Charles Chaplin

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN - "EL CIRC"

 

“El circ” és una pel·lícula en que en Charles Chaplin fa de director i de protagonista, és en blanc i negre, muda i còmica. Es va gravar i estrenar als Estats Units l’any 1928, va tenir diferents premis  i molt d’èxit.

Quan vam veure el cartell a Filmin, ens va animar a veure la pel·lícula ja que hi surt en Charlot, en Charles Chaplin, parlant amb un pallasso, un personatge divertit.

El títol  té molta relació amb la història, perquè quasi totes les escenes estan gravades en un circ. Tracta d’un senyor pobre que no té ni feina ni diners i caminant per una fira,  és confós per un lladre i  perseguit per la policia. Fugint de l’oficial entra en un circ i sense adonar-se’n es converteix en la estrella de la funció, fa riure a la gent i el contracten.

Tot i no haver-hi diàleg, la història s’entén perfectament, perquè els personatges es saben expressar  molt bé. A la pel·lícula no hi ha moviments de càmera, en aquella època encara ningú els utilitzava, tot són plans fixes. En tot moment, hi ha una música d’en Günter Kockan que acompanya la pel·lícula.

L’escena que m’ha emocionat més ha sigut la que el protagonista passa per la corda fluixa del circ, és un pla molt bonic. (Óscar)

 En canvi a mi, l’escena que m’ha agradat més és la que el protagonista entra en una sala de miralls, com que en aquella època encara no hi havia  moviments de càmera, s’havia de buscar el moviment d’una altra manera, i en aquesta escena hi ha molt de moviment. És molt divertida! (Estel)

Ens ha agradat un dels últims plans en el qual els cavalls aixequen pols i  això crea un efecte molt bonic.  (Anna i Pau A.)

La recomanaríem perquè és d’humor, moltes escenes fan riure i per molt que sigui muda entenem perfectament totes les escenes i moments, a més a més, la música ajuda molt perquè en les escenes tristes hi posen una música de violí, en canvi en altres com  la que es queda atrapat en una gàbia amb un lleó posa una música que sembla realment que tingui por. En els nens les pel·lícules d’en Chaplin els hi agraden molt,  passa el temps molt ràpid, t’ho passes molt bé, és d’un cineasta molt conegut i podem aprendre moltes coses sobre com gravaven abans.

Creiem que no canviaríem res ja que la pel·lícula tal com està filmada és original i única.

Anna, Estel, Óscar, Pau A. i Pol

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Les primeres seqüències

Després de visionar extrets de les categories 'Elements interposats', 'Insistències', 'Intensificació emocional del so' i 'Passatges entre el personatge i el món', hem decidit treballar-les totes en diferents grups. Després de rodar-les, ens hem adonat que, a part de treballar aquestes, n'hem treballat d'altres com 'Canvi d'escala' o 'El personatge s'allunya i s'apropa'. Ens han inspirat, especialment, els fragments de 'La nostra música' de Jean-Luc Godard, 'Cafè Lumière' de Hou Hsiao-hsien, 'Els nois de Fengkuei' de Hou Hsiao-hsien, 'Elephant' de Gus Van Sant, 'Als nostres amors' de Maurice Pialat i 'El circ' de Charles Chaplin.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Tiempos Modernos

Tallers Documentals

He tornat a veure una pel·lícula de Charles Chaplin, perquè m'encanten les seves pel·lícules i perquè m'encanta com actua. De pel·lícules seves ja n'havia vist una o dues, però mai m'havia interessat el cinema mut, el trobava inexpressiu, però després de veure Temps moderns, m'he adonat  que el cinema més expressiu que existeix és el mut. M'encanta que sense dir cap paraula, pugui entendre què està passant i com se senten. Potser per aquest motiu la música hi té un paper molt important i es converteix en un recurs cinematogràfic que acompanya els moviments i expressions dels actors.

 Temps moderns, parla de les màquines que formen part de nosaltres, però en aquells temps encara no existien aquestes coses, així com les tecnologies d' avui dia. Aquest film ens vol donar a entendre amb ironia i humor la tirania de l'imperi de les màquines que aviat ens acabaran envaint. Chaplin treballa en un fàbrica d'on l'acomiaden perquè es torna boig. Sense voler-ho es va posant en problemes, quan de sobte es troba amb una òrfena que roba menjar per poder alimentar  les seves germanes.  Chaplin s'escapa de tots aquests problemes amb la noia. L'escena final és genial, quan Chaplin i la noia, estan mirant a l'horitzó, i davant hi ha la càmera i podem observar com la carretera s'estén per darrere d'ells dos. Hi ha un tros de fil elàstic, i la càmera es situa darerre d'ells i podem observar com s'allunyen de la càmera i observar per fi  l'horitzó que hi ha davant d'ells.  Laura Martos

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Presentació de 'Pluja silenciosa'

Els alumnes de l'aula d'acollida de 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO de l'Institut Júlia Minguell presentem' Pluja silenciosa' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Milà i Fontanals ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

EL CIRC ( Charles Chaplin, 1928)

 

En aquest extret hi ha diferents plans amb molts canvis d’escala (pla general, pla sencer, pla mig,...). El director ha filmat els diferents plans per mostrar diferents emocions.

Quan el moment és més emotiu ens mostra en Charlot de més a prop, amb un pla tancat i quan els carruatges se’n van, fa un pla general per veure que no hi ha ningú més, i que està sol.  La pols que aixequen els carros quan se’n van fa que la solitud del personatge sembli més gran, queda ell sol al mig de la pols.

En canvi quan està parlant amb els senyors del circ és un pla sencer,  més tancat.

Suposem que aquesta seqüència la van  gravar al matí, perquè la llum és clara.

La música, en les pel·lícules és molt important, pot ser tranquil·la, trista, alegre,... segons l’estat d’ànim del protagonista i a les pel·lícules antigues i mudes, com ho és aquesta encara és més important, ens ajuda a entendre el que passa.                                                                        

Irina i Rita

Subscriu-te al RSS - Charles Chaplin