveling de l'inici va ser molt complicat perquè vam posar la càmera a sobre d'una cadira de rodes agafada amb corretges però costava que anés recte  i a més la càmera vibrava. Però estem molt orgullosos del resultat perquè reflecteix bé l'emoció d'aquell moment del personatge.

 

Muntatge - so

El muntatge ha resultat molt entretingut i hem vist que s'ha de ser molt precís. També hem vist que has de prendre decisions importants com: eliminar plans que eren bons i que ara no queden bé per la història, fer més curt o més llarg un pla per explicar millor alguna cosa, tallar un pla en trossets i no posar-lo sencer, etc.

El so va donar molta feina perquè hi ha força diàlegs; era difícil crear la continuïtat del so i el ritme amb els silencis, sorolls, etc. Hem vist que el so és molt important per transmetre les emocions del personatge. De la música, com que la nostra companya Rita toca el saxo, vam pensar que aniria bé un saxo tocant un jazz lent amb poques notes a la nit i amb una mica de baix i més ritme pels crèdits i ens va agradar com quedava.

 

Què hem après

Hem après moltes coses fent aquesta pel·lícula però sobretot a tenir paciència i més confiança en els companys, a cooperar. I hem vist tot el procés del cinema des de la creació del personatge fins al muntatge.

Una companya de la classe va dir que havia sigut com tenir un fill entre tots. Un fill que ara ja és gran i se'n va de casa però que hem hagut de posar responsabilitat, esforç i patiment per fer-lo créixer. Ah! I molt important! Els fills s'assemblen als pares i hem comprovat que al film hi ha alguna cosa de tots nosaltres.

Moltes gràcies a tothom, a Cinema en curs i als nostres mestres i en especial a la Raquel per la seva dedicació.

Escola Els Xiprers (Barcelona)

PRIMERES SEQÜÈNCIES: PASSATGES ENTRE EL PERSONATGE I EL MÓN

A través de la categoria passatges entre el personatge i el món, hem posat les emocions del nostre personatge davant nostre inspirant-nos en fragments com "La nostra música" de Jean Godard o en "Los muertos" de Lisandro Alonso. Hem treballat en tres grups de muntatge i el resultat són aquestes tres seqüències.

Passatge pers mon seq1.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Passatge pers mon seq2.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Passatge pers mon seq3.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Escola Els Xiprers (Barcelona)

PRIMERES SEQÜÈNCIES: ELEMENTS INTERPOSATS

El nostre personatge a qui ja coneixeu ja camina per la vida i hem volgut provar les seves emocions a través de la categoria dels elements interposats i fixant-nos en fragments com "El lloc de treball" de Ermanno Olmi i, sobretot, "Aparajito" de Satyajit Ray. Hem fet tres grups de muntatge i tres muntatges diferents.

 

Elements-interposats seq1.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Elements-interposats seq2.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Elements-interposats seq3.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Escola Els Xiprers (Barcelona)

PRIMERES SEQÜÈNCIES: CANVI D'ESCALA

Ja hem posat a prova al nostre personatge i hem volgut expressar les seves emocions a través de la categorai del canvi d'escala i inspirats en fragments com "El circ" de Charles Chaplin o "Ou" de Semih Kaplanoglou. Hem fet dos grups de muntatge i dos muntatges diferents.

 

 

canvi escala seq1 1 169 from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Canvi escala seq2.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

 

Escola Els Xiprers (Barcelona)

DEBATS, EMOCIONS, PERSONATGE, CÀMERA...

Fa ja unes setmanes i després de comentar i valorar diferents emcions properes a nosaltres ens vam decidir per treballar el que seria

"Com està la gent que estimem, ens afecta: patiment, enyorança, felicitat..."

 

  • No vam anar a Galícia a veure la família de la mare com cada any
  • El meu pare va marxar fora uns mesos i el vaig enyorar
  • Sento els pares discutir fort
  • El pare viu a Praga i l'enyoro (només Skype i ve algun cap de setmana...
  • El meu pare viu a Anglaterra i el veig poc                                              Ha calat força el tema del pare fora, la comunicació amb skype, l'enyorança, etc. i hem iniciat el personatge pensant en aquest tema tot i que no ha d'anar forçosament per aquí. També hem valorat força els casos suratllats lligats a aquest.

El nostre personatge

  • 11-12 anys nen/a
  • Viu amb un germà/na més petit i de diferent sexe; i amb la mare. El pare viu i treballa lluny, a l'estranger.
  • Feliç a l'escola i en general però quan és a casa li ve l'enyorança.
  • La mare va molt estressada, no van bé econòmicament i treballa molt.
  • Moltes estones els dos germans sols a casa. (L'Aina ha recordat "Ningú no sap")
  • El petit/a ajuda al/la  gran emocionalment.
  • Té un molt bon amic/ga del mateix sexe però alguns companys que es burlen d'ell. Poc sociable.
  • Està més dolgut amb la mare (que para poc a casa) que amb el pare (a qui entén millor).

Escola Els Xiprers (Barcelona)

"LES QUATRE CENTS COUPS" I AGERMANAMENT AMB L'ESCOLA MONTSERRAT SOLÀ A LA FILMOTECA

El passat 30 de gener vam anar a la Filmoteca de Catalunya a veure "Les quatre cents coups" de François Truffaut amb les altres escoles de Cinema en Curs i també a conèixer als nens i nenes de 6è del M. Solà. Per barrejar-nos una mica vam aparellar els nostres minuts i cadascú portava un fotograma d'un minut de l'atre escola. Va ser divertit, vam dinar plegats al pati d'entrada del Museu Marítim i després vam jugar una bona estona tots junts.

La pel·lícula ens va agradar molt en general i vam quedar parats de pensar que en aquella mateixa sala veurem els nostres films.

"Jo crec que la pel·lícula és en blanc i negre per explicar els sentiments d'avorriment, tristesa o soletat. Hi ha contrastos amb la llum. M'ha agradat molt els llocs on ha estat gravada com l'habitació de l'amic, a casa de l'Antoine, la fira... També les hores del dia" (Lucia)

"Hi ha força moviments de càmera però el travelling quan està corrents després d'escapar-se del reformatori està fet amb molta precisió. O quan sap que li han descobert la mentida a classe i la càmera va cap a ell com dient 'has estat tu' i tots el miren" (Travis)

"Crec que està feta en blanc i negre per donar-li més tristesa i que sigui més dramàtica. Hi ha molts tràvellings i de força distància" (Eric)

UN FINAL: S'acosta un vaixell a la platja d'on surt un home amb dos nens i una dona. Antoine li explica tot el que li ha passat i com el tractaven. L'home sorprès per la pobra vida del nen comprèn que necessita ajuda i una família nova. Aquest dilluns 22 de febrer de 1959, Antoine tindria una nova vida, una nova família, un nou sentiment, un nou amic, una nova casa... I el més important: serà feliç! (Elisa)

 

Escola Els Xiprers (Barcelona)

HEM FET UN VISIONAT A 3r

Ara ja fa uns dies vam anar a la classe de 3r a fer el visionat de "L'estiu de Kikujiro" i fer parlar i opinar als nens i nenes de 3r que, a més, fan Petit Cinema en Curs. Tenen les seves llibretes de cinema i, després del visionat, van escriure coses i a continuació les vam comentar. Va anar molt bé tot i que al final ja estaven cansats. Esperem repetir i millorar!

 

Escola Els Xiprers (Barcelona)

Caçadors d'imatges

El passat 13 de desembre de 2013 vam anar a veure l’exposició d’en Takeshi Shikama “Les remors del bosc”.

Les fotografies eren en blanc i negre i tot eren imatges del bosc. Ens van agradar molt i vam fer un taller per grups. Havíem de triar una imatge i dir quins sons pensàvem que podrien acompanyar la imatge.

Amb les seves fotografies ens vam inspirar per fer una sessió de fotos un altre dia al bosc que tenim al voltant de la nostra escola. Va ser un dia molt assoleiat d’hivern i van quedar unes fotos molt boniques, amb contrallums, colors de tardor,...

Dilluns passat vam fer un taller de muntatge de les fotos amb sons de la natura i els sons que hi ha al voltant del nostre bosc. Vam treballar molt i ens ha agradat molt fer aquest muntatge. Esperem que us agradi com ha quedat.

Pàgines