Històries d'enquadraments II
Des de l'assignatura de cultura audiovisual de 1r. de batxillerat de l'INS Castellet us proposem una segona història realitzades per alumnes basades en un reenquadrament d'un quadre. En aquest cas, tornem a revisar l'obra "Carrer de París, dia de pluja" (1877), de Gustave Caillebotte, però ara ens centrem en el personatge que passeja sol.
Dilluns al matí. Era un dia feixuc i no només pel fet de ser dilluns. El cel era gris i monòton. Caminava pel carrer amb el cap ajupit mirant-se en el reflexe que els bassals de pluja creaven sobre el terra de pedres cobria París. Com tots els dies, aquell matí també havia llegit la carta en la que ella es va acomiadar però aquell dilluns en especial, la sensació en llegir-la va ser molt diferent, encara que no sabria dir el perqué.
Minuts més tard hi va caure i va adonar-se que no era un dia més, era un dia especial. Feia un any que no estava al seu costat, que el va deixar sol. No va poder suportar passar ni un segón més en aquella casa, així que va sortir al carrer a corre-cuita i va començar a caminar sense saber a on. El seu cap no parava de donar voltes i no sabia res, excepte que l’enyorava. L’enyorava tant que era capaç de fer qualsevol cosa per tornar a estar amb ella, qualsevol... el problema és que no hi ha res que el pugui fer canviar d’opinió.
Laia Martínez