Gus Van Sant

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena de 'El silenci'

El silenci

 

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol.

Per construir el guió del nostre curt ha estat molt important tot el treball que prèviament hem realitzat al llarg del curs. Des dels plans del món i els minuts Lumière, fins el rodatge i el muntatge de les Primeres seqüències. La situació emocional de l’Àlex estava clara: el malestar, la incapacitat de compartir-lo, la falta de confiança amb uns pares que l’utilitzen com a moneda de canvi... Però no ens posàvem d’acord en la història que volíem explicar. Què és el que calla l’Àlex?  

“L'Àlex és una noia que està vivint i patint el procés de separació dels seus pares. Viu en silenci el conflicte tant a casa com fora, i per més que els seus amics i amigues proven d’animar-la i incloure-la al grup, ella es manté absent al seu món propi, resistint-se a compartir l’angoixa. Sembla que el viatge que han organitzat plegats aconsegueix que l’Àlex surti del seu aïllament i es convenci de que cal mirar endavant. Però quan arriba l’hora de tornar, tot sembla molt més difícil, i torna el silenci.”

Finalment, vam decidir que una estructura narrativa amb salts de temps, a partir del viatge dels amics, paral·lela al desordre mental de l’Àlex, seria la millor manera d’abordar-ho. Per aquesta decisió ens va ajudar molt el visionat de Paranoid Park de Gus van Sant a la primera sessió de Pantalla Alternativa dels Joves Programadors d’UJAC.

Les localitzacions que hem triat ens han servit, per una part,  per expressar i reforçar l’estat emocional de l’Àlex i ens han permès aprofitar i recuperar moltes de les idees desenvolupades durant el primer trimestre en el rodatge dels plans del món:

La casa, al barri de la Vall d’Hebron, on l’Àlex sent les discussions i la fredor entre el seu pare i la seva mare,  i el terrat on ella s‘aïlla i des d’on es veu part del barri i la muntanya de Collserola.

El local de la Joventut Alternativa de Montbau (JAM) on manté, encara que en la distància, la relació amb el seu grup d’amics.

El tren, que ens ha permès acompanyar el recorregut emocional de la protagonista, els seus records.

La  platja de Ribes Roges,  a diferents hores del dia, que ens ha permès mostrar l’evolució del personatge, la seva capacitat de tornar a connectar amb la naturalesa i el amics, de gaudir, de carregar-se d’energies per afrontar la situació a casa seva.

 

Pel que fa a les tries en relació a les regles del joc:

Hem començat amb un tràveling al tren i al llarg de tot el curt, especialment a la platja, hem rodat i muntat diversos Plans del món, per fer un pas del temps a través del món (molts inspirats per Llums al capvespre de Kaurismaki). Un dels plans del món, el de la lluna al caure la tarda a la platja, té una història especial: vam tenir la sort de que un núvol travessés, i al Tono, que forma part del grup de joves programadors (UJAC), li va recordar el film Un perro andaluz de Luís Buñuel. També els primers plans del pare i la mare estan molt influïts de Retrats que vam fer durant el primer trimestre.

La categoria triada conjuntament amb el grup de cinema en curs de l’Institut de Castellet ha estat Filmar d’esquenes per intensificar el primer pla. Hi ha dos moments del film en què hem treballat a partir d’aquesta categoria. A la platja, quan la mare truca al mòbil i l’Àlex torna a caure al seu aïllament, i sobretot, a la seqüència nocturna de casa, on després d’un seguiment amb càmera en mà de l’Àlex la descobrim plorant. Els fragments que ens han inspirat han estat Els amants de la nit, de Nicholas Ray; Retrat d’una noia de finals dels anys 60 a Brussel·les, de Chantal Akerman, i De jueves a domingo, de Dominga Sotomayor, així com Elephant de Gus van Sant.

La regla del joc dels canvis de llum segons les hores del dia, i mostrar un mateix espai amb ambients diferents, un dels quals una nit, finalment l’hem treballat a diferents moments del film: a la platja, on passa el dia, l’hora bruixa i finalment cau la nit, i a la casa de la protagonista, tant a la porta com a l’interior.

Al nostre film hem volgut treballar a fons els primers plans de la nostra protagonista. Ens hem inspirat molt directament per Ingmar Bergman, i hem rodat a la seva manera, fent molta atenció a la pell i a la mirada, sobretot a partir de Persona i Un estiu amb Monika. Portàvem una impressió dels plans al quadern de rodatge, que consultàvem per composar els nostres.

Tant a la platja com, molt literalment, a la JAM, hem treballat els passatges entre personatges inspirats directament pel fragment de Los condenados, de l’Isaki Lacuesta. Va ser emocionant poder-li explicar personalment a la sessió que va fer al cicle Pantalla Alternativa d’UJAC, a l’auditori de Sant Martí.

També hem treballat els passatges entre el personatge i el món quan l’Àlex surt de casa, a partir de La nostra música de Jean-Luc Godard.

La seqüència del lavabo és una de les més intenses emocionalment: vam planificar en tancat i amb la càmera en mà, a la manera de Cassavetes a Una dona sota la influència, i intensificant emocionalment el so de les onades, sobretot a partir de El lloc de treball d’Olmi i el film Paranoid Park, que ens ha inspirat per l’efecte de so. També hem emprat el recurs de la intensificació del so a la seqüència de l’esmorzar, on el so de les culleretes i de mastegar menjar esdevé eixordador enmig del silenci tens i irrespirable de l’atmosfera familiar, i a la platja, on el so de les ones ho cobreix tot.

I els elements interposats treballats sobretot a la platja per generar una relació especial entre l’espectador i el grup d’amics.

La música la interpreten dues companyes del nostre institut, la Júlia, del grup de cinema en curs, que ha interpretat una peça de J. Porret amb el clarinet, i la Laia López, de 2n d’ESO que ha interpretat una peça seva al piano, que és la que acompanya la seqüència  a la platja.

El rodatge ha estat una experiència molt especial i inoblidable. A les primeres seqüències ja havíem practicat la rotació de càrrecs, havíem experimentat l’emoció que se sent quan es dóna per bo un pla havíem pres algunes decisions en equip. Però ens ha sorprès la complexitat i la intensitat del rodatge: hem treballat en un ambient carregat de sensacions, estrès, cansament, il·lusió, ganes de superació.Perquè no ens conformàvem amb que un pla quedés bé: havia de ser creïble, impactant, vertader…. I d’alguns plans, com els que rodàvem amb els amics, n’hem hagut de fer moltes preses.

També en ha agradat molt -i a vegades ens ha sorprès- el funcionament dels grups de rodatge. Durant el curs hem hagut de treballar molt les nostres diferències i no ens ha estat gens fàcil prendre decisions. Però els  grups de rodatge sempre han funcionat molt bé. Davant de les dificultats no previstes i de les oportunitats que un canvi de llum o una proposta de rodar càmera en mà ens suggeria, tothom s‘hi ha posat amb ganes.

Hem après moltes coses de cinema, també durant el muntatge. Ens ha agradat sentir-nos com a cineastes de veritat; ara ens agrada i ens interessa molt més el cinema i  sentim molta satisfacció del curt que hem planificat i dirigit i que esperem que us hagi agradat.

Volem donar les gràcies a tothom que ha fet possible aquesta experiència. Especialment a la gent d’A Bao a Qu per impulsar i sostenir aquest projecte, i al Pep i la Isabel per la seva manera d’acompanyar-nos durant tot el procés.

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena de 'No'

No

Hola!

Som els nois i noies de 6è de l’escola Rafael Alberti i ens fa molta il·lusió a presentar-vos el nostre film, que hem anomenat “NO”. Esperem que us hagi agradat.

Vam posar-li aquest títol perquè el protagonista rep molts “no”: la seva mare li diu que no hi ha diners i que no es pot posar la camisa; la seva mestra li diu que no va d’excursió; fins i tot s’enfada amb els amics. El títol, com la història, comença de manera negativa, però la vida no és sempre “negra”, també hi ha alguns moments “blancs”, com els bons moments amb els amics o quan la mare li arregla la camisa.

 

El guió

Inicialment, ens vam plantejar idees al voltant de tenir una situació econòmica difícil. Es va llançar la idea de què el protagonista tingués un jersei nou que la seva mare vol reservar i que ell es vol posar sí o sí. Vam pensar que aquesta seria una història senzilla que ens permetria centrar-nos en com explicar-la, en posar en pràctica el que estàvem veient en els visionats. Ens interessava especialment el problema econòmic que tenia aquest personatge, perquè ens permetia parlar dels seus sentiments i emocions.

Elements importants en la construcció del personatge han estat els seus estats d’ànim, el seu comportament, influenciats per la seva economia i el seu entorn. Especialment rellevants han estat les seves emocions quan se li trenca la camisa i les relacions amb la seva mare, amb la seva professora i amb els amics.

 

Els visionats

Hem planificat les seqüències a partir dels fragments que hem visionat i de les categories que il·lustraven.

Ara coneixem directors i pel·lícules que no havíem vist mai a la televisió o al cinema.

Inspirar-nos en aquests fragments ha estat una forma d’aprendre cinema i d’aprendre a expressar-nos.

A partir de la nostra idea pel guió, el Pablo ens parlà d’una pel·lícula d’Abbas Kiarostami, titulada On és la casa del meu amic?. Aquesta pel·lícula també parteix d’una idea molt senzilla: un noi s’emporta la llibreta del seu amic i li ha de retornar perquè pugui fer els deures. Veure fragments d’aquesta pel·lícula ens animà a continuar amb el treball de guió.

Elephant, de Gus Van Sant, ens va inspirar per fer un traveling. Vam gaudir molt rodant-lo. Tot i les dificultats de rodar un pla com aquest, estem molt satisfets del resultat. Finalment no el vam muntar a la nostra pel·lícula, perquè vam decidir que no aportava allò que volíem a la pel·lícula.

35 Roms, de Claire Denis, ens inspirà per mostrar el pas del temps a través del món i explicar que l’Adrián s’ha quedat sol a l’escola mentre que la resta dels companys han marxat d’excursió.

Ningú no sap, de Hirokazu Kore-eda, ens inspirà el treball de la relació entre els termes sonors i els termes visuals en el pla en què els amics estan d’esquenes, berenant. Sentim el riu i no té tanta importància la conversa.

Una categoria que vam decidir treballar especialment va ser el valor del rostre. En els moments a la casa, s’han treballat molt els primers plans.

En els moments en que l’Adrián ha deixat els seus amics i es queda sol, pensant en el que farà, hem mostrat l’emoció ocultant la mirada o filmant d’esquena.

Aquí ens vam inspirar sobretot en Als nostres amors, de Maurice Pialat, en Ningú no sap d’Hirokazu Kore-eda i en Esperant la felicitat, d’Abderrahmane Sissako.

Una altra categoria que hem treballat especialment i que ens vam proposar compartir amb el nostre centre agermanat han estat els elements interposats.

A la primera seqüència de la nostra pel·lícula, en el moment que el nostre protagonista surt de casa, ens vam inspirar en El lloc de treball d’Ermanno Olmi, tenint com a elements interposats els cotxes que hi ha davant de casa.

Els nois de Fengkuei, de Hou Hsiao-hsien, ens inspirà en la seqüència en la que els amics estan tirant pedres al riu, però els veiem a través de la barana del pont.

En el moment en què l’Adrián deixa als amics enfadat, vam fer una panoràmica de seguiment, inspirats per Blue Gate Crossing, de Chih-yen Yee; però en comptes de transmetre alegria, volíem transmetre les emocions de ràbia, tristesa, amargura i preocupació.

 

El rodatge

Una de les regles compartides a l’hora de fer la pel·lícula era que alguna de les seqüències s’havien de construir amb plans del món.

En el procés de planificació del film, vam tenir en compte els plans del món que havíem anat "recollint" al llarg del curs. Aquests plans ens van servir per plantejar-nos localitzacions, les hores del dia en què les volíem gravar, el treball de llum i, fins i tot, en l’elecció dels actors.

A la nostra pel·lícula, el món juga un paper important a l’hora de marcar el pas del temps i per recolzar els estats emocionals del protagonista. Per exemple, quan l’Adrián està castigat, plou. No havíem programat un rodatge amb pluja. Però vam tenir la sort de què va ploure mentre rodàvem a la casa i vam decidir filmar alguns plans del món amb una llum i un so que la meteorologia feia especials.

Durant el muntatge vam decidir utilitzar aquests plans per a fer que l’emoció ressonés al món.

La casa, per a nosaltres, ha estat un espai important i alhora difícil.

Teníem una casa preciosa, amb molta llum, molt ben decorada, amb molts miralls i amb unes vistes magnífiques; que no s’assemblava al que havíem imaginat per al nostre personatge.

Així que vam decidir mostrar-la en plans de detall, molt propers, de manera que l’espai íntim del nostre personatge quedés més aviat a la imaginació de l’espectador. Va haver-hi moments en què vam haver de tapar les finestres perquè no hi entrés tanta llum.

El so dins la casa també ha estat especial. El primer aspecte va ser que a la casa hi ha una nena petita que anava parlant mentre rodàvem i que era molt difícil que entengués que necessitàvem silenci. Va ser així com va aparèixer la germana petita de l’Adrián: primer la vam sentir i després vam decidir que l’havíem de veure a la pel·lícula.

Quan muntàvem vam veure que el so de la màquina de cosir resultava especial i va anar adquirint un cert protagonisme, ja que ens dona l’oportunitat de fer present a la mare sense veure-la. Ens fa saber que és a prop, cosint.

També vam dedicar un temps a treballar els termes sonors, ajustant nivells de so, sobretot en els moments en què els personatges parlen a la classe i a la casa.

Una altra regla compartida ha estat la d'explorar la llum i les hores del dia en un mateix espai

Aquesta regla s’acompleix principalment al riu, on vam rodar de matí (jugant amb els amics), de tarda (berenant), al vespre (els aspersors) i de nit (al pont).

La casa també va ser un espai que vam poder filmar de matí i amb pluja. La tarda i la nit les vam simular tapant finestres, ja que la casa tenia molta llum. En els moments en què simulàvem la tarda o la nit, vam fer ús de la llum artificial.

A l’escola també vam rodar algunes escenes al matí i d’altres a la tarda. En canvi en d’altres moments vam haver de preparar el rodatge perquè semblés que era una altra hora del dia (l’arribada de l’excursió a la tarda, en realitat es va rodar al matí, buscant el lloc on toqués menys sol).

Especialment difícils van ser els plans rodats amb tota la classe, perquè hi havia molts actors que coordinar i vam necessitar una bona estona per a explicar a tothom què havia de fer, aconseguir que deixessin de mirar a càmera, trobar on col·locar el micro perquè no es veiés però tot es sentís bé...

La seqüència de la baralla dels amics també va resultar difícil, però molt divertida. Era un pla molt llarg i el vam haver de repetir bastant perquè ens equivocàvem i dèiem “camiseta” en comptes de “camisa” o estiràvem de la màniga que no era o ensopegàvem i quèiem a l’aigua...

Al final estem molt satisfets amb els resultats.

 

El muntatge

Vam començar fent un tràveling inspirat en Elephant, de Gus Van Sant. Va ser una bona experiència i estem molt contents amb els resultats, però en muntar vam veure que aquesta seqüència no aportava res a la pel·lícula i la vam eliminar.

En el muntatge hem fet molta atenció al so. Hem tingut cura dels termes sonors. Hem ajustat els nivells del so ambient perquè recolzessin les imatges i les distàncies que mostraven. I sobretot hem treballat molt en els moments en què parlava cadascú.

Hem introduït elements que no hi eren durant el rodatge, com per exemple el so de la màquina de cosir que acompanya pràcticament tots els plans a la casa i que ens diu que la mare és a prop.

Va ser divertit enregistrar el so per a la discussió de l’inici, que va ser un moment que vam idear durant el muntatge i que vam gravar per separat (en realitat els actors ni tan sols es van veure per discutir).

Durant el muntatge hem descobert la importància d’aquest treball: de la presa de decisions en aquest procés en depèn el resultat final de la pel·lícula. Durant el muntatge hem anat fent, desfent, retallant i escollint, hem vist com la nostra pel·lícula anava creixent i canviant, agafant un ritme que la feia cada cop més interessant.

 

Aprenentatges

Del cinema hem après què és un tràveling i una panoràmica, hem agafat una càmera i els hem fet nosaltres mateixos.

Una cosa que ens ha agradat molt és aprendre com funciona un equip de rodatge i posar-ho en pràctica.

L’experiència de fer d’actor ha estat al·lucinant i repetiriem sense pensar-ho.

Més enllà del cinema, hem après a treballar en grup, a compartir les idees, a explicar-les, a defensar-les, a ampliar-les i a millorar-les.

Hem après a respectar-nos, a valorar el treball dels altres i a acceptar suggeriments.

Hem pres decisions i ens n’hem responsabilitzat.

 

Agraïments

Volem agrair a la nostra companya i a la seva família que ens deixessin entrar a casa seva per construir la “casa de l’Adrián”.

Volem donar les gràcies al nostre cineasta, Pablo García, per ensenyar-nos a veure i a fer cinema, per comprendre i animar les nostres decisions i per la seva paciència i dedicació.

Volem donar les gràcies a A Bao A Qu, per fer possible el projecte Cinema en curs. 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Les primeres seqüències

Després de visionar extrets de les categories 'Elements interposats', 'Insistències', 'Intensificació emocional del so' i 'Passatges entre el personatge i el món', hem decidit treballar-les totes en diferents grups. Després de rodar-les, ens hem adonat que, a part de treballar aquestes, n'hem treballat d'altres com 'Canvi d'escala' o 'El personatge s'allunya i s'apropa'. Ens han inspirat, especialment, els fragments de 'La nostra música' de Jean-Luc Godard, 'Cafè Lumière' de Hou Hsiao-hsien, 'Els nois de Fengkuei' de Hou Hsiao-hsien, 'Elephant' de Gus Van Sant, 'Als nostres amors' de Maurice Pialat i 'El circ' de Charles Chaplin.

Institut Castell d'Estela (Amer)

Jo també he vist Paranoid Park

Tallers Documentals

Hola sóc la Maria, i com altres persones de la meva classe jo també he mirat Parnoid Park. Us n'escric una curta introducció i algunes impressions. Àlex és un adolescent skater, els seus pares s'estàn divorciant i té un germà petit que no ho porta bé. Una novia a la que no estima i un amic que l'anima a anar a l'skate park al que tot skater vol anar, on hi ha tot tipus de personatges diferents. L'Àlex decideix anar un vespre a Paranoid park sol i coneix a un noi que el convida a fer unes cerveses i anar amb el tren de càrrega, allà un guarda de seguretat els enxampa. És una trama que juga molt amb el temps, comença amb l'interrogatori amb el policia, i acaba també amb l'interrogatori. Durant la pel·lícula hi ha parts que et queden penjant, i d'altres que es repeteixen, fins al final no acabes de resoldre-la. I després hi ha la música que té un valor important, t'ajuda a entrar al cap de l'Àlex i sembla que siguis ell, també està molt bé que en veu en off l'Àlex parli com si fóssim dins del seu cap i sentíssim els pensaments. I per últim cal dir que predomina el color blavós durant tota la pel·ícula excepte en algunes escenes de tranquilitat per l'Àlex.

M'ha agradat perquè és una pel·lícula amb un tema "normal", amb normal em refereixo a que no té cap altre secret que la vida d'un adolescent, però com deia m'ha agradat per la manera com està feta. És interessant i s'ha aconseguit molt bé fer-nos entrar al món interior de l'Àlex.

Maria Moretones

Institut Castell d'Estela (Amer)

MÉS PARANOID PARK

Tallers Documentals

Jo també he mirat Paranoid Park i us afegiré algunes idees respecte al que diu el Stefano.

El protagonista del film és un adolescent, l'Alex, els seus pares s'estan divorciant i té un germà petit. Va a l'institut i té novia. Un amic seu amb el que fa skate li proposa anar a Paranoid Park, un skate park on es reuneixen tot tipus de personatges per fer skate.La pel·lícula fa salts en el temps, comença amb el moment clau on interroguen a l'Alex. A patir d'aquí tornem al passat on ell ens explica el que va passar. Però amagant-­nos el que va passar de veritat. Llavors el personatge evoluciona i reflexiona, fins que ens retorna al passat i ens explica l'escena del tren i el que succeeix. La pel·lícula acaba en el punt on comença, en l'interrogatori.És una pel·lícula de plans lents, i no hi ha molt diàleg. Escoltem els pensaments del protagonista, però no ens ho rebel·la mai tot des d'un principi, és com si nosaltres estiguéssim dins el seu cap. Juga molt amb l'àudio, a ralentir la imatge en alguns moments i també amb l'enfocament. La música també juga molt de paper en la pel·lícula, per marcar-nos com se sent l'Alex.M'ha agradat força, hi ha moments en els que et té pendent esperant i esperant i, poc a poc, et va descobrint la trama.

Diana Fuentes

Institut Castell d'Estela (Amer)

Paranoid Park

Tallers Documentals

La pel·lícula de Gus Van Sant Parnoid Park explica la història d'un assassinant, que Van Sant ens explica realitzant petits salts temporals revelant-nos poc a poc la informació. La historia està narrada a través d’un personatge principal un noi jove que practica el skate, aquest detall serà una peça clau i decisiva en la continuïtat del film. L’altre personatge principal és un espai que va apareixent durant la pel·lícula, el “Paranoid Park” lloc on tots els skaters de la zona es concentren per patinar, molt proper al lloc de l’assassinat. 

La pel·lícula tracta de la lluita interior del personatge principal de la història que es veu afectat per l’assassinat. Aquesta lluita l’acaba frustrant i busca ajuda en la gent mes pròxima que té. El personatge també té conflictes amorosos que al mateix temps intenta solucionar amb l’ajuda d'amics pròxims. 

A escala tècnica la pel·lícula de Gus Van Sant està repleta de moviments de càmera lents i escenes sense diàleg on la càmera descriu el que està succeint. Al meu entendre la capacitat excel·lent de dirigir de Van Sant es veu en una de les escenes del principi on en un dels plans es realiza un tràveling d’aproximació que avança molt lentament cap al personatge principal en el moment que és entrevistat per un policia. Aquesta escena és molt forta, ja que la llargada del pla és excepcional. Això augmenta la dificultat tècnica per rodar l'escena però també la seva capacitat expressiva. El diàleg hi està molt ben aconseguit, ja que sembla molt natural i totalment improvisat, pocs directors són capaços de realitzar escenes d’aquest tipus i mostra una gran capacitat directiva per part de Van Sand.

Personalment aquesta pel·lícula m’ha agradat molt i estèticament és molt interessant. El que no m’agrada tant és el final, ja que crec que no manté el nivell de la resta de la pel·lícula. En general està molt ben feta tot i crec que trenca algunes regles com l'ús de la càmera lenta en més d’una escena i en seqüències on aparentment no és necessari, però que així augmenta el seu sentit.

Stefano Rosso

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Presentació de 'Pluja silenciosa'

Els alumnes de l'aula d'acollida de 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO de l'Institut Júlia Minguell presentem' Pluja silenciosa' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Milà i Fontanals ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Presentació de 'A contracorrent'

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol presentem 'A contracorrent' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola Rafael Alberti ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Presentació de 'Res no s'atura'

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Castellet presentem 'Res no s'atura' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola Els Xiprers ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Subscriu-te al RSS - Gus Van Sant