històries reenquadrament

Des de l'assignatura de cultura audiovisual de 1r. de batxillerat de l'INS Castellet us proposem una segona història realitzades per alumnes basades en un reenquadrament d'un quadre. En aquest cas, tornem a revisar l'obra "Carrer de París, dia de pluja" (1877), de Gustave Caillebotte, però ara ens centrem en el personatge que passeja sol.

Dilluns al matí. Era un dia feixuc i no només pel fet de ser dilluns. El cel era gris i monòton. Caminava pel carrer amb el cap ajupit mirant-se en el reflexe que els bassals de pluja creaven sobre el terra de pedres cobria París. Com tots els dies, aquell matí també havia llegit la carta en la que ella es va acomiadar però aquell dilluns en especial, la sensació en llegir-la va ser molt diferent, encara que no sabria dir el perqué.

Minuts més tard hi va caure i va adonar-se que no era un dia més, era un dia especial. Feia un any que no estava al seu costat, que el va deixar sol. No va poder suportar passar ni un segón més en aquella casa, així que va sortir al carrer a corre-cuita i va començar a caminar sense saber a on. El seu cap no parava de donar voltes i no sabia res, excepte que l’enyorava. L’enyorava tant que era capaç de fer qualsevol cosa per tornar a estar amb ella, qualsevol... el problema és que no hi ha res que el pugui fer canviar d’opinió. 

Laia Martínez

Des de l'assignatura de cultura audiovisual de 1r. de batxillerat de l'INS Castellet us proposem diverses històries realitzades per alumnes basades en un reenquadrament d'un quadre. En aquest cas, reenquadrem l'obra "Carrer de París, dia de pluja" (1877), de Gustave Caillebotte.

És una pintura de paisatje urbà on podem comprovar les grans avingudes de París. És un bon enquadrament, ja que és un lloc on totes les avingudes porten a un mateix lloc. A més a més, des d'on està posicionat li fa guanyar profunditat.

En aquest quadre, el mateix autor, ens ensenya que amb la perspectiva podem jugar i així i podem donar moltes formes a una fotografia. La pluja fa que surtin els paraigues i aquets paraigues trenquen el joc de línies dels personatges dels edificis. Combina els colors amb el dia plujós ja que predominen els colors foscos, però si mirem bé la fotografia encara podem observar una claror tant en la terra com a les galtes però estava clar que aquesta claror no els acompanyaven ja que no era el seu día, perquè havien discutit amb els senyors Warren.

Els senyors Warren, eran uns senyors de l'alta aristocràcia, ben adinerats, els quals, havien deixat molts diners a la parella i aquesta no podien tornar-se'ls.

Encara que la parella vagi ben vestida, no ens deixem enganyar, ja que l'últim préstec que  van demanar als senyors Warren era per comprar-se aquesta vestimenta.

Necessitaven els diners per camuflar-se ja que havien decidit fugir de París per anar al Regne Unit, un lloc lunyà on no els podrien trobar. Eren molts deutes els que havien de pagar, per tant, van aprofitar aquest día tan plujós...

Natacha González