Ermanno Olmi

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena de 'El silenci'

El silenci

 

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol.

Per construir el guió del nostre curt ha estat molt important tot el treball que prèviament hem realitzat al llarg del curs. Des dels plans del món i els minuts Lumière, fins el rodatge i el muntatge de les Primeres seqüències. La situació emocional de l’Àlex estava clara: el malestar, la incapacitat de compartir-lo, la falta de confiança amb uns pares que l’utilitzen com a moneda de canvi... Però no ens posàvem d’acord en la història que volíem explicar. Què és el que calla l’Àlex?  

“L'Àlex és una noia que està vivint i patint el procés de separació dels seus pares. Viu en silenci el conflicte tant a casa com fora, i per més que els seus amics i amigues proven d’animar-la i incloure-la al grup, ella es manté absent al seu món propi, resistint-se a compartir l’angoixa. Sembla que el viatge que han organitzat plegats aconsegueix que l’Àlex surti del seu aïllament i es convenci de que cal mirar endavant. Però quan arriba l’hora de tornar, tot sembla molt més difícil, i torna el silenci.”

Finalment, vam decidir que una estructura narrativa amb salts de temps, a partir del viatge dels amics, paral·lela al desordre mental de l’Àlex, seria la millor manera d’abordar-ho. Per aquesta decisió ens va ajudar molt el visionat de Paranoid Park de Gus van Sant a la primera sessió de Pantalla Alternativa dels Joves Programadors d’UJAC.

Les localitzacions que hem triat ens han servit, per una part,  per expressar i reforçar l’estat emocional de l’Àlex i ens han permès aprofitar i recuperar moltes de les idees desenvolupades durant el primer trimestre en el rodatge dels plans del món:

La casa, al barri de la Vall d’Hebron, on l’Àlex sent les discussions i la fredor entre el seu pare i la seva mare,  i el terrat on ella s‘aïlla i des d’on es veu part del barri i la muntanya de Collserola.

El local de la Joventut Alternativa de Montbau (JAM) on manté, encara que en la distància, la relació amb el seu grup d’amics.

El tren, que ens ha permès acompanyar el recorregut emocional de la protagonista, els seus records.

La  platja de Ribes Roges,  a diferents hores del dia, que ens ha permès mostrar l’evolució del personatge, la seva capacitat de tornar a connectar amb la naturalesa i el amics, de gaudir, de carregar-se d’energies per afrontar la situació a casa seva.

 

Pel que fa a les tries en relació a les regles del joc:

Hem començat amb un tràveling al tren i al llarg de tot el curt, especialment a la platja, hem rodat i muntat diversos Plans del món, per fer un pas del temps a través del món (molts inspirats per Llums al capvespre de Kaurismaki). Un dels plans del món, el de la lluna al caure la tarda a la platja, té una història especial: vam tenir la sort de que un núvol travessés, i al Tono, que forma part del grup de joves programadors (UJAC), li va recordar el film Un perro andaluz de Luís Buñuel. També els primers plans del pare i la mare estan molt influïts de Retrats que vam fer durant el primer trimestre.

La categoria triada conjuntament amb el grup de cinema en curs de l’Institut de Castellet ha estat Filmar d’esquenes per intensificar el primer pla. Hi ha dos moments del film en què hem treballat a partir d’aquesta categoria. A la platja, quan la mare truca al mòbil i l’Àlex torna a caure al seu aïllament, i sobretot, a la seqüència nocturna de casa, on després d’un seguiment amb càmera en mà de l’Àlex la descobrim plorant. Els fragments que ens han inspirat han estat Els amants de la nit, de Nicholas Ray; Retrat d’una noia de finals dels anys 60 a Brussel·les, de Chantal Akerman, i De jueves a domingo, de Dominga Sotomayor, així com Elephant de Gus van Sant.

La regla del joc dels canvis de llum segons les hores del dia, i mostrar un mateix espai amb ambients diferents, un dels quals una nit, finalment l’hem treballat a diferents moments del film: a la platja, on passa el dia, l’hora bruixa i finalment cau la nit, i a la casa de la protagonista, tant a la porta com a l’interior.

Al nostre film hem volgut treballar a fons els primers plans de la nostra protagonista. Ens hem inspirat molt directament per Ingmar Bergman, i hem rodat a la seva manera, fent molta atenció a la pell i a la mirada, sobretot a partir de Persona i Un estiu amb Monika. Portàvem una impressió dels plans al quadern de rodatge, que consultàvem per composar els nostres.

Tant a la platja com, molt literalment, a la JAM, hem treballat els passatges entre personatges inspirats directament pel fragment de Los condenados, de l’Isaki Lacuesta. Va ser emocionant poder-li explicar personalment a la sessió que va fer al cicle Pantalla Alternativa d’UJAC, a l’auditori de Sant Martí.

També hem treballat els passatges entre el personatge i el món quan l’Àlex surt de casa, a partir de La nostra música de Jean-Luc Godard.

La seqüència del lavabo és una de les més intenses emocionalment: vam planificar en tancat i amb la càmera en mà, a la manera de Cassavetes a Una dona sota la influència, i intensificant emocionalment el so de les onades, sobretot a partir de El lloc de treball d’Olmi i el film Paranoid Park, que ens ha inspirat per l’efecte de so. També hem emprat el recurs de la intensificació del so a la seqüència de l’esmorzar, on el so de les culleretes i de mastegar menjar esdevé eixordador enmig del silenci tens i irrespirable de l’atmosfera familiar, i a la platja, on el so de les ones ho cobreix tot.

I els elements interposats treballats sobretot a la platja per generar una relació especial entre l’espectador i el grup d’amics.

La música la interpreten dues companyes del nostre institut, la Júlia, del grup de cinema en curs, que ha interpretat una peça de J. Porret amb el clarinet, i la Laia López, de 2n d’ESO que ha interpretat una peça seva al piano, que és la que acompanya la seqüència  a la platja.

El rodatge ha estat una experiència molt especial i inoblidable. A les primeres seqüències ja havíem practicat la rotació de càrrecs, havíem experimentat l’emoció que se sent quan es dóna per bo un pla havíem pres algunes decisions en equip. Però ens ha sorprès la complexitat i la intensitat del rodatge: hem treballat en un ambient carregat de sensacions, estrès, cansament, il·lusió, ganes de superació.Perquè no ens conformàvem amb que un pla quedés bé: havia de ser creïble, impactant, vertader…. I d’alguns plans, com els que rodàvem amb els amics, n’hem hagut de fer moltes preses.

També en ha agradat molt -i a vegades ens ha sorprès- el funcionament dels grups de rodatge. Durant el curs hem hagut de treballar molt les nostres diferències i no ens ha estat gens fàcil prendre decisions. Però els  grups de rodatge sempre han funcionat molt bé. Davant de les dificultats no previstes i de les oportunitats que un canvi de llum o una proposta de rodar càmera en mà ens suggeria, tothom s‘hi ha posat amb ganes.

Hem après moltes coses de cinema, també durant el muntatge. Ens ha agradat sentir-nos com a cineastes de veritat; ara ens agrada i ens interessa molt més el cinema i  sentim molta satisfacció del curt que hem planificat i dirigit i que esperem que us hagi agradat.

Volem donar les gràcies a tothom que ha fet possible aquesta experiència. Especialment a la gent d’A Bao a Qu per impulsar i sostenir aquest projecte, i al Pep i la Isabel per la seva manera d’acompanyar-nos durant tot el procés.

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena de 'No'

No

Hola!

Som els nois i noies de 6è de l’escola Rafael Alberti i ens fa molta il·lusió a presentar-vos el nostre film, que hem anomenat “NO”. Esperem que us hagi agradat.

Vam posar-li aquest títol perquè el protagonista rep molts “no”: la seva mare li diu que no hi ha diners i que no es pot posar la camisa; la seva mestra li diu que no va d’excursió; fins i tot s’enfada amb els amics. El títol, com la història, comença de manera negativa, però la vida no és sempre “negra”, també hi ha alguns moments “blancs”, com els bons moments amb els amics o quan la mare li arregla la camisa.

 

El guió

Inicialment, ens vam plantejar idees al voltant de tenir una situació econòmica difícil. Es va llançar la idea de què el protagonista tingués un jersei nou que la seva mare vol reservar i que ell es vol posar sí o sí. Vam pensar que aquesta seria una història senzilla que ens permetria centrar-nos en com explicar-la, en posar en pràctica el que estàvem veient en els visionats. Ens interessava especialment el problema econòmic que tenia aquest personatge, perquè ens permetia parlar dels seus sentiments i emocions.

Elements importants en la construcció del personatge han estat els seus estats d’ànim, el seu comportament, influenciats per la seva economia i el seu entorn. Especialment rellevants han estat les seves emocions quan se li trenca la camisa i les relacions amb la seva mare, amb la seva professora i amb els amics.

 

Els visionats

Hem planificat les seqüències a partir dels fragments que hem visionat i de les categories que il·lustraven.

Ara coneixem directors i pel·lícules que no havíem vist mai a la televisió o al cinema.

Inspirar-nos en aquests fragments ha estat una forma d’aprendre cinema i d’aprendre a expressar-nos.

A partir de la nostra idea pel guió, el Pablo ens parlà d’una pel·lícula d’Abbas Kiarostami, titulada On és la casa del meu amic?. Aquesta pel·lícula també parteix d’una idea molt senzilla: un noi s’emporta la llibreta del seu amic i li ha de retornar perquè pugui fer els deures. Veure fragments d’aquesta pel·lícula ens animà a continuar amb el treball de guió.

Elephant, de Gus Van Sant, ens va inspirar per fer un traveling. Vam gaudir molt rodant-lo. Tot i les dificultats de rodar un pla com aquest, estem molt satisfets del resultat. Finalment no el vam muntar a la nostra pel·lícula, perquè vam decidir que no aportava allò que volíem a la pel·lícula.

35 Roms, de Claire Denis, ens inspirà per mostrar el pas del temps a través del món i explicar que l’Adrián s’ha quedat sol a l’escola mentre que la resta dels companys han marxat d’excursió.

Ningú no sap, de Hirokazu Kore-eda, ens inspirà el treball de la relació entre els termes sonors i els termes visuals en el pla en què els amics estan d’esquenes, berenant. Sentim el riu i no té tanta importància la conversa.

Una categoria que vam decidir treballar especialment va ser el valor del rostre. En els moments a la casa, s’han treballat molt els primers plans.

En els moments en que l’Adrián ha deixat els seus amics i es queda sol, pensant en el que farà, hem mostrat l’emoció ocultant la mirada o filmant d’esquena.

Aquí ens vam inspirar sobretot en Als nostres amors, de Maurice Pialat, en Ningú no sap d’Hirokazu Kore-eda i en Esperant la felicitat, d’Abderrahmane Sissako.

Una altra categoria que hem treballat especialment i que ens vam proposar compartir amb el nostre centre agermanat han estat els elements interposats.

A la primera seqüència de la nostra pel·lícula, en el moment que el nostre protagonista surt de casa, ens vam inspirar en El lloc de treball d’Ermanno Olmi, tenint com a elements interposats els cotxes que hi ha davant de casa.

Els nois de Fengkuei, de Hou Hsiao-hsien, ens inspirà en la seqüència en la que els amics estan tirant pedres al riu, però els veiem a través de la barana del pont.

En el moment en què l’Adrián deixa als amics enfadat, vam fer una panoràmica de seguiment, inspirats per Blue Gate Crossing, de Chih-yen Yee; però en comptes de transmetre alegria, volíem transmetre les emocions de ràbia, tristesa, amargura i preocupació.

 

El rodatge

Una de les regles compartides a l’hora de fer la pel·lícula era que alguna de les seqüències s’havien de construir amb plans del món.

En el procés de planificació del film, vam tenir en compte els plans del món que havíem anat "recollint" al llarg del curs. Aquests plans ens van servir per plantejar-nos localitzacions, les hores del dia en què les volíem gravar, el treball de llum i, fins i tot, en l’elecció dels actors.

A la nostra pel·lícula, el món juga un paper important a l’hora de marcar el pas del temps i per recolzar els estats emocionals del protagonista. Per exemple, quan l’Adrián està castigat, plou. No havíem programat un rodatge amb pluja. Però vam tenir la sort de què va ploure mentre rodàvem a la casa i vam decidir filmar alguns plans del món amb una llum i un so que la meteorologia feia especials.

Durant el muntatge vam decidir utilitzar aquests plans per a fer que l’emoció ressonés al món.

La casa, per a nosaltres, ha estat un espai important i alhora difícil.

Teníem una casa preciosa, amb molta llum, molt ben decorada, amb molts miralls i amb unes vistes magnífiques; que no s’assemblava al que havíem imaginat per al nostre personatge.

Així que vam decidir mostrar-la en plans de detall, molt propers, de manera que l’espai íntim del nostre personatge quedés més aviat a la imaginació de l’espectador. Va haver-hi moments en què vam haver de tapar les finestres perquè no hi entrés tanta llum.

El so dins la casa també ha estat especial. El primer aspecte va ser que a la casa hi ha una nena petita que anava parlant mentre rodàvem i que era molt difícil que entengués que necessitàvem silenci. Va ser així com va aparèixer la germana petita de l’Adrián: primer la vam sentir i després vam decidir que l’havíem de veure a la pel·lícula.

Quan muntàvem vam veure que el so de la màquina de cosir resultava especial i va anar adquirint un cert protagonisme, ja que ens dona l’oportunitat de fer present a la mare sense veure-la. Ens fa saber que és a prop, cosint.

També vam dedicar un temps a treballar els termes sonors, ajustant nivells de so, sobretot en els moments en què els personatges parlen a la classe i a la casa.

Una altra regla compartida ha estat la d'explorar la llum i les hores del dia en un mateix espai

Aquesta regla s’acompleix principalment al riu, on vam rodar de matí (jugant amb els amics), de tarda (berenant), al vespre (els aspersors) i de nit (al pont).

La casa també va ser un espai que vam poder filmar de matí i amb pluja. La tarda i la nit les vam simular tapant finestres, ja que la casa tenia molta llum. En els moments en què simulàvem la tarda o la nit, vam fer ús de la llum artificial.

A l’escola també vam rodar algunes escenes al matí i d’altres a la tarda. En canvi en d’altres moments vam haver de preparar el rodatge perquè semblés que era una altra hora del dia (l’arribada de l’excursió a la tarda, en realitat es va rodar al matí, buscant el lloc on toqués menys sol).

Especialment difícils van ser els plans rodats amb tota la classe, perquè hi havia molts actors que coordinar i vam necessitar una bona estona per a explicar a tothom què havia de fer, aconseguir que deixessin de mirar a càmera, trobar on col·locar el micro perquè no es veiés però tot es sentís bé...

La seqüència de la baralla dels amics també va resultar difícil, però molt divertida. Era un pla molt llarg i el vam haver de repetir bastant perquè ens equivocàvem i dèiem “camiseta” en comptes de “camisa” o estiràvem de la màniga que no era o ensopegàvem i quèiem a l’aigua...

Al final estem molt satisfets amb els resultats.

 

El muntatge

Vam començar fent un tràveling inspirat en Elephant, de Gus Van Sant. Va ser una bona experiència i estem molt contents amb els resultats, però en muntar vam veure que aquesta seqüència no aportava res a la pel·lícula i la vam eliminar.

En el muntatge hem fet molta atenció al so. Hem tingut cura dels termes sonors. Hem ajustat els nivells del so ambient perquè recolzessin les imatges i les distàncies que mostraven. I sobretot hem treballat molt en els moments en què parlava cadascú.

Hem introduït elements que no hi eren durant el rodatge, com per exemple el so de la màquina de cosir que acompanya pràcticament tots els plans a la casa i que ens diu que la mare és a prop.

Va ser divertit enregistrar el so per a la discussió de l’inici, que va ser un moment que vam idear durant el muntatge i que vam gravar per separat (en realitat els actors ni tan sols es van veure per discutir).

Durant el muntatge hem descobert la importància d’aquest treball: de la presa de decisions en aquest procés en depèn el resultat final de la pel·lícula. Durant el muntatge hem anat fent, desfent, retallant i escollint, hem vist com la nostra pel·lícula anava creixent i canviant, agafant un ritme que la feia cada cop més interessant.

 

Aprenentatges

Del cinema hem après què és un tràveling i una panoràmica, hem agafat una càmera i els hem fet nosaltres mateixos.

Una cosa que ens ha agradat molt és aprendre com funciona un equip de rodatge i posar-ho en pràctica.

L’experiència de fer d’actor ha estat al·lucinant i repetiriem sense pensar-ho.

Més enllà del cinema, hem après a treballar en grup, a compartir les idees, a explicar-les, a defensar-les, a ampliar-les i a millorar-les.

Hem après a respectar-nos, a valorar el treball dels altres i a acceptar suggeriments.

Hem pres decisions i ens n’hem responsabilitzat.

 

Agraïments

Volem agrair a la nostra companya i a la seva família que ens deixessin entrar a casa seva per construir la “casa de l’Adrián”.

Volem donar les gràcies al nostre cineasta, Pablo García, per ensenyar-nos a veure i a fer cinema, per comprendre i animar les nostres decisions i per la seva paciència i dedicació.

Volem donar les gràcies a A Bao A Qu, per fer possible el projecte Cinema en curs. 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Parlem de les primeres seqüències

Per construir les primeres seqüències vam triar una situació emocional que situava la nostra protagonista en els moments posteriors a la discussió amb els seus pares. La veuríem sola, pensativa, agobiada, frustrada...

Cada grup vam posar en joc una categoria diferent.

Insistències

Ens vam inspirar en els fragments dels films Als nostres amors de Maurice Pialat (1983) i Ningú no sap de Hirokazu Kore- eda (2004). En ambdós visionats els personatges estan immersos en un procés de reflexió del que els està passant. En diàleg amb el visionat d'Als nostres amors, vam voler que la nostra actriu estigués, també, asseguda en un banc.

A l’hora de fer la planificació vam tenir en compte la relació d'escala, els enquadraments, la llum del dia, els horaris de tren, el lloc i sobretot la situació emocional de la protagonista.

Vàrem triar un banc on el fons fos força ric: les vies, el pas del tren, les muntanyes de Montserrat, el cel i les cases.

En el moment de filmar ens vam repartir els càrrecs: la directora, la càmera, l’script, la sonidista i l’ajudant. Cada vegada que canviàvem de pla, canviàvem de càrrec.

Directora i càmera buscaven el pla amb el Dani, el nostre cineasta, que ens ajudava a solventar els dubtes, i mentrestant les altres companyes preparaven el so i el trípode, i l’script omplia les dades en el full.

Lamyae Chaouch, Sara Cintas, Alba Marcuello i Alba Tey

 

 

Intensificació emocional del so

El nostre grup vam treballar a partir dels visionats: Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i El lloc de treball de Ermanno Olmi.

Quan vam tenir més o menys clara la localització i la planificació de la seqüència, el Dani, el nostre cineasta, ens va ajudar a concretar-la i pensar diferents alternatives per si sorgien dificultats durant el rodatge en alguns dels plans concebuts.

En el rodatge ens va costar fer la panoràmica del primer pla, vam haver de filmar moltes preses perquè costava seguir l'actriu quan sortia corrent. El mateix ens va passar amb el tràveling de seguiment del segon pla, era difícil adequar la velocitat del vehicle amb la de l’actriu. Vam haver de fer un wildtrack de so del segon pla, i també va ser dur. La perxa havia d'estar molt estirada i això feia que el micròfon pesés força i havíem de caminar amb pas curós rere l'intèrpret. Tot això, però, va valdre la pena i estem força satisfetes amb el treball aconseguit.

Claudia Alza Blasco, Ainhoa Concustell López, Anna Gómez Vila, Laura López Martínez i Marta Padrós

Passatges entre el món i el personatge

Vam gravar la nostra seqüència a El Pont de Vilomara i Rocafort, a la vora del riu Llobregat.

Ens inspiràrem en un fragment del film Los Muertos de Lisandro Alonso en el qual la càmera feia una panoràmica mostrant el món i el personatge, era un moviment molt complex. El nostre moviment panoràmic era més senzill, però tot i això vam haver de repetir-lo uns quants cops.

L’ambient de rodatge va ser molt bo i gratificant tot i que vam haver de superar certes incomoditats. Per exemple, en el primer pla la càmera estava molt alta i ens costava mirar pel visor, en dos dels altres plans la càmera estava tant al marge del riu que cada vegada que havíem de fer claqueta ens calia fer-la al costat i no davant i això volia dir perdre l'enquadrament.

En el rodatge vam acabar gravant un pla més que no teníem planificat. Va quedar bé, ens va agradar i en el moment del muntatge el vam utilitzar, tant el so com la imatge.

Bianca Ceirano, Ainhoa Herraiz Sanmiquel, Judith López, Raquel Morales i Yaiza Prieto

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Presentació de 'Res no s'atura'

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Castellet presentem 'Res no s'atura' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola Els Xiprers ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Elements interposats

L'altre dia vam treballar a classe la categoria "Elements interposats". Ens van explicar que vol dir que entre la càmera i el personatge pot haver-hi diferents coses: baranes, cotxes, arbres... Amb el visionat dels següents fragments ens va quedar clara la idea. De cada fragment vam fer una captura que ensenya com és aquesta categoria.

El lloc de treball del director Ermanno Olmi

- Els nois de Fengkuei del director Hou Hsiao-hsien

 

 

- Blue Gate Crossing del director Chih-yen Yee

Després vam sortir amb les nostres càmeres i les nostres idees a filmar els nostres plans. Us deixem aquí alguns d'ells!

 

Elements interposats 1 from Institut Milà i Fontanals on Vimeo.

Elements interposats 2 from Institut Milà i Fontanals on Vimeo.

Elements interposats 3 from Institut Milà i Fontanals on Vimeo.

Elements interposats 4 from Institut Milà i Fontanals on Vimeo.

Subscriu-te al RSS - Ermanno Olmi