François Truffaut

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

ELS QUATRE-CENTS COPS

Els alumnes de l’Escola de Bordils, tot i no haver anat a Barcelona a veure la pel·lícula “Els 400 cops” de François Truffaut,  hem buscat una estona a la classe per veure-la juntament amb els companys de 5è.

Després de veure-la, la recomanaríem per  alumnes de cicle superior perquè el tema no és gaire adequat per a nens més petits ja que és bastant dur i hi ha algunes escenes complicades d’entendre. Ens ha anat bé veure-la, està carregada d’emocions/situacions emocionals i, ara que estem treballant en el curt, ens ha servit de molt per adonar-nos de com el director aconsegueix expressar-les. En aquesta pel·lícula hi ha molts aspectes a comentar ja que  tant la situació del personatge com la manera com està filmada, donen molt de joc. És un film molt emotiu, trist i  mostra una vida complicada plena de dificultats. Hem notat que el director ha pensat molt en com és el personatge, una persona no sempre és bona, tot depèn de les persones amb qui es relaciona, el que fa, com és el que l’envolta,... Aquesta pel·lícula ens ha ajudat a reflexionar, a entendre que no tothom és sempre igual i que no tot es fa amb mala intenció; les mentides de l’Antoine no eren per dolenteria sinó perquè l’ajudaven a defensar-se, pensem que si l’Antoine no tingués tants problemes, segurament seria molt bona persona ja que el que fa ho fa per sobreviure.

 

ESPAIS I SENSACIONS QUE S’HI VINCULEN (des del punt de vista de l’Antoine)

Casa seva: inseguretat, intranquil·litat, tristesa, incomoditat, por, fredor, soledat.

Escola: injustícia, incomoditat, inseguretat, despreci, inhòspit, incomprensió, avorriment. Ciutat: llibertat, felicitat, acompanyat, integrat, comoditat, despreocupació, independència. Menys quan la furgoneta el porta a l’internat (pla molt emotiu): tristesa, abandonament, incertesa...

Internat: enyorança, desconfiança, desig de llibertat, desil·lusionat...

Platja: il·lusió, llibertat, alegria, felicitat, emocionat, lleugeresa...

TÍTOL

No són 400 cops com bufetades, sinó 400 cops emocionals. 400 cops és una manera de dir moltes vegades, té un sentit figurat. 

“400 cops” és una frase feta francesa que vol dir: “passar-se de la ratlla”. 

PERSONATGES

Relació amb els pares: freda, distant, poc comunicativa, no sincera, desatenta, interessada. El pare passa a mostrar-se despreocupat a sever, mentre que la mare és molt egoista.

Relació amb el mestre: el mestre es mostra poc reflexiu, poc comunicatiu, no s’interessa per allò que pugui passar/interessar als seus alumnes. Relació basada en l’autoritarisme (mestre) i la submissió (de l’Antoine). 

QUÈ PODRIA AJUDAR A L’ANTOINE A SUPERAR AQUESTS COPS?

Li diria...

... que penses en les coses bones que els seus pares han fer per ell, ni que fos una vegada (ser positiu).

... que intentés parlar amb els pares.

... que comptés amb mi per qualsevol cosa (dormir, menjar, suport emocional...).

... que  cal buscar a algú (adult) que pugui ajudar-lo a parlar amb els seus pares i l’ajudaria a trobar-lo.

LA MÚSICA

La música té un paper molt important perquè t’ajuda a entendre l’emoció de les escenes i del personatge : quan se l’emporten a l’internat, quan se n’escapa i arriba a la platja, a les fires, ..

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els 400 cops

Dimarts 17 de febrer vam anar a l’institut francès a veure “Els 400 cops”, una pel·lícula de François Truffaut. És una pel·lícula en blanc i negre i en francès, la vam veure subtitulada en castellà.

   

 

Els fragments que més ens han agradat són:

  • Quan un company de classe de l’Antoine intentava escriure i no podia perquè no sap  escriure amb tinta, es tacava les mans i els fulls, els arrencava i al final s’ha quedat sense fulls (Usman)

  • El dia que l’Antoine i el seu amic René no van a l’escola, amaguen les motxilles i se’n van al cinema, a una fira on l’Antoine puja a una atracció que gira molt ràpid. Després es troba a la seva mare pel carrer amb un altre home, es miren però no parlen.(Mariana)

  • Quan l’Antoine està al reformatori, el seu amic va de visita però no el deixen entrar, la seva mare sí que entra a veure’l. (Amine)

  • Quan l’Antoine s’escapa del reformatori, comença a córrer, la càmera el segueix des d’un angle lateral fins que arriba a la platja, ell es gira, mira a càmera, queda un pla tancat de la seva cara i s’acaba la pel·lícula.(Fàtima)

  • En la mateixa escena descrita abans, quan va corrent per la platja i es veuen les seues petjades a la sorra.(Zihad)

  • En aquesta mateixa escena és bonic quan de cop descobreix el mar i se sent el soroll de les onades (Sehar)

  • L’escena en que corre per la carretera i la càmera el va seguint fins que arriba a la platja i avança fins a mullar-se el peus (Nadia)

  • L’Antoine va a casa d’en René i quan estan sols juguen i fumen fins que arriba el seu pare i s’ha d’amagar darrere una cortina. (Mercè)

  • La mare li diu a l’Antoine que baixi la brossa, quan la baixa, la llum es tanca, queda tota la pantalla negra i després s’engega una altra vegada.(Nadir)

  • El tràveling final m’ha agradat molt perquè m’ha recordat a la pel·lícula La soledat del corredor de fons de Tony Richardson que he vist al Filmin (William)

  • El tràveling inicial que ens mostra la ciutat de París.

  • L’Antoine s’ha escapat de casa i te gana i roba una ampolla de llet, abans de fer-ho passa comprovant la situació per a que no l’enxampin.(Adriana)

  • El final de la pel·lícula és impressionant, amb tot el camí fins arribar a la platja, és un final molt intrigant, deixa a l’espectador amb ganes de saber que passarà després. (Adrian)

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Presentació de 'La Solitud'

Els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Milà i Fontanals presentem 'La Solitud' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de l'aula oberta de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Joan d'Àustria ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

"Els 400 Cops" a la Filmoteca

El dimecres 30 de juny, vam anar a la Filmoteca de Catalunya a veure la pel·lícula "Els 400 cops". Va ser un matí d'emocions, tant per ser la primera vegada que anaven a la Filmoteca, com per ser la primera vegada que ens trobàvem amb les altres escoles i instituts, així com per la mateixa pel·lícula, tota plena d'emocions.

  Després a classe, ho hem treballat de diferents maneres.

  Primer vam voler parlar, tenir una conversa sobre què ens havia semblat. I donat que estem treballant les emocions, quines eren les emocions que ens havia provocat la pel·lícula i quines tenia l'Antoine cap als seus pares, cap el seu millor amic i cap a l'escola. Algunes d'aquetes idees les vam voler apuntar en el nostre sac de cinema.

 

  Després vam treballar per escrit l'opinió individual sobre el film. Algunes d'aquestes són:

  "La pel·lícula ha valgut la pena veure-la, per ser la primera pel·lícula en blanc i negre que veig sencera. L'he entés molt bé i tot i que costava seguir els substítols. El final m'ha agradat perquè l'Antoine arriba al mar, i ell havia dit que el volia veure."

  "... m'ha agradat perquè surten nens entremaliats, és divertida,... però en alguna conversa ràpida em perdia...."

"... ha valgut la pena veure-la perquè ja m'he acostumat a llegir subtítols. M'ha encantat veure-la i dominar més les seqüències."

"... el que més m'ha agradat ha estat el final perquè ens explica més coses de la seva vida quan li diu a la psicòloga, i quan veu el mar..."

Ara el que estem treballant dins la competència lingüística, és la comunicació escrita mitjançant una carta. Els alumnes són l'Antoine i escriuen una carta a la mare o al René, des del reformatori on ha anat a parar.

Més endavant publicarem algunes d'aquestes cartes.

Institut La Plana (Vic)

Hem vist "Els quatre-cents cops"

 

Hem anat des de Vic a la Filmoteca a veure EN BLANC I NEGRE I VERSIÓ ORIGINAL aquesta pel.lícula de F. Truffaut sobre la vida de l'Antoine.

Això ha estat un repte important. No és habitual gaudir d'un visionat a aquesta sala de projecció, ni tothom s'ha atrevit a mirar una pel.lícula sense color i amb subtítols. Ara ja podem dir que nosaltres si.

I, la veritat..., ens ha agradat més del que pensàvem, i ens ha tocat la fibra més del que alguns estem disposats a reconèixer.

El protagonista, el nen de 13 anys, ens ha captivat. Ens ha fet pensar en que la bondat i la maldat del que fem no sempre estan molt clares, ens hem adonat una mica més de la importància de les nostres famílies a la nostra vida, el valor de l'amistat...

A alguns no ens ha agradat. És molt dura i acostumem anar al cinema per evadir-nos, riure, somniar...

Però de ben segur que ens servirà d'exemple per fixar-nos a la vida quotidiana per crear escenes de la nostra pel.lícula.

 

 

Hem triat aquestes escenes:

-El principi, amb el panorama de carrerrs de París, amb la Torre Eiffel.

-El final: l'Antoine lliure davant el mar.

-L'Antoine plorant de camí al reformatori.

-La visita de la mare al reformatori.

-Quan l'Antoine descobreix que la seva mare té un amant.

-L'Antoine jugant amb els papers de la guia Michelin.

 

Hem pensat en una possible continuació. El final és trist: és lliure, però què farà a la vida sense ningú i només 13 anys? Tot i que ha pogut veure el mar.

 

Aquestes són algunes de les nostres reflexions.

Cinema en curs

Projecció d’'Els quatre-cents cops' de François Truffaut a la Filmoteca de Catalunya

El dia 30 de gener els alumnes del programa anual de Cinema en curs  assisteixen a la projecció de Els quatre cents-cops de François Truffaut (1959) a la Filmoteca de Catalunya. Hi participen: l’Escola Els Xiprers, l’Escola Montserrat Solà, l’Escola Rafael Alberti, l’Institut Bellvitge, l’Institut Castellet, l’Institut Joan d’Àustria, l’Institut Júlia Minguell, l’Institut La Plana, l’Institut Milà i Fontanals i l’Institut Narcís Monturiol.

Després de la projecció, podeu publicar al bloc tots els comentaris i reflexions sobre la pel·lícula!

  

Subscriu-te al RSS - François Truffaut