José Luis Guerin

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Estrena de 'Mirar endavant'

Mirar endavant

Hola a tots i a totes, esperem que us hagi agradat el nostre curt. Fa temps que esperàvem amb il·lusió aquest dia, per poder-vos presentar el nostre film. Ara us explicarem allò que hem considerat més important del procés de creació del curt i del projecte de Cinema en curs.

Després d’uns mesos fent visionats, gravant tràvelings, plans del món, retrats... Ens tocava començar el film final, i el primer que havíem de pensar, era en la situació emocional.

Primer de tot, a la llibreta de cinema en curs vam escriure diferents situacions emocionals que ens podrien servir pel curt. Per compartir-les , les vam escriure a la pissarra i vam anar descartant les que creiem que no eren interessants, ens va anar bé valorar si ens eren pròximes i si eren riques cinematogràficament i emocionalment. En aquesta part del procés, el consens hi va tenir un paper molt important ja que no en totes les decisions hi estàvem tots d’acord.  Sort que alguns alumnes van trobar com acabar de decidir-nos, va ser  fent sortir tres situacions emocionals: separació dels pares, passar molt temps amb l’avi i absència del pare.

La concepció global, va ser un pas important pel nostre curt. Moltes vegades havíem  d’arribar a un consens, per molts, va ser difícil, ja que costa que tots ens posem d’acord.

A partir del personatge que ja havíem creat i de la situació emocional, per grups vam fer una pluja d’idees de possibles escenes i d’imatges que ens venien al cap,  va ser complicat i  hi vam dedicar moltes sessions.

Primer de tot, entre tots vam decidir una mica què passaria a cada escena i l’ordre que seguirien. Vam pensar molt en els extrets visionats i que ens podíem inspirar per afegir riquesa en el nostre curt. Va ser molt interessant trobar  plans de grans cineastes que tinguessin relació amb les nostres idees. En el curt, no només ens vam inspirar en extrets de grans cineastes, sinó que també ens vam inspirar en plans del món, tràvelings i retrats que havíem filmat nosaltres.

Llavors, en grups petits, vam concretar més què passaria a cada escena: vam pensar molt en les emocions del personatge, en l’hora del dia i la llum que volíem, en el so que se sentiria i en les possibles localitzacions. Després, en parella, vam filmar els plans de ficció de cada escena, va anar molt bé pel rodatge.

Durant la concepció global vam pensar en quin moment del nostre curt podríem fer sortir les tres regles del joc:

- La de filmar el mateix espai dues vegades amb diferents llums/hores del dia, en el nostre film ho vam fer en els plans gravats a la cuina i al cotxe.

- La d’incorporar  plans del món.  Vam decidir incorporar plans de nit i tràvelings, n’havíem gravat molts,  ens agradaven i crèiem que jugava molt bé amb les emocions de la història.

-Per últim, la de compartir amb l’escola agermanada una categoria. A través del bloc, ens vam escriure amb els alumnes de l’escola dels Xiprers i vam intercanviar opinions sobre les possibles categories a treballar. Finalment ens vam decidir per les quatre categories que més ens havien agradat, de les moltes treballades.  Ens vam posar d’acord fàcilment, en les categories: mostrar l'emoció ocultant la mirada, elements interposats i primers plans.

Durant el curs, hem fet diferents tipus de visionats, el primer trimestre vam visionar fragments de pel·lícules on hi havia: plans del món, tràvelings i retrats. A partir del   segon trimestre vam començar a visionar més extrets de ficció, molts, en les diferents categories. Quan estàvem fent la concepció global, ens va anar bé recordar-los per agafar idees,  veure’n de nou  i poder  filmar a la manera d’algun gran cineasta.

Els que més ens van inspirar van ser:

·         Javier Rebollo amb el tràveling de nit en  La mujer sin piano quan el personatge surt del cotxe a la primera escena de la pel·lícula,  és un tràveling lateral.

·         Al principi del film, quan el protagonista és a dins el cotxe i el fons és flou, és com el pla de Chantal Akerman a Les trobades de l’Anna. I  els tràvelings del món del principi i alguns tràvelings del final com a D’Est.

·          Ingmar Bergman a Persona un pla molt fort i difícil de gravar, en el qual el protagonista mira a càmera.

·         Jose Luis Guerín a Innisfree en el pla en el que el personatge marxa corrents cap a casa l’avi.

·         Quan el protagonista està esmorzant el vam voler gravar com l’Arnaud  Desplechin a Les meves discussions.

·         Nicholas Ray a Els amants de la nit en el pla en que el  personatge surt del cotxe.

  • Per gravar el pla en què  el personatge està assegut al llit, esperant que la mare li vingui a dir bona nit, ens vam inspirar en l’Isaki Lacuesta a La leyenda del tiempo , utilitzant la categoria ‘Mostrar l’emoció ocultant la mirada’.

·         I per últim, Jonas Mekas a Tornant a Nova York des de Buffalo a Walden pels tràvelings, sobretot els del final.

Per acompanyar les imatges del nostre curt i intensificar les emocions que volíem transmetre, vam composar les nostres músiques.

Una de les primeres activitats que vam fer va ser escoltar músiques de pel·lícules i escriure quins instruments apareixien, de quin gènere era la pel·lícula i quines emocions transmetien aquestes músiques. Per Nadal, vam mirar pel·lícules de Filmin i havíem de triar-ne una per comentar com era la seva banda sonora. Un altre dia, amb una seqüència d'imatges, ens havíem d'inventar una melodia i/o ritme que transmetés el que volia dir i els companys van endevinar quina de les dues seqüències havíem triat.  A casa, per deures, vam inventar o crear una melodia amb qualsevol instrument que tinguéssim, pensant en el gènere o emoció que podria transmetre. Alguns es van inspirar en melodies que havíem escoltat i treballat. A l'escola vam posar en comú les melodies, vam fer una graella incloent com era la melodia, amb quin instrument, la persona, les notes i el gènere.

Una vegada vam tenir els grups de 3 o 4 persones fets, vam anar a l'aula de música a triar quins instruments faríem servir. Alguns nens també van portar els seus instruments de casa. Cada grup va anar a un espai diferent de l'escola per crear la seva cançó amb els instruments seleccionats. Després d'assajar alguns dies, finalment les vam enregistrar amb la gravadora de so. Tots junts vam escoltar les gravacions i vam triar quina havia sortit millor. Durant el muntatge del curt vam pensar quina música podia anar bé a cada seqüència i li vam afegir. Finalment, no hem utilitzat totes les nostres creacions, només algunes, però estem molt contents de com ens ha quedat.

No tots vam viure igual el rodatge, cada un de nosaltres va experimentar  emocions diferents:  il·lusió de gravar a la manera d’un gran cineasta, desesperació quan les preses eren dolentes o ens quedàvem sense la llum desitjada,  papallones a la panxa, inseguretat en el rodatge de plans difícils...

Tots vam trobar un càrrec amb el que ens vam sentir més a gust:  uns per la responsabilitat  de  fer de director, uns altres pel privilegi que té el sonidista de quedar aïllat amb els sons i experimentar una transformació de l’espai quan es posa els auriculars, també el protagonista per seguir bé les instruccions que li donen i altres fent de càmera capaços de concentrar-se molt quan havien de fer de càmera i seguir el personatge.

Els que vam tenir la sort de gravar els plans de nit ho vam gaudir molt, ens vam sentir especials, va ser una experiència mai viscuda. Hi va haver moments esgotadors produïts per la repetició del mateix pla però també d’alegria, quan després de la vuitena presa, el director diu “Bona”

Tot i que els actors no són professionals vam va quedar fascinat amb la complicitat de l’avi i el protagonista que de ben segur heu pogut apreciar en el pla que juguen a cartes, semblava que ho haguessin fet sempre.

Ha sigut molt emocionant  muntar els plans que vam gravar, veure els plans que has filmat per primera vegada, retallar aquells segons que no ens agradaven, que no els trobàvem imprescindibles i sobretot  anar donant forma a la nostra  pel·lícula.

Tot i així, ens ha fet una mica de llàstima renunciar a alguns fragments , la majoria per culpa de la llarga durada del curtmetratge, el primer muntatge durava 15 minuts, per sort, vam aconseguir trobar la manera d’escurçar-lo.

Una decisió inesperada va ser plantejar-nos treure l’últim pla, per tant canviar el final del curt que teníem tots clar des del començament. Vam estar provant diverses maneres per veure quina era la millor opció, després, vam presentar-ho davant de tot el grup, finalment, tothom va estar d’acord en treure’l.

A més a més de muntar plans, havíem de trobar els moments on posar les diferents músiques que havíem composat i interpretat, vam haver de pensar en quina seqüència, escena o pla podia quedar millor, on podria intensificar l’emoció del moment, requeria molta concentració i treball en grup.

Gràcies a aquest projecte, ara mirem les pel·lícules d’una altra manera, ens fixem amb els diferents paràmetres, les categories, els noms dels cineastes, pensem en què ens vol transmetre el director, vol intensificar l’emoció amb l’ajuda del so, ha fet servir  música...  i  pensem amb tot el treball que hi ha darrera,.

Abans, quan volíem gravar un pla, només fèiem dues coses: buscar el lloc i gravar. Ara, en canvi, primer observem molt l’entorn, busquem l’enquadrament, mirem quina és la millor hora per gravar-lo, pensem si s’assembla a algun pla d’un extret que hàgim visionat... no conformar-nos amb la primera idea que tenim. 

 

Estem molt contents de formar part d’aquest projecte, d’haver-hi participat  des dels seus inicis i esperem haver col·laborat en fer-lo  créixer.

Volem acabar compartim el que ha suposat per nosaltres tenir a la Meritxell com a cineasta. Ella ha fet que ens sentíssim: tranquils, segurs, acompanyats, pacients, confiats, i ha estat  un bon model i guia,  un gran suport, que deixava que nosaltres aprenguéssim sols coses noves sense fent-nos –ho.

Ha estat una mestra més i un regal per tots nosaltres.

Treball en equip, paciència, il·lusió, creació, esforç, sensibilitat, gaudir, argumentar,  consensuar, emocions... AIXÒ ÉS CINEMA EN CURS, 10 anys.

10 ANYS!!

Volem felicitar a les noies d’ ”A bao A qu” i a tota la gent de “Cinema en curs” que han fet possible aquest projecte durant 10 anys.

Esperem que segueixi endavant molts anys més.

Moltes felicitats!  

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Preparant la 3a carta / Preparando la 3a carta

Tallers Documentals

Hola companys de Madrid, estem desitjant veure la vostra segona carta. L’esperem amb molt d’interès i impaciència.

Mentrestant, hem començat a pensar de quina manera encarar la nostra tercera i última carta. Per això hem dedicat una estona a pensar en aquelles coses que ens han quedat per mostrar-vos i explicar-vos.

Hem pensat que seria bonic mostrar-vos el barri a partir de les vivències dels nostres familiars, dels seus records del passat i de les seves vivències d’ara. També volem explicar-vos que gràcies a la seva lluita, tenim un barri digne. Per això pensem entrevistar algunes persones que ens poden aportar informació, filmarem els seus retrats en els llocs on es troben els seus records i seleccionarem els que més ens agradin. Posarem les seves veus i també les nostres. Volem que veieu com és ara el barri  per dins amb els seus espais i la seva gent. Però també que conegueu una mica com el van viure els seus habitants fa anys.

Pensem en els visionats de fragments com "Daguerrotips" d’Agnès Varda, "Inisfree" de José Luís Guerin, "Amsterdam Global Village" de Johan Van der Keuken i "La Ville Louvre" de Nicolas Philibert. Esperem que ens inspirin per fer-la el millor possible.

Fins molt aviat.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hola compañeros de Madrid, estamos deseando ver la segunda carta. La esperamos con mucho interés e impaciencia.

Mientras tanto, hemos empezado a pensar de qué manera encarar nuestra tercera y última carta. Por eso hemos dedicado un rato a pensar en aquellas cosas que nos han quedado para mostraros y contaros. 

Hemos pensado que sería bonito mostraros el barrio a partir de las vivencias de nuestros familiares, de sus recuerdos del pasado y de sus vivencias de ahora. También queremos explicaros que gracias a su lucha, tenemos un barrio digno. Por eso pensamos entrevistar algunas personas que nos pueden aportar información, filmaremos sus retratos en los lugares donde se encuentran sus recuerdos y seleccionaremos los que más nos gusten. Pondremos sus voces y también las nuestras. Queremos que veáis como es el barrio por dentro con sus espacios y su gente. Pero también que conozcáis un poco como lo vivieron sus habitantes hace años.

Pensamos en los visionados de fragmentos como "Daguerrotipos" de Agnès Varda, "Inisfree" de José Luis Guerin, "Amsterdam Global Village" de Johan Van der Keuken y "La Ville Louvre" de Nicolas Philibert. Esperamos que nos inspiren para hacerla lo mejor posible. 

Hasta muy pronto.

Aina, Isabel, Natalia, Michael, Fiona, Zhenjie, Kevin, Julián,  Nadja, Anastassia, Celeste, David, Edith, Sergi,Yefrim, Marc, Andrés, Shannon y Beatriz.

CEIP A Rúa (Cangas)

O son de Guerin

Tallers Documentals

“Agora pechade os ollos e escoitade atentamente o son deste fragmento de Guest, de Guerin”, así nos dixo Ángel Santos, o noso cineasta,  e foi cando xurdiu un momento máxico.

A cámara nos permitiu capturalo e que permanecese para sempre.

Vimos o documental cos oídos, Sheyla contou ata 10 planosO cambio de intensidade do son, asustou a Iker. Case esperta do seu “profundo soño”.

Vimos o documental cos oísdos, Sheyla contou ata 10 planos.

O cambio de intensidade do son, asustou a Iker. Case esperta do seu “profundo soño”.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Nous plans del món

Claudia Alza

El que mostro en aquest pla és un paisatge molt meu. Són les vistes que tinc i veig des del balcó de casa meva. Les contemplo tots els dies igual de meravellada que el primer cop.

 

Judith López

Després de fer vàries exploracions dins de casa meva, que no m'acabaven d'agradar, vaig anar a rentar el cotxe amb mon pare. Vaig poder observar que des de dins del cotxe es veia una posta de sol. També em va agradar molt la textura que feia l’aigua en caure i el so ambient tant de l’aigua com de la ràdio.

 

Marta Padrós

He filmat aquesta posta de sol perquè és el que veig cada dia des de la finestra de la meva habitació. M’agrada molt veure els diferents tons i colors del cel i també la silueta que reflecteix sobre els terrats de les cases. El meu diari d’espais està inspirat en el visionat “Guest” de Guerin.

 

Alba Tey 

Aquest carrer és on he viscut sempre i és especial per a mi. L’he gravat perquè m’agrada com es veuen els fanals encesos, que donen llum a la foscor de la nit i dóna la sensació que el carrer és més llarg. El moment en què s’apaga el fanal va ser casualitat, em va sobtar i vaig seguir filmant. Aquest diari d’espais està inspirat en el visionat D’Est de Chantal Akerman.

 

Raquel Morales

He gravat la muntanya de Vallhonesta. Estava passejant, es va fer de nit, s’escoltava de fons el soroll de la ciutat, els colors del cel eren molt bonics, ataronjats i varietat de blaus. Em va agradar molt el que em transmetia aquest paisatge ja que em relaxava, em feia sentir bé.

 

Marta Padrós

Aquest trajecte el faig sovint. M’agrada perquè és una barreja de paisatge urbà i espai natural. Els núvols i els reflexos el fan més especial.

 

Raquel Morales 

Divendres a la tarda, vaig cap a Rubí a passar el cap de setmana. Va ser una casualitat que just quan estava gravant, passessin dos ocells volant per aquell cel blau tan bonic.

 

Anna Gómez

El meu tràveling està fet un dilluns a la tarda, des del vidre d’un autobús de línia, trajecte de Sant Vicenç de Castellet cap al Pont de Vilomara. És un recorregut que faig cada setmana; un viatge quotidià. És un tràveling amb bastant moviment.

 

Ainhoa Herraiz

Quan vaig arribar a Sant Vicenç, de petita, el poble no m’agradava gaire perquè era un lloc diferent, al qual no estava acostumada, ja que no havia nascut allà.

Les coses no em van anar bé a l’escola, em costava molt fer amics i era molt tímida, però amb el temps i el suport de la gent que estimava les coses van començar a millorar. En realitat tot li dec a la meva família; com sóc, el que m’agrada, els valors que m’han inculcat i fins i tot l’ètica que he après.

Espero que us agradi aquest petit tràveling del meu poble, és com una mirada a aquella nena que el considerava insòlit.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Presentació de 'Veus d'Escola'

Tallers Documentals

Els alumnes de 1r de batxillerat de l'Institut Castellet presentem 'Veus d'Escola' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola de Bordils ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Presentació de 'Finals de juny, principis de setembre'

Els alumnes de 6è de l'Escola Rafael Alberti presentem 'Finals de juny, principis de setembre' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de l'aula d'acollida de 1r, 2n,3r i 4t d'ESO de l'Institut Júlia Minguell ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Presentació de 'Un poble en dansa'

Tallers Documentals

Els alumnes de 1r de batxillerat de l'Institut Castellet presentem 'Un poble en dansa' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge ens plantegen comentaris i preguntes. 

El film es pot veure en el següent apartat. 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

INNISFREE de José Luís Guerín

Aquest extret ens mostra una situació emocional molt forta, la separació de dos amics. La distància entre els personatges i la càmera  serveix per mostrar els sentiments dels nois i la noia. 

El principi de l’extret es grava amb un tràveling lateral, després canvia de pla i d’enquadrament, és més  tancat, la càmera es posa a davant  i el director decideix fer flou el fons i a ell nítid. Comença un altre tràveling en què la distància entre   la càmera i el personatge es manté  fixa, però  quan es gira i marxa, la càmera continua movent-se a la mateixa velocitat i direcció i es van allunyant, la distància va augmentant, com també l’amistat dels amics. Tot forma un fil elàstic, d’anada i tornada.

Quan la parella marxa es sent una música alegre, dura molt poc. També hi ha moments de silenci, el so ambient és bonic perquè sentim les passes trepitjant les fulles seques,  les campanes, els ocells…

L’extret és molt fàcil situar-lo a  la tardor, pels arbres i  les fulles seques.          

Aina i Núria

Subscriu-te al RSS - José Luis Guerin